Política

Els bisbes demanen perdó per les “complicitats” i “ambigüitats” amb ETA

Els prelats del País Basc, Navarra i Baiona signen un manifest conjunt en el qual criden a afrontar “el repte de la reconstrucció moral i la reconciliació

Els religiosos insten a afavorir l’apropament dels presos de manera que les víctimes no se sentin humiliades

Els bisbes de Navarra, del País Basc i de Baiona han demanat perdó per les “complicitats” i “ambigüitats” que hagin pogut tenir amb ETA. Ho han dit aquest divendres en un comunicat conjunt on també fan una crida a la societat a afrontar el repte “de la reconstrucció moral i de la reconciliació”.

“Al llarg d’aquests anys, molts dels homes i dones que conformen l’Església han donat el millor de si mateixos en aquesta tasca, alguns de forma heroica. Però som conscients que s’han donat entre nosaltres complicitats, ambigüitats, omissions... per les que demanem sincerament perdó”, assenyala el comunicat els bisbes bascos i navarresos.

Els prelats afirmen ser conscients que “el nostre poble ha partit un dany espiritual i social incalculable, causat per les ideologies totalitàries i idolàtriques que han alimentat el fenomen terrorista”.

Els bisbes expliquen que “com a seguidors de Jesús de Natzaret, som conscients que estem cridats a viure en una actitud permanent de conversió, servint humilment a la veritat i acollint a aquelles persones que volen emprendre un camí nou”.

El text, dividit en sis punts, subratlla que l’“Església vol contribuir en aquesta tasca conscient que la reconstrucció moral està en íntima connexió amb els valors evangèlics” i reitera la seva solidaritat “d’una forma especial amb totes les víctimes de la violència i els seus familiars” i a totes aquelles víctimes d’atemptats que no han pogut ser aclarits i “pateixen el sofriment afegit de la impunitat”.

El comunicat dels bisbes demana que les “noves possibilitats” que ofereix la “desitjada dissolució d’ETA” han de ser “aprofitades per tothom”. “Pensem en l’oportunitat d’atendre les peticions dels familiars dels presos immersos en diverses necessitats humanitàries. També és important que el retorn dels empresonats als seus llocs d’origen es faci de forma que les víctimes del terrorisme no se sentin humiliades”, matisen. Segons ells, “la veritable reconciliació només és possible si existeix un autèntic penediment i una sincera petició de perdó, a més d’una disposició real a reparar el mal causat en la mesura del possible”.

Els religiosos celebren el comunicat d’ETA d’aquesta matinada en el qual l’organització demana perdó a les víctimes al llarg dels darrers 60 anys i desitgen “de tot cor” que la pau al País Basc perduri en el temps.

El comunicat dels representants catòlics està signat per l’arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, Francisco Pérez; el bisbe de Bilbao, Mario Iceta; el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla; el bisbe de Vitòria, Juan Carlos Elizalde; el bisbe auxiliar de Pamplona, Juan Antonio Aznárez, i el bisbe de Baiona, Marc Aillet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Rússia colpeja la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió