violència policial durant l'1-O
87 milions per reprimir l’1-O
Zoido revela l’import de l’operació Copèrnic i lamenta que és “un alt cost” que han de pagar “tots els espanyols”
Lloa l’acció “exemplar” dels cossos estatals i culpa de la violència víctimes, polítics i Mossos
Tres mesos i mig després de la repressió de l’1 d’octubre, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va desvelar ahir el cost del dispositiu policial d’excepció batejat com a operació Copèrnic, que ell havia classificat com a secret d’estat: 87 milions. El ministre de l’Interior, que no va voler confessar d’on ha sortit aquesta partida multimilionària, va lamentar que l’enviament de fins a 6.000 agents –entre la policia i la Guàrdia Civil– del setembre al desembre suposa “un alt cost” que han de pagar “tots els espanyols” per “la irresponsabilitat i l’obstinació de l’anterior govern independentista”, i va tornar a defensar el desplegament amb càrregues policials que van provocar un miler de ferits qualificant-lo d’“exemplar”, “professional” i “proporcionat”.
La confessió de la quantitat més ocultada de l’erari estatal per part del govern de Mariano Rajoy va ser el moment àlgid de la compareixença del ministre Zoido a la comissió d’Interior del Senat, en què l’oposició li va reprotxar la violència policial contra els ciutadans que van defensar els col·legis electorals per poder votar l’1-O. Els 87 milions d’euros van servir per pagar les despeses d’allotjament, manutenció, desplaçaments, dietes i productivitat dels 4.500 agents desplaçats del dispositiu estable, que els dies 30 de setembre, 1 d’octubre i 2 d’octubre es va elevar a 6.000 agents. Zoido no va desglossar les xifres de partides com ara el lloguer de vaixells com el Moby Dada –el dels personatges de la Warner–, però sí que va engrossir la factura per al contribuent amb altres conceptes. “Als 87 milions, hi hem d’afegir els 1.000 milions en què el Ministeri d’Economia xifra l’impacte de la desacceleració de quatre o cinc dècimes del creixement del PIB català i el descens del 35% de les reserves hoteleres. I tot per la irresponsabilitat de l’expresident Puigdemont i el seu govern”, va denunciar.
“Passivitat” dels Mossos
A l’hora de justificar la brutalitat policial, Zoido en va culpar la Generalitat, per haver “irritat els carrers”, així com els Mossos i el seu aleshores major, Josep Lluís Trapero, per la seva pretesa “passivitat” –des del 20 de setembre, davant la conselleria d’Economia, fins a l’1-O–, que hauria obligat la policia i la Guàrdia Civil a multiplicar la violència per “impedir el referèndum il·legal”. “Com pot ser que Trapero destinés 7.850 mossos a l’1-O, un dia de crispació, i que en canvi el pacífic 21-D hi hagués 11.565 mossos desplegats?”, va dir en to inculpatori.
Quan senadors com Josep Lluís Cleries (PDeCAT), Xavier Castellana (ERC) i Jon Iñarritu (EH Bildu) li van fer veure que els Mossos havien tancat més col·legis “sense pegar a ningú”, Zoido no es va creure les dades i va negar haver donat l’ordre d’aturar les càrregues al migdia pel dany internacional a la imatge d’Espanya.
Ús de bales de goma
Després d’un sentit agraïment als agents i a les seves famílies, Zoido va tenir paraules per a les víctimes de l’1-O de manera genèrica –“les lamento com ningú”–, però no va donar credibilitat al balanç de 1.066 ferits –“només hi ha cinc casos greus”, va dir– i en va responsabilitzar els mateixos agredits, perquè entre ells hi havia “radicals infiltrats”. Així, quan els senadors li van preguntar pel cas de Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma il·legal en territori català, Zoido hi va veure un agressor –“jo l’he vist en imatges llançant una tanca”–, va qualificar el fet d’“incident” i va justificar la il·legalitat de disparar bales de goma al costat de l’institut Ramon Llull de Barcelona al·legant que “els agents havien de procedir al replegament i eren absolutament assetjats”.
Cap urna detectada
A més de qüestionar el nombre de ferits, perquè la Generalitat va “comptar com a agressions fins i tot crisis d’ansietat de gent que ho veia per la televisió”, Zoido hi va contraposar el seu balanç de l’1-O, amb 431 agents contusionats i 11 d’hospitalitzats. Tot i el sacrifici humà i econòmic, però, Zoido va confessar que no pot explicar com és que les forces de seguretat i el CNI no van olorar cap urna. “Encara no coneixem amb exactitud el procediment pel qual van poder arribar les urnes, però no es pot parlar d’ineptitud”, va dir. En defensa dels agents, Zoido fins i tot va dir que eren “més uns cubells que no pas unes urnes que es poguessin identificar com a urnes”, i ells les buscaven “amb característiques d’urna”.
Investigar les croquetes
Una de les rèpliques més afilades va ser la del basc Jon Iñarritu (EH Bildu), que li va reprotxar que el zel per investigar es limiti al menú de Nadal dels cossos policials: “Investiga si els piolins van sopar musclos, pasta o croquetes, i no investiga la violència quan li ho demana l’ONU?” Iñarritu, a més, va exhibir una mostra de portades internacionals de l’1-O que anaven des del “Shame of Europe” de la CNN (‘la vergonya d’Europa’) fins a la imatge del rei Felip VI cap per avall a Libération.
Per part del PDeCAT, Josep Lluís Cleries va demanar a Zoido insistentment si ha trucat a Roger Español o a algun ferit –el ministre va abaixar el cap a cada prec– i va acusar el govern de Rajoy de tenir presos polítics. Zoido, molest, va defensar que, tot i que Soraya Sáenz de Santamaría es vanta “d’escapçar” líders, és la justícia la que els empresona. I va exhibir la foto de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart als vehicles de la Guàrdia Civil per dir que “no s’hi aprecia absència de violència”. “Sap que hi van pujar amb el permís de la Guàrdia Civil?”, va dir Cleries sense que Zoido ho admetés. Francisco González Cabaña, del PSOE, va comparar Zoido amb Felip II: “Va enviar policies a lluitar contra els elements.”
Des d’ERC, el senador Xavier Castellana li va demanar explicacions pel crit d’“¡A por ellos!” que va acompanyar l’enviament dels policies. “No me l’han sentit dir a mi; jo no l’aprovo. Si al carrer algú ho deia...”, va assenyalar Zoido. “García Albiol!”, va cridar Cleries. Qui tampoc no es va contenir va ser la senadora d’ERC Laura Castel, contusionada l’1-O a Tarragona, quan Zoido va citar el cas del seu col·legi com a exemple de dispositiu pacífic. Abans d’acomiadar-se, el ministre va admetre que Interior multiplica la compra de medalles –no ho va dir, però són 12.500 medalles per un import de 272.000 euros– per condecorar els agents de l’operació Copèrnic. “Com més medalles demanes, més barates surten”, va raonar.
“El nom de Copèrnic vol dir «gir copernicà»”
En l’última rèplica d’una compareixença que va durar cinc hores, el senador Joan Comorera (En Comú Podem) va preguntar al ministre Zoido el perquè del nom Copèrnic –astrònom nascut a la localitat polonesa de Torun– triat per batejar l’operació contra l’1-O. Comorera es va avançar a la resposta i va reclamar si la troballa del nom policial era una mofa per identificar els catalans com a polacos, que és l’explicació que s’ha estès oficiosament. Zoido, però, es va mostrar sorprès i va donar una versió diferent cent dies després. “Fa poc temps que dirigeixo el Ministeri de l’Interior. Jo procedeixo de la judicatura i la veritat és que sempre m’han cridat l’atenció els noms que porten les operacions. Ho vaig preguntar i el que em van dir és que havia estat la comissaria central de la Policía Nacional la que havia triat el nom i que el que es pretenia era fer una al·lusió al gir copernicà que es volia propiciar a Catalunya, en el sentit que es pogués tornar a la llei i que l’estat de dret s’imposés”, va afirmar Zoido davant l’estupor general. “El nom el posen ells... I jo no m’hi fico mai”, hi afegia el ministre.
