Política

Alemanya

Schulz llança la tovallola

GIR

Les pressions internes forcen el líder socialdemòcrata a renunciar al futur càrrec de ministre d’Afers Estrangers

La decisió afegeix dubtes a la consulta a la militància que ha de ratificar l’acord de govern amb Merkel

De gran espe­rança de la soci­al­de­mocràcia al no-res en menys d’un any: Mar­tin Schulz va renun­ciar ahir a ocu­par el Minis­teri d’Afers Estran­gers, un dels sis que cor­res­po­nen al seu par­tit, el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD), en la nova gran coa­lició d’Angela Merkel. Ho va fer dos dies després d’anun­ciar que dei­xarà la pre­sidència del par­tit a mans d’Andrea Nah­les, l’actual cap del grup par­la­men­tari, i enmig dels pre­pa­ra­tius per gua­nyar-se el sí dels 463.000 mili­tants al pacte de govern asso­lit, després de dures nego­ci­a­ci­ons, amb el bloc con­ser­va­dor de la can­ce­llera. Del sí o no dels afi­li­ats a l’SPD depèn que la ter­cera gran coa­lició de Merkel arribi a ser rea­li­tat.

“Estic orgullós de les millo­res acon­se­gui­des”, va afir­mar, en el mateix comu­ni­cat en què feia ofi­cial la renúncia a Afers Estran­gers, amb referència als apar­tats inclo­sos en el pacte en matèria d’edu­cació, política social, labo­ral i fis­cal, teòrica­ment de segell soci­al­demòcrata. “Les ambi­ci­ons per­so­nals estan per sota dels interes­sos del par­tit”, va con­ti­nuar, després d’acla­rir que renun­ci­ava tant al càrrec d’Afers Estran­gers com a qual­se­vol altre càrrec en el govern de Merkel.

Aquesta dar­rera frase remet a allò que durant mesos va ser una pro­mesa per­so­nal –que mai no seria un minis­tre de la can­ce­llera–, però de la qual s’havia des­dit pro­gres­si­va­ment fins a auto­de­sig­nar-se minis­tre d’Afers Estran­gers, deci­dit a tirar enda­vant con­jun­ta­ment amb el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, la refun­dació euro­pea sota l’eix fran­co­a­le­many. La renúncia, dos dies després de pre­sen­tar un pacte car­re­gat de con­ces­si­ons a l’SPD, no tenia a veure amb la recu­pe­ració d’una pro­mesa feta i enter­rada, sinó amb una traïció per­so­nal.

Sig­mar Gabriel, l’encara minis­tre d’Afers Estran­gers i l’home que, fa un any, va renun­ciar a la pre­sidència del par­tit a favor de Schulz, havia acu­sat públi­ca­ment des d’un grup mediàtic l’SPD d’haver “tren­cat” la paraula donada. Gabriel volia man­te­nir-se en el càrrec, després d’haver estat minis­tre de Medi Ambi­ent en la pri­mera legis­la­tura de Merkel i d’Eco­no­mia en la pri­mera part de la ter­cera.

La traïció a Gabriel

Quan l’any pas­sat va dei­xar la pre­sidència del par­tit a Schulz ho va fer perquè es con­si­de­rava que aquest tenia més pos­si­bi­li­tats de plan­tar cara a Merkel en les gene­rals del 24 de setem­bre pas­sat. De cop, es va tro­bar que que­dava fora del minis­teri on havia recu­pe­rat popu­la­ri­tat, sense que apa­rent­ment tam­poc no es con­si­derés donar-li un paper des­ta­cat en la cúpula reno­vada. La traïció a Gabriel hau­ria que­dat en una pica­ba­ra­lla interna, si no fos que Schulz ha pas­sat de gran espe­rança a gran decepció de la soci­al­de­mocràcia ale­ma­nya. Podria haver dimi­tit la nit elec­to­ral, després d’enfon­sar el par­tit en el mínim històric del 20,5%. O en veure’s obli­gat a des­dir-se de la seva pro­mesa que mai no nego­ci­a­ria una nova gran coa­lició o accep­ta­ria un minis­teri. En comp­tes d’això, ha aca­bat renun­ci­ant des de la posició de minis­tre “desig­nat”, una pri­mera baixa en el govern encara no cons­tituït de la can­ce­llera.

La decisió de pas­sar la direcció del par­tit a Nah­les res­po­nia a l’evidència que Schulz no ha acon­se­guit arre­lar entre les bases. Nah­les, excap dels Jusos –les joven­tuts del par­tit–, està més pre­pa­rada que ell per res­pon­dre a l’ofen­siva dels cor­rents interns en con­tra de la ree­dició de la gran coa­lició. L’actual líder dels Jusos, Kevin Kühnert, és el cap­da­van­ter del no en la con­sulta entre la militància. Nah­les, de 47 anys, és una dona de tem­pe­ra­ment fort i dis­curs vibrant, que sap tocar la fibra del par­tit. La con­sulta és vin­cu­lant i el resul­tat se sabrà el 4 de març. De la capa­ci­tat de con­vicció d’aquesta dona, exmi­nis­tra de Tre­ball amb Merkel, pot depen­dre ara que la can­ce­llera con­ser­va­dora pugui acce­dir a un quart man­dat.

Estic orgullós de les millores aconseguides [en l’acord de govern amb Merkel]
Les ambicions personals estan per sota dels interessos del partit
Martin Schulz
LÍDER DE L’SPD

Turbulències al bloc de Merkel

Gemma C.Serra

El bloc conservador de Merkel tampoc no ha quedat content amb el repartiment de competències en la futura gran coalició. El fet que Finances quedi en mans de l’SPD –a més d’Afers Estrangers i Treball– ha encetat el que el popular diari Bild anomenava ahir “rebel·lió contra Merkel”. “Si s’accepta aquesta humiliació, és que hem renunciat a ser nosaltres mateixos”, afirmava l’excap del grup parlamentari conservador Friedrich Merz, actual consultor d’un gegant inversor i amb molt de pes en l’àmbit financer. Merz s’afegeix a l’allau de crítiques contra els “regals” de la cancellera a l’SPD, fins i tot d’alguns representants regionals que demanen que es “comenci” a preparar el relleu de Merkel al capdavant del bloc conservador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.