Política

May cultiva la unió

Viatja a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord per defensar la integritat territorial del Regne Unit quan falta un any per al ‘Brexit’

La frontera nord-irlandesa i l’europeisme escocès, principals esculls per al pacte final

La pri­mera minis­tra, The­resa May, va fer dijous una mini­gira simbòlica coin­ci­dint amb l’inici de l’últim any abans que el Regne Unit surti defi­ni­ti­va­ment de la Unió Euro­pea (UE), el 29 de març del 2019. En un mateix dia va visi­tar Angla­terra, el País de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, les qua­tre naci­ons que inte­gren el Regne Unit, i va enviar un mis­satge con­tun­dent: “Estic deci­dida que s’estre­nyin els vin­cles després del Bre­xit, perquè aquesta [el Regne Unit] és la unió amb més èxit del món.”

Tot i que el pai­satge que May té en l’horitzó és molt més enco­rat­ja­dor que el que tenia fa un any, encara hi ha mol­tes ombres i inter­ro­gants. May va poder res­pi­rar tran­quil·la al desem­bre, quan, després de fer diver­ses con­ces­si­ons, la UE va acce­dir a començar a nego­ciar el període de tran­sició i el futur pacte comer­cial. I sobre­tot fa deu dies, quan va arri­bar a un acord de mínims per al període de tran­sició de 21 mesos a par­tir de la data de sor­tida. Aquest acord va cal­mar la City i el tei­xit empre­sa­rial, almenys a curt ter­mini.

El pacte de tran­sició per­met al Regne Unit començar a nego­ciar amb països no comu­ni­ta­ris (tot i que els pac­tes no es faran efec­tius) i man­te­nir l’accés al mer­cat únic a canvi de garan­tir els drets dels euro­peus que s’ins­tal·lin al país en aquest temps. Un cop garan­tit el futur a curt ter­mini de les empre­ses, el prin­ci­pal pro­blema ara és la uni­tat del país.

La fron­tera nord-irlan­desa és el prin­ci­pal mal­de­cap que té ara mateix, perquè és un ter­ri­tori molt volàtil política­ment i perquè fins ara no han tro­bat cap solució per evi­tar la fron­tera física més enllà de la volun­tat de fer-ho. May ha garan­tit que Irlanda del Nord es que­darà dins del mer­cat únic si no arriba a un acord per impe­dir la fron­tera amb la República d’Irlanda i que tot el país ali­nearà la seva regu­lació amb la comu­nitària si no arri­ben a un acord.

Un altre referèndum

L’altra gran amenaça són les acu­sa­ci­ons per part d’Escòcia i el País de Gal·les que Lon­dres es vol que­dar amb les com­petències que de moment té la UE, sobre­tot en matèria de pesca i rama­de­ria. Li exi­gei­xen que les tras­passi direc­ta­ment a les admi­nis­tra­ci­ons amb el poder trans­fe­rit. May els diu que no es pre­o­cu­pin, que aca­ba­ran tenint més poder, però gal·lesos i esco­ce­sos es neguen a donar suport a la llei del Bre­xit fins que no els donin dret a vet.

“Tinc la res­pon­sa­bi­li­tat de pro­te­gir la inte­gri­tat del Regne Unit, i això sig­ni­fica que no es creïn noves bar­re­res en el nos­tre mer­cat inte­rior i que el Regne Unit sigui capaç de com­plir les seves obli­ga­ci­ons inter­na­ci­o­nals en el futur”, va recal­car May ahir. “No ens està escol­tant”, va repli­car Mike Rus­sell, minis­tre escocès del Bre­xit. “S’ha d’escol­tar la veu d’Escòcia i Escòcia ha de con­ti­nuar en el mer­cat únic”, hi va afe­gir. La pri­mera minis­tra esco­cesa, Nicola Stur­geon, es reserva el dret a con­vo­car un altre referèndum sobre la inde­pendència si veu que, en l’últim tram de les nego­ci­a­ci­ons, Escòcia queda fora del mer­cat únic.

Però, de tots els pro­ble­mes, el més gran és dins del seu propi govern i del seu propi par­tit, divi­dit entre els que volen una rup­tura total amb la UE i els que es volen que­dar en el mer­cat únic i en la unió dua­nera. Això li ha impe­dit esta­blir una estratègia clara i fa que llanci dobles mis­sat­ges. Per exem­ple, pro­me­tre a la UE que ali­ne­a­ran la seva regu­lació en cas de no arri­bar a un acord i, alhora, dir que se n’ani­ran sense acord si la pro­posta no els interessa. O garan­tir els drets dels euro­peus durant la tran­sició i a la vegada asse­gu­rar que man­tin­dran la pro­mesa de recu­pe­rar el con­trol amb la sor­tida de la UE.

Aquesta divisió interna va pro­vo­car que el Par­la­ment aprovés una esmena a la llei del Bre­xit per poder votar el pacte final, gràcies al vot de rebels del seu par­tit. Això dona l’opor­tu­ni­tat al Par­la­ment de reser­var-se l’última paraula. I recorda que una de les raons per les quals el govern de Came­ron va con­vo­car el referèndum va ser posar fi a la divisió al seu par­tit. Una divisió que serà el prin­ci­pal escull de May per asso­lir un pacte abans de la cimera euro­pea de l’octu­bre.

LES FRASES

Estic decidida que s’estrenyin els vincles [dins del Regne Unit] després del ‘Brexit’
Theresa May
PRIMERA MINISTRA BRITÀNICA
Escòcia ha de continuar en el mercat únic i la seva veu ha de ser escoltada
Mike Russell
MINISTRE ESCOCÈS dEL ‘BREXIT’

Blair alerta sobre Corbyn

Daniel Postico

L’ex-primer ministre laborista Tony Blair s’ha tornat a erigir en la principal veu contra el Brexit. Dijous va tornar a dir que els britànics “haurien de tenir l’última paraula sobre el Brexit” i va demanar una altra consulta. Blair va advertir els parlamentaris del seu partit que vigilin de prop Corbyn, perquè considera que és un partidari del Brexit encobert i “podria acabar donant el suport definitiu a Theresa May sense saber quin serà el pacte final”. Les declaracions de Blair es produeixen després que Corbyn fes fora el moderat Owen Smith pel seu suport obert a la convocatòria d’un segon referèndum. I després que la responsable d’Afers Estrangers laborista, Emily Thornberry, suggerís dimecres que el seu partit podria votar a favor del pla del Brexit de May. Blair també va ser molt crític amb la cap de govern, a qui va retreure que, si només mira pels interessos del seu partit, el Regne Unit podria acabar amb un pacte que no li convé i amb Corbyn de primer ministre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.