Renzi dimiteix i anuncia el pas del PD a l’oposició
El cap del centreesquerra plegarà després que s’hagi format govern i continuarà en actiu com a senador
Carrega contra l’“antipolítica” de la Lliga i el M5E
Derrotat pel veredicte inapel·lable de les urnes –una caiguda per sota de la barrera psicològica del 20%–, Matteo Renzi va anunciar ahir la seva dimissió com a secretari general del Partit Demòcrata (PD) i el pas d’aquesta formació a l’oposició.
“S’obre una pàgina nova per al PD”, reconeixia Renzi, que, amb tot, no perdia el seu aire prepotent. No serà la seva una renúncia immediata, sinó ajornada fins a la investidura del Parlament i a la presa de possessió del nou govern. Renzi anuncia l’obertura d’una “fase congressual” a finals de març, que culminarà amb unes primàries per triar el futur líder del partit. No abandona definitivament la política: continuarà com a simple senador per la seva circumscripció de Florència, “amb humilitat, amb contacte amb la gent”.
Visiblement dolgut per la “derrota clara”, pel resultat “decebedor” de les eleccions de diumenge, l’exprimer ministre de centreesquerra va carregar amb vehemència contra els vencedors dels comicis, els populistes del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga de Matteo Salvini. A tots dos els va negar cap mena de suport amb vista a formar un eventual govern. “No farem coalició amb les forces de l’antieuropeisme, de l’antipolítica, amb aquells que han expressat odi verbal durant la campanya contra els militants del PD. Ens han dit mafiosos, corruptes, impresentables, que tenim les mans tacades de sang. Doncs jo us dic: feu el govern sense nosaltres; marxem a l’oposició.”
“El principal error”
Renzi va lamentar no haver convocat les eleccions l’any passat –“com a Holanda, a França, a Alemanya”–, en el moment en què tocava derrotar les forces populistes i antisistema del continent. “Aquest ha estat el nostre principal error”, va dir, tot lamentant que ministres destacats del seu govern, com ara el titular d’Interior, Marco Minnitti, responsable de la baixada espectacular de l’arribada d’immigrants pel Mediterrani –“una feina reconeguda fins i tot pels nostres adversaris”– no hagin estat elegits en les circumscripcions uninominals.
Tot i la rotunditat del missatge, de la negativa a pactes amb els vencedors, la dimissió de Renzi no aporta llum sobre el que pot passar les pròximes setmanes. Així, no es pot descartar que una part del PD, el més enfrontat al secretari general dimissionari, ignori la consigna i accepti contactes amb grillini o el centredreta amb vista a eventuals suports.
Res es pot descartar a Itàlia, i encara menys en vista del que acaba de passar a Alemanya. “També Martin Schulz va dir que se n’anava a l’oposició i després ja hem vist tots el que ha passat”, ironitzava l’analista Mario Sechi.
