JxCat cerca garanties per sumar ERC
Proposa modificar la llei de presidència i govern per facilitar la investidura de Puigdemont
ERC celebra que es detallin les propostes, però avisa que n’estudiarà la viabilitat
La CUP veu possible ara un altre candidat
Proposen que la cambra aprovi un text de restitució del govern
JxCat rebutja acceptar dictàmens del TC i de La Moncloa
Junts per Catalunya i ERC continuen buscant la fórmula màgica que els permeti signar un acord i donar inici a la legislatura amb la investidura del president de la Generalitat i la consegüent formació de govern.
És gairebé la quadratura del cercle, ja que sobre la taula hi ha dues exigències. D’una banda, ERC ha reiterat que no farà cap pas que torni a posar en perill els seus càrrecs electes, i el president del Parlament és un d’ells. D’altra banda, Junts pel Sí no vol sentir a parlar d’una investidura simbòlica de Carles Puigdemont i treballen perquè el president pugui tornar a ser investit a la cambra catalana com un clar designi del resultat de les eleccions del 21 de desembre. Un acte, però, que ja ha estat desautoritzat pel Tribunal Constitucional, que ha advertit el president del Parlament i la resta de membres de la mesa que han d’impedir aquesta investidura a menys que Puigdemont es presenti a la cambra catalana prèvia autorització del jutge. El TC també indica que la investidura a distància contravé el reglament de la cambra i la llei de la presidència de la Generalitat i del govern.
Arribats a aquest punt, Junts per Catalunya es proposa modificar aquesta primera norma amb l’objectiu de “dotar de més garanties” la investidura de Puigdemont i facilitar un pas endavant d’ERC. Amb aquest objectiu, el grup parlamentari de Puigdemont, i més concretament el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, elabora una proposició de llei per reformar la llei de presidència. Seria un “text ras i curt” que s’intentaria portar a aprovació per lectura única, el tràmit que va validar el Tribunal Constitucional en l’anterior legislatura.
Tanmateix, aquest mecanisme no acaba d’agradar als republicans, que ahir a la tarda encara mostraven el seu escepticisme pel que fa a la viabilitat de la reforma, que van qualificar de “complexa”, segons el diputat Sergi Sabrià. ERC tem que aquesta reforma no passi més enllà de la seva acceptació formal a la mesa del Parlament, ja que seria objecte immediat d’impugnació per La Moncloa i seria suspesa posteriorment pel TC. Els republicans també sospesen que els grups parlamentaris a l’oposició no els ho posaran fàcil i ho bloquejarien a la mateixa cambra catalana.
Junts per Catalunya, en canvi, confia més en els tempos i són partidaris de portar l’embat amb l’Estat més lluny per visualitzar que, malgrat seguir els tramits legals per canviar lleis i adaptar-les al que reclama el poble a través de les urnes, és l’Estat el que no accepta el resultat electoral.
A més a més de buscar el mecanisme legal que permeti avançar una mica cap a la investidura, el camp semàntic de l’acord també provoca un estira-i-arronsa entre els grups. Junts per Catalunya no vol sentir a parlar de moviments o presidències “simbòliques” i l’acord amb ERC podria consistir a evitar l’ús d’adjectius. Per ERC, en canvi, ja li esta bé que es parli de símbols, ja que, com ja van repetir en campanya electoral, cal una investidura “real i efectiva” per poder formar govern i agafar les regnes de la Generalitat i la candidatura de Puigdemont “no ho és”.
Junts per Catalunya rebutja entrar en l’acceptació del que considera que són dictàmens del TC i de La Moncloa i continua assegurant que l’únic candidat, escollit per la ciutadania, és Puigdemont.
La CUP afluixa
Aquesta posició era compartida fins ahir al matí per la CUP, que reiterava que no donaria suport a un candidat imposat des dels aparells de l’Estat. Al migdia, però, la portaveu de la CUP, Núria Gibert, al canal de comunicació La Xarxa abaixava el llistó i indicava la possibilitat que els anticapitalistes podrien finalment donar suport a un candidat que no fos Puigdemont.
Segon document
Així, ni ERC ni la CUP van voler posar data per a la convocatòria d’un possible ple d’investidura mentre es mantingui el desacord. Amb tot, els tres partits consultats sí que coincideixen en un punt: cal posar fi com més aviat millor a aquesta situació i investir president de la Generalitat. La fórmula, però, encara no s’albira gaire viable, però es continua intentant cosir un acord que també estaria determinat per un segon document que ahir a la tarda arribava als despatxos d’ERC. Es tractaria d’una proposta de resolució destinada a impulsar l’acció política que, en aquest cas, tindria com a objectiu “restituir” el govern legítim de Catalunya, que va ser destituït per La Moncloa l’endemà de la declaració simbòlica de la República. Aquesta proposta, que hauria de ser debatuda i aprovada en el ple, encara no té el vistiplau d’ERC. Ahir, fonts dels republicans es limitaven a certificar el document que ara es disposaven a estudiar “políticament i jurídicament”, assenyalaven.
Sigui com sigui, totes tres formacions, malgrat que ahir encara eren lluny d’un acord, sí que es mostraven més satisfetes, sobretot els republicans, perquè començaven a tenir sobre la taula “propostes concretes” per anar cap al ple d’investidura. Mesures, però, que per ERC, segons reiteraven ahir, han de contenir elements que el facin efectiu i que no posin en perill, des d’un punt de vista judicial, els càrrecs electes ni les institucions. Tampoc cal oblidar que entre els diputats que hauran de votar la proposta de resolució hi ha electes imputats pel Suprem en la causa general contra l’independentisme i els textos també es miren amb lupa.
A més a més, i per afegir complexitat a l’agenda política, cal tenir en compte que la setmana que ve comencen a declarar davant el jutge Pablo Llarena una nova tongada d’excàrrecs polítics acusats de participar en els actes preparatius de l’1-O.
La primera persona citada a declarar serà l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, el dia 14, ja que finalment la seva companya d’escó fins a la passada legislatura i també investigada Anna Gabriel ha estat citada per al dia 21 de febrer després que ahir el jutge instructor acceptés la petició de la defensa d’ajornar-ne la declaració. El dia 19 de febrer serà el torn de la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Amb aquesta agenda judicial, el calendari polític també es presenta complex i encara més quan cal fixar un ple d’investidura que es preveu polèmic, tant pel que fa al candidat que a hores d’ara es proposa, Carles Puigdemont, com al contingut del programa que el presidenciable haurà de defensar a l’hemicicle. I a tot això, encara ahir restava pendent l’informe dels lletrats sobre els tempos parlamentaris arran de l’ajornament del ple. Amb tot, s’indica que hi ha unanimitat per considerar que el rellotge resta aturat, la qual cosa donaria temps a les forces independentistes per anar cercant un acord que posi en marxa la legislatura.
