El govern espanyol seguirà perseguint ETA encara que es dissolgui
El ministre de l’Interior diu que haurà de pagar per les seves culpes
El final de l’organització arriba per mitjà de la societat civil davant la negativa de l’Estat a involucrar-se en el procés
“Abans i després d’aquest comunicat seran perseguits allà on es trobin.” Aquesta va ser la resposta que va donar el govern espanyol a la carta que ETA va fer arribar a mitjan mes passat a organitzacions i agents socials bascos per comunicar-los que havia dissolt “completament les seves estructures” i que tanca el seu cicle. A diferència del govern basc, que no va voler fer cap valoració de la carta en espera del comunicat final de l’organització, que s’espera per a avui, l’executiu presidit per Mariano Rajoy va replicar amb to dur i de manera immediata. “Allà on hi hagi un terrorista seguiran les forces i cossos de seguretat actuant per aconseguir detenir-los i posar-los a disposició de la justícia”, va proclamar el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, des de Marràqueix (Marroc), on participava en una conferència ministerial euroafricana. Zoido va defensar que “les forces i cossos de seguretat, la societat espanyola, la democràcia, l’estat de dret, la judicatura i la fiscalia han estat els que han derrotat ETA”. Per tant, hi va afegir, l’organització “torna a mentir” i vol “tornar a confondre tota la societat” amb l’anunci sobre la seva dissolució.
El ministre espanyol va afirmar que el que ha de fer “el que queda d’ETA” és posar fi a la situació “però col·laborant i ajudant a aclarir tots els crims que queden per resoldre”, ja que, va advertir, “no n’hi ha prou que es penedeixin ni que demanin perdó”, també cal, hi va afegir, que “paguin els seus deutes”. Finalment, el ministre de l’Interior va destacar que el govern i la societat espanyola “mai” es posaran “de genolls”, i que no hi ha “cap tipus d’impunitat”.
El govern espanyol no ha modificat ni una coma la seva posició en relació amb ETA davant l’anunciat final de l’organització. Un final que, a diferència d’altres conflictes armats com el d’Irlanda del Nord, Sud-àfrica o Colòmbia, el cas més recent, ha estat unilateral davant la negativa del govern de l’Estat a involucrar-se en el procés de pau. Aquest rebuig a asseure’s a dialogar per buscar una sortida a gairebé seixanta anys de conflicte armat, tal com experts internacionals havien reclamat en més d’una ocasió, va dur la societat civil a agafar el protagonisme amb la Cimera de Pau de Sant Sebastià o en un fet inèdit escenificar el desarmament d’ETA en un acte a Baiona (País Basc del Nord) l’abril del 2017.
LA FRASE
La cimera de Kanbo
Un centenar de persones assistiran a la cimera de Kanbo (Baiona, País Basc del Nord) demà, divendres, entre les qual hi ha l’advocat sud-africà Brian Currin, que també va participar com a mediador internacional en els processos de pau d’Irlanda del Nord i Sud-àfrica. A la cimera també hi seran presents representants del PNB, EH Bildu i Podem. La delegació jeltzale estarà encapçalada pel president de l’Euskadi Buru Batzar (EBB), mentre que Arnaldo Otegi liderarà la de l’esquerra abertzale. La cimera, anomenada Trobada Internacional per avançar en la Resolució del Conflicte a Euskal Herria, certificarà la “fi definitiva” d’ETA, que l’organització té previst anunciar avui. Començarà a les dotze del migdia i es preveu que duri una hora aproximadament. Al final de la trobada, els mediadors internacionals llegiran una declaració.
