La justícia ratifica l’ordre de detenció d’Assange
No veu motius per aixecar-la encara que Suècia ja no reclami el lliurament de l’australià
Un tribunal britànic va denegar ahir l’aixecament de l’ordre de detenció que pesa sobre el fundador del portal de filtracions Wikileaks, Julian Assange, refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres des de fa més de cinc anys. Els advocats de l’australià, de 46 anys, havien demanat la suspensió de l’ordre al·legant que ja no té sentit després que Suècia, país que el reclamava per un suposat delicte de violació, va arxivar el cas, el maig passat. Però la presidenta del tribunal va rebutjar l’argumentació. “No m’heu convençut que calgui retirar l’ordre”, va declarar.
La justícia britànica va dictar l’ordre de detenció el 2012 quan Assange, en lloc de lliurar-se a Suècia, va entrar a l’ambaixada equatoriana per evitar l’extradició al país nòrdic. L’activista tenia por que Estocolm el lliurés als EUA, on hauria afrontat un judici per la macrofiltració de milers de documents militars i diplomàtics a càrrec de Wikileaks. Contra la sentència dictada ahir per la Cort de Magistrats de Westminster es pot recórrer.
Durant aquests anys refugiat en un edifici al barri londinenc de Knightsbridge, la figura d’Assange ha creat fortes divisions. Pels seus admiradors, l’australià és un heroi que ha posat al descobert abusos de poder comesos per governs, però pels seus detractors és un delinqüent que ha minat la seguretat d’Occident i que ha posat en perill vides humanes amb les seves revelacions de secrets. L’entorn del periodista ha alertat que la seva salut ha empitjorat durant aquests anys viscuts tancat a l’ambaixada i ahir va assegurar davant del tribunal que ha patit una depressió i que té problemes dentals i a l’espatlla.
Si Assange sortís de l’ambaixada seria detingut immediatament per la policia britànica per haver violat les condicions de la seva llibertat condicional el dia que va entrar a l’ambaixada per demanar asil polític a l’Equador. L’octubre del 2015, Londres va aixecar el dispositiu de vigilància permanent que tenia desplegat al voltant de la legació diplomàtica, després d’haver-se gastat gairebé 14,6 milions d’euros en el dispositiu. Amb tot, manté en funcionament un “pla de cobertura” per arrestar l’activista tan bon punt posi un peu al carrer.
