El govern espanyol seguirà perseguint ETA encara que es dissolgui

“Abans i després d’aquest comu­ni­cat seran per­se­guits allà on es tro­bin.” Aquesta va ser la res­posta que va donar el govern espa­nyol a la carta que ETA va fer arri­bar a mit­jan mes pas­sat a orga­nit­za­ci­ons i agents soci­als bas­cos per comu­ni­car-los que havia dis­solt “com­ple­ta­ment les seves estruc­tu­res” i que tanca el seu cicle. A diferència del govern basc, que no va voler fer cap valo­ració de la carta en espera del comu­ni­cat final de l’orga­nit­zació, que s’espera per a avui, l’exe­cu­tiu pre­si­dit per Mari­ano Rajoy va repli­car amb to dur i de manera imme­di­ata. “Allà on hi hagi un ter­ro­rista segui­ran les for­ces i cos­sos de segu­re­tat actu­ant per acon­se­guir dete­nir-los i posar-los a dis­po­sició de la justícia”, va pro­cla­mar el minis­tre de l’Inte­rior espa­nyol, Juan Igna­cio Zoido, des de Marràqueix (Mar­roc), on par­ti­ci­pava en una con­ferència minis­te­rial euro­a­fri­cana. Zoido va defen­sar que “les for­ces i cos­sos de segu­re­tat, la soci­e­tat espa­nyola, la democràcia, l’estat de dret, la judi­ca­tura i la fis­ca­lia han estat els que han der­ro­tat ETA”. Per tant, hi va afe­gir, l’orga­nit­zació “torna a men­tir” i vol “tor­nar a con­fon­dre tota la soci­e­tat” amb l’anunci sobre la seva dis­so­lució.

El minis­tre espa­nyol va afir­mar que el que ha de fer “el que queda d’ETA” és posar fi a la situ­ació “però col·labo­rant i aju­dant a acla­rir tots els crims que que­den per resol­dre”, ja que, va adver­tir, “no n’hi ha prou que es pene­dei­xin ni que dema­nin perdó”, també cal, hi va afe­gir, que “paguin els seus deu­tes”. Final­ment, el minis­tre de l’Inte­rior va des­ta­car que el govern i la soci­e­tat espa­nyola “mai” es posa­ran “de genolls”, i que no hi ha “cap tipus d’impu­ni­tat”.

El govern espa­nyol no ha modi­fi­cat ni una coma la seva posició en relació amb ETA davant l’anun­ciat final de l’orga­nit­zació. Un final que, a diferència d’altres con­flic­tes armats com el d’Irlanda del Nord, Sud-àfrica o Colòmbia, el cas més recent, ha estat uni­la­te­ral davant la nega­tiva del govern de l’Estat a invo­lu­crar-se en el procés de pau. Aquest rebuig a asseure’s a dia­lo­gar per bus­car una sor­tida a gai­rebé sei­xanta anys de con­flicte armat, tal com experts inter­na­ci­o­nals havien recla­mat en més d’una ocasió, va dur la soci­e­tat civil a aga­far el pro­ta­go­nisme amb la Cimera de Pau de Sant Sebastià o en un fet inèdit esce­ni­fi­car el des­ar­ma­ment d’ETA en un acte a Baiona (País Basc del Nord) l’abril del 2017.