ETA tanca “el seu cicle”
L’organització posa fi a 60 anys d’història anunciant la dissolució de totes les estructures
“El conflicte d’Euskal Herria amb Espanya es manté”, avisa en la carta de comiat
Reconeix el “patiment provocat” pels seus atemptats
Deixa 830 morts, des de Pardines (1968) fins al francès Nérin (2010)
ETA tanca “el seu cicle” i posa fi a 60 anys d’història des de la seva fundació, el 1959, i enterra mig segle de crims iniciats el 1968 amb l’assassinat del guàrdia civil José Pardines i que va tenir el policia francès Jean-Serge Nérin com a última víctima mortal, el 16 de març del 2010. En una carta enviada als agents polítics i socials el 16 d’abril però que es va fer pública ahir, l’organització anuncia que ha dissolt “completament totes les seves estructures” i que “dona per acabats el seu cicle històric i la seva funció”. Abans d’estampar el punt final al seu “recorregut” i d’escenificar el seu comiat demà a Kanbo (País Basc francès), ETA reconeix el “patiment provocat” pels atemptats, que deixen 830 morts –864 segons les dades del Ministeri de l’Interior– i milers de ferits.
La missiva enviada per l’organització terrorista pretén servir de garantia per als agents que encara dubten si assistir a la cita de demà a Villa Arnaga, la casa museu de l’escriptor Edmond de Rostand, que acollirà –a quaranta quilòmetres de la frontera espanyola– el final definitiu davant d’experts internacionals. El de demà és el colofó a l’adeu per entregues iniciat amb la Conferència Internacional d’Aiete, que va precedir el cessament definitiu de la violència del 20 d’octubre del 2011 i el desarmament tutelat pels artesans de la pau des del 2017.
Ús del mot “dissolució”
Significativament, ETA utilitza el mot “dissolució” en la carta enviada als agents per no donar cap espai a equívocs, una exigència que reclamaven el govern basc i el PNB a Podem davant el que el lehendakari, Íñigo Urkullu, qualificava amb recel de “comiat per fascicles”. Al final, però, el president del PNB, Andoni Ortuzar, hi acudirà juntament amb els líders de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi i Maddalen Iriarte.
Després de comunicar la dissolució, ETA adreça un recordatori a l’Estat que la desaparició no enterra el conflicte basc. “Tanca el cicle històric de 60 anys d’ETA. No supera, en canvi, el conflicte que Euskal Herria manté amb Espanya i amb França. El conflicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recorregut d’ETA”, remarca.
Declaració d’ETA avui
Si bé el que es va filtrar ahir és la carta als agents per avalar el compromís, fonts de l’esquerra abertzale van certificar que ETA donarà a conèixer avui la declaració en què firma el seu punt final en un vídeo enregistrat que podria ser enviat a la BBC.
Si en el comunicat de fa deu dies ETA explicitava un perdó a les víctimes –que no era total perquè hi feia distincions–, en la carta als agents no reitera aquest perdó. El que sí que fa és reconèixer que la seva activitat armada i les treves frustrades –des de l’etapa de Felipe González i les converses d’Alger del 1989 fins a l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, passant per la negociació a Zuric amb emissaris de José María Aznar el 1999, només dos anys després de l’assassinat del regidor popular d’Ermua Miguel Ángel Blanco– han prolongat el dolor. “La falta de voluntat per solucionar el conflicte, i les oportunitats perdudes, entre altres, ha provocat l’allargament del conflicte i ha multiplicat el patiment de les diferents parts. Sigui com sigui, ETA reconeix el patiment provocat com a conseqüència de la seva lluita”, admet ETA mirant al seu passat.
Acte impossible a l’Estat
Si bé el govern espanyol que presideix Mariano Rajoy presumeix que la UE és un espai unificat de valors compartits, el cert és que l’acte públic que demà es farà al País Basc francès –i sense que la policia francesa es plantegi intervenir– no seria possible a l’Estat espanyol, i així ho evidenciava ahir el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. “Abans i després d’aquest comunicat, seran perseguits siguin on siguin”, alertava Zoido des del Marroc en conèixer la dissolució. “ETA menteix una altra vegada i pretén confondre la societat: no es dissol, ha estat derrotada”, corregia Zoido.
Davant del dossier dels presos, Rajoy, que afronta les municipals i autonòmiques el 2019 i les generals el 2020 en plena disputa pel vot dretà i espanyolista amb Ciutadans, no està disposat a fer cap gest tot i l’evidència que dels 245 presos actuals d’ETA a Espanya, només una desena compleixen la pena en una presó basca.
