Eleccions 21-D
ERC veu un acord, però insta Puigdemont a dir com tornarà
Sabrià evita ara proposar Junqueras, a qui a més creu “improbable” que alliberin, si bé reclama al president que aclareixi com deixarà l’exili
JxCat exigeix que els càrrecs electes puguin exercir
ERC donarà suport a la investidura de Carles Puigdemont com a president, però abans demana a Junts per Catalunya que aclareixi com pensa fer efectiu el seu retorn des de Bèlgica. El portaveu republicà, Sergi Sabrià, va exposar ahir a RAC1 que, “ara com ara”, ERC només treballa amb aquesta hipòtesi, però va reiterar el que ja des de la campanya electoral ha estat una demanda del partit. “Cal veure com es constitueix la proposta, que a hores d’ara no és senzilla”, constatava Sabrià, que insta JxCat i el PDeCAT a prendre la iniciativa i a explicar com pensen “donar-hi forma”.
Segons el portaveu, caldrà trobar una solució per a la presidència de la Generalitat i la del Parlament –Carme Forcadell encara no ha decidit si aspira a repetir– “al mateix temps i de manera discreta”. En la mateixa línia, fonts de JxCat a la tarda asseguraven que mantenen “contacte permanent” amb ERC i la CUP, “a Barcelona i a Brussel·les”, i que les converses seguiran en els pròxims dies per elegir la Mesa i investir Puigdemont. Així, instaven el govern de l’Estat a “acceptar” el resultat electoral i a revertir l’article 155, fet que implica garantir que els exiliats i els empresonats puguin tornar i sortir per exercir “amb seguretat” els càrrecs per als quals els van triar el 21-D.
Junqueras, improbable
Sabrià donava per fet, en tot cas, que s’acabarà arribant a una entesa, i per això descartava que calgui repetir les eleccions només perquè no hagin consensuat la investidura d’un president. “Després de la victòria el 21-D, el que no podem fer és no posar-nos d’acord”, afirmava, en resposta a les veus que des de l’unionisme els últims dies miraven d’atiar-hi les diferències. En aquest sentit, el portaveu evitava ahir plantejar el que ERC havia proposat també com a pla B en els últims dies: la investidura d’Oriol Junqueras. “No té sentit parlar de segones opcions”, indicava Sabrià, que nega que en les converses es treballi amb noms alternatius. De fet, el líder d’ERC continua tancat a Estremera i, tot i que demà el jutge Llarena ha de decidir si autoritza l’aixecament de la presó provisional, el partit no es fa il·lusions i treballa amb la hipòtesi que no sortirà. “El que ens arriba de l’entorn és que és poc probable que sigui així”, exposava Sabrià. En aquesta línia, El Periódico assenyalava ahir que fonts del Suprem veuen “altament improbable” que el deixin anar, perquè és molt infreqüent aixecar mesures cautelars.
Un fet, per cert, que aprofitava el conseller Josep Rull, que precisament va passar un mes a la presó i en va sortir sota fiança, per denunciar en un tuit les maneres de fer de la justícia espanyola: “No hauria de ser normal saber què passarà a través de la premsa”, deia. “Des de la presó, ens vam assabentar mirant La Sexta –que citava fonts ben informades del carrer Gènova [seu del PP]– que sis sortiríem de la presó i que quatre s’hi quedarien”, lamentava. Sabrià, en tot cas, manté l’esperança de rebre demà bones notícies, que a més afavoririen l’alliberament dels Jordis i del conseller Quim Forn, de qui revisen el cas el dia 11.
Tres anys com a mínim
Quant al full de ruta, el portaveu confia que la legislatura que ve serà “més estable”, i creu que “seria bo per a tothom” que almenys durés tres anys. Això sí, ERC avisa que “no demanarà permís” per executar normes de caràcter social, com ara la llei contra la pobresa energètica, per molt que el TC les tombi, i manté que la petició d’un referèndum pactat és una “pantalla passada”, tot i que, “si ho planteja l’Estat, endavant”.
Endavant exigeix una estratègia
Endavant, l’ala més anticapitalista de la CUP, admet que “no hi ha prou correlació de forces” per materialitzar la República independent, i exigeix a Puigdemont que expliqui quina estratègia planteja per poder-ho fer. És a dir, si manté la via unilateral o pretén gestionar l’autonomia per pressionar l’Estat a forçar una negociació. En un comunicat ahir, l’organització fa autocrítica pels “mals resultats” de la CUP, que atribueix al reforç de les opcions majoritàries, però també a “errors” que li han impedit arribar a nous segments, com ara la tendència a fer massa pinya amb la majoria sense visualitzar les discrepàncies ni exposar un projecte alternatiu, una pràctica massa “reclosa i endogàmica” en l’àmbit parlamentari i la sublimació d’un “procesconstituentisme màgic” que els ha fet perdre credibilitat.
