parlament
investidura
JxCat demana la delegació del vot dels exiliats
Els de Puigdemont pretenen que els seus tres diputats a Brussel·les puguin votar en la investidura
ERC també sospesa presentar una petició per als seus dos diputats a l’exili
Dit i fet. JxCat va registrar ahir la petició perquè els seus tres diputats a l’exili puguin delegar el vot en el ple d’investidura. El grup de Puigdemont pretén que la mesa de la cambra permeti que el president de la Generalitat i els consellers Lluís Puig i Clara Ponsatí puguin votar. Una possibilitat que els lletrats de la cambra, en el seu últim informe, van rebutjar que fos viable, igual que la dels diputats a la presó, tot i que la mesa d’edat va permetre la delegació d’aquests últims en el ple de constitució de la cambra. ERC podria plantejar igualment la delegació dels vots d’Antoni Comín i Meritxell Serret, tot i que fonts del partit adverteixen que encara queden dies de marge per determinar-ho.
La mesa del Parlament haurà de pronunciar-se sobre la qüestió en la pròxima reunió que mantindrà, dimarts que ve. No obstant això, tots els partits constitucionalistes i Catalunya en Comú Podem estan en contra de permetre que els de Brussel·les puguin exercir el dret a vot. Serà determinant, per tant, la decisió que prenguin el nou president de la cambra, Roger Torrent, i la resta de membres de la majoria independentista: Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Alba Vergés (ERC).
Si, finalment, els cinc diputats a l’exili no poguessin votar, però es mantingués la delegació dels diputats a la presó, en la votació de la investidura es podria produir un empat a 65 diputats entre JxCat, ERC i la CUP per una banda, i Cs, el PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP per l’altra. Una alternativa seria que alguns dels exiliats renunciessin a l’escó.
Mentrestant, l’executiu espanyol reiterava ahir que es té intenció de recórrer davant el TC contra qualsevol decisió de la mesa que permeti no només el vot delegat dels exiliats a Brussel·les, sinó també la possibilitat que s’usi qualsevol fórmula que permeti a Carles Puigdemont sotmetre’s a un debat d’investidura que no sigui presencial. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría etzibava ahir que prendran les decisions “que calguin” perquè Puigdemont no pugui sotmetre’s a un debat d’investidura, mentre insistien que mentre no hi hagi un traspàs de poders presencial –entre el govern espanyol i el nou executiu català–, la aplicació del 155 es mantindrà vigent. En aquest sentit, alertava que el nou president ha de prendre possessió del càrrec personalment i no n’hi hauria prou amb superar una votació al Parlament, sinó que, sense el traspàs formal, el 155 no decaurà.
Pascal i Rubalcaba
La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, es va trobar ahir amb el socialista i exvicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba a Madrid. També hi era el diputat Jordi Xuclà. Es tracta d’una trobada que va avançar Eldiario.es i que, segons fonts dels exconvergents, no va ser una reunió formal sinó una trobada fortuïta.
Contactes per l’euroordre
L’advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, va assegurar que hi va haver contactes entre la fiscalia belga i l’espanyola abans de la retirada de l’euroordre. “La fiscalia belga els va convèncer que [...] serien considerats impunes com a consellers en funcions i, per tant, la seva extradició seria rebutjada pels tribunals belgues”, va dir en una entrevista a La Directa. Segons Bekaert, la fiscalia belga avalava l’extradició per “mantenir l’amistat amb els seus companys de Madrid” i van intentar persuadir el tribunal.
