Política

La Sindicatura veu fets “perseguibles judicialment” a Antifrau i conclou que De Alfonso va cobrar 70.000 euros de més

Detecta nombroses irregularitats comptables, de contractació de serveis i de personal

També considera que hi va haver manca de control per part del Parlament

La Sindicatura de Comptes ha detectat nombroses irregularitats comptables, pressupostàries, de contractació de serveis i de personal en els comptes de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) l’any 2015, així com una certa manca de control per part del Parlament. En almenys quatre casos, l’informe diu que hi pot haver conseqüències jurídiques, com per exemple en el fet que l’aleshores director, Daniel de Alfonso, va cobrar irregularment uns 70.000 euros de més, comptant un complement de productivitat il·legal i uns triennis que no li pertocaven. La Sindicatura de Comptes podria portar alguns d’aquests fets “perseguibles judicialment” davant del Tribunal de Comptes.

Segons l’informe, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries. Així, De Alfonso, que va ser nomenat el setembre del 2011, hauria complert el seu vuitè trienni com a jutge el juliol del 2013, i el 2015 va cobrar 56.425 euros extres. Però la Sindicatura considera que el director de l’OAC no té dret a percebre el trienni generat en l’OAC en ser un alt càrrec. Només té dret a rebre set triennis meritats en altres administracions, per tant, hi ha un excés de 49.086 euros, com a conseqüència del fet que s’han considerat set triennis generats en l’Administració de Justícia com si els vuit triennis haguessin estat generats en l’OAC

També hi va haver irregularitats pel reconeixement d’un trienni a un funcionari per la seva feina entre el 1985 i el 1989 a la Sociedad Anónima de Informática de la Comunidad Autónoma de la Rioja, cosa que la Sindicatura no considera que pugui ser equiparable a serveis prestats en altres administracions, segons constata una sentència judicial de l’any 2000. Entre el 2012 i el 2016 el funcionari va cobrar 42.687 euros extres. Els diners cobrats irregularment i que no han prescrit han estat reclamats judicialment per l’OAC. En canvi, altres funcionaris tenien dret a cobrar triennis i no ho van fer. A més, molts triennis estan mal calculats, ja que es calculaven segons el sou i els triennis anteriors, però només podia tenir-se en compte el sou.

D’altres irregularitats en els sous són la incorporació d’un complement de qualitat o productivitat que inicialment només estava previst pels treballadors del Parlament. A més, els alts càrrecs, director i directora adjunta, no tenien dret a cobrar aquest complement, i ho van fer. En concret De Alfonso va cobrar 20.000 euros i Teresa Masià 9.721. A més, la resolució que creava el complement establia un possible plus del 5%, però De Alfonso i el cap de Recursos Humans van tenir percentatges addicionals del 19 i el 17% respectivament, sense cap justificació. De fet, no hi ha cap document que acrediti que el personal que va cobrar el plus de productivitat hagués complert els objectius. Aquest complement era equivalent a una paga mensual i va costar 281.000 euros en total a l’OAC.

En un sentit similar, la Sindicatura critica que es paguessin quatre tiquets restaurant de 9 euros per cada treballador i setmana, però no queda acreditat l’horari que feia cada empleat perquè no es controlava. A més, aquests pagaments no es comptabilitzaven correctament en les nòmines, cosa que podria tenir implicacions fiscals. També pot tenir conseqüències davant d’Hisenda el fet que l’OAC practiqués retencions de l’IRPF per sota del que corresponia.

També veu irregular que en la relació de llocs de treball del 2015 no s’especifiqués quin tipus de contracte havia de tenir cada plaça: funcionari, laboral o eventual. A més, les 56 places eren de lliure designació, cosa que la Sindicatura veu il·legal.

Igualment es van nomenar tres tècnics i un cap d’àrea com a personal eventual, cosa que incompleix la normativa, ja que aquesta categoria està reservada al personal de confiança o d’assessorament. A més, quan De Alfonso va ser cessat el juny del 2016, aquest personal eventual hauria d’haver cessat automàticament, però van seguir en actiu de manera irregular fins que el 18 de juliol la directora adjunta d’aleshores va ratificar els nomenaments.

A més, les incorporacions de funcionaris el 2015 es van realitzar sense concurs públic. La Sindicatura tampoc no ha trobat cap declaració d’activitats del personal o d’incompatibilitats, interessos i patrimoni, que és obligatòria per llei.

També hi ha irregularitats en la contractació de diversos serveis sense concurs públic com els viatges, l’energia i la telefonia.

L’informe també critica que la gestió comptable de l’Oficina es feia amb fulls de càlcul Excel i els documents pressupostaris amb Word impresos cosa que els fa “fàcilment manipulables i poc fiables”. En un sentit similar, critica que no s’usessin factures electròniques ni cap plataforma de contractació pública, i que els contractes no es publicitessin al portal de transparència.

Segons la legislació, la gestió pressupostària de l’OAC està sotmesa a la fiscalització de l’Oïdoria de Comptes del Parlament, mitjançant informes com a mínim trimestrals. No obstant això, durant el primer semestre d’aquell any, l’oïdor no va fer cap informe de control financer, el 30 de setembre va signar de conformitat el tancament econòmic i pressupostari fins a aquell dia i el 15 d’octubre va ser nomenada una novia oïdora de comptes. Quan aquesta va fer l’informe de tancament del quart trimestre va incloure nombroses observacions.

Sobre el control parlamentari, la Sindicatura també recorda que la llei preveu que l’OAC hagi de presentar la seva memòria anual abans del 15 de febrer i el 2016 la va presentar a l’abril. En la memòria constava que el 31 de desembre del 2014 hi havia 111 investigacions en curs. Durant el 2015 se’n van iniciar 63, se’n van tancar 40 i en van quedar pendents 126. Aquell any l’OAC va tenir un pressupost de 4,7 milions d’euros.

Segons han explicat fonts de l’OAC a l’ACN, la immensa majoria d’irregularitats ja estan arreglades actualment..



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra aguanta l’embat

El president ratifica la confiança en el govern que ha nomenat després d’anar a veure els presos polítics i en manté demà la presa de possessió

Puig demana empara a Europa i JxCat estudia mesures legals si l’Estat no publica el decret al DOGC

El PDeCAT exigeix explicacions al Senat

barcelona
 
opinió

Ni cent dies?

 

Rajoy i Sánchez gesticulen per esquivar el setge de Cs

madrid
 

Tres ferits a Canet per un grup que treu creus grogues

Canet de Mar
 

Llarena processa per desobediència Barrufet

lleida
 

L’ANC apunta a una vaga general si es reedita el 155

barcelona
 

Pendents que es faci govern

Barcelona
 

Els EUA amenacen l’Iran amb unes sancions “sense precedents en la història”

Washinton
 

Continuen les declaracions pel 8-N a Tarragona

tarragona