QUIM TORRA
131È PRESIDENT DE LA GENERALITAT
“«Racista» i «nazi» són insults que no puc acceptar”
“Que Pedro Sánchez em digui que soc el Le Pen català m’ofèn com a demòcrata compromès amb la llibertat”
“Demano que es jutgi el Quim Torra en general, la meva trajectòria”
“Parlaré amb els advocats per si responem a algun dels insults a les meves filles”
“Que Pedro Sánchez em digui que soc el Le Pen català m’ofèn com a demòcrata compromès amb la llibertat”
“Demano que es jutgi el Quim Torra en general, la meva trajectòria”
“Parlaré amb els advocats per si responem a algun dels insults a les meves filles”
-
VÍDEO: Entrevista al president de la Generalitat, Joaquim Torra. Xevi Xirgo
-
VÍDEO: Entrevista al president de la Generalitat. 2a part. Xevi Xirgo
-
VÍDEO: Restitució consellers. EPATV
-
VÍDEO: Puigdemont. EPATV
-
VÍDEO: Municipals. EPATV
-
VÍDEO: Família. EPATV
-
VÍDEO: Consellers possessió. EPATV
-
VÍDEO: Legislatura. EPATV
-
VÍDEO: Acord. EPATV
-
VÍDEO: Sànchez. EPATV
-
VÍDEO: Indult. EPATV
-
L’entrevista es va fer ahir al migdia als baixos de les Cases dels Canonges ANDREU PUIG. -
“«Racista» i «nazi» són insults que no puc acceptar” Andreu Puig. -
Entrevista al president de la Generalitat, Quim Torra Andreu Puig.
Tenim presos i gent a l’exili, i criminalitzen el nostre dret a l’autodeterminació; contra això lluitarem Arrenquem amb les tres vies d’acció republicana, però amb un horitzó clar: el dels judicis polítics No tenir un alcalde independentista a Barcelona ha estat una debilitat del procés Tenim presos i gent a l’exili, i criminalitzen el nostre dret a l’autodeterminació; contra això lluitarem Arrenquem amb les tres vies d’acció republicana, però amb un horitzó clar: el dels judicis polítics No tenir un alcalde independentista a Barcelona ha estat una debilitat del procés
Si haguéssim fet la DUI el 10-O, hauria passat com ara a Armènia amb la seva mobilització Judicialment la partida està guanyada, a Europa cauran totes les extradicions Si el president Puigdemont pot tornar, aquest seria el dia més feliç de la meva presidència Si haguéssim fet la DUI el 10-O, hauria passat com ara a Armènia amb la seva mobilització Judicialment la partida està guanyada, a Europa cauran totes les extradicions Si el president Puigdemont pot tornar, aquest seria el dia més feliç de la meva presidència
Dimarts enviarem un report a tots els caps d’estat sobre la situació en què es troba Catalunya Mestres i Mossos són dos temes de màxima preocupació. Oferirem la restitució a Trapero Està tot pensat i estructurat perquè sigui un govern i una legislatura que duri quatre anys Aniré a visitar el president Puigdemont amb total regularitat, que pot ser cada quinze dies Dimarts enviarem un report a tots els caps d’estat sobre la situació en què es troba Catalunya Mestres i Mossos són dos temes de màxima preocupació. Oferirem la restitució a Trapero Està tot pensat i estructurat perquè sigui un govern i una legislatura que duri quatre anys Aniré a visitar el president Puigdemont amb total regularitat, que pot ser cada quinze dies
Desconeixem quin projecte té Rajoy, quin té el PSOE i quin tenen els comuns per a Catalunya Desconeixem quin projecte té Rajoy, quin té el PSOE i quin tenen els comuns per a Catalunya
Tres dies després d’haver pres possessió i l’endemà que s’anunciés la composició del nou govern, parlem amb el president Quim Torra per intentar saber on som i què ha de passar a partir d’ara.
Vostè va ser investit en un acte molt auster sense convidats. No en volia perquè n’hi hauria hagut del 155? Hi ha qui va trobar l’acte poc institucional.
Doncs jo el vaig trobar solemne i amb el punt de sobrietat i austeritat que un moment tan excepcional com el que vivim necessita. El dia que normalitzem la situació, estarem fent molt malament la feina. Tenim presos polítics, gent a l’exili i el dret a l’autodeterminació de Catalunya criminalitzat: contra això lluitarem, i aquest govern de resistència s’hi enfrontarà cada dia.
Els eurodiputats del PSOE han enviat una carta a tots els altres per dir que el fet que Puigdemont l’escollís a vostè fa prevaldre la línia de confrontació amb l’Estat...
Aquests eurodiputats ho deuen haver entès bastant malament perquè, si fem un núvol de paraules dels discursos d’investidura, la que surt primer de tot és diàleg. Ens trobem en un paisatge d’excepcionalitat, d’anormalitat democràtica, de responsabilitat del nou govern i meva especialment i, per tant, aquí comença una nova etapa; res del que puguem decidir fer pot recaure sobre els membres del govern anterior. Vaig voler posar cinc idees molt clares en l’inici del debat i vaig arribar a dir que no renunciem a res, ni tan sols a posar-nos d’acord amb el govern de l’Estat. Aquest oferiment hi serà sempre.
Vostè hi insistia, però les paraules que més van sonar en la investidura van ser ‘tuits’ i ‘hemeroteca’. Suposo que la prova més clara que no sabia que seria president són alguns ‘tuits’ que no hauria fet...
Ja vaig dir el que havia de dir al Parlament, per si mai algú s’havia sentit ofès per uns tuits trets de context, en alguns casos amb una intenció claríssimament manipuladora, o per uns articles dels quals s’extreu una frase fora de context. Jo demano que es jutgi el Quim Torra en general, la meva trajectòria, els llibres que he escrit, els divuit anys que he treballat a l’empresa privada i els altres en què he tingut una activitat més pública. Jo em penso que aquest és el Quim Torra.
Però les piulades hi són. “«Vergonya» és una paraula que els espanyols fa anys que han esborrat del seu diccionari”, deia vostè. “Si seguim aquí uns anys més, correm el risc d’acabar bojos com els mateixos espanyols”...
Que és claríssimament en un sentit irònic, que em sembla que és una de les formes de vida catalanes... Potser amb aquest punt d’exageració que de vegades et dona aquell punt de passió tuitaire o, fins i tot, aquell periodisme que busca un punt de mordacitat. Jo ja no crec que m’hagi d’excusar més. He escrit el que he escrit; lamento si algú s’ha sentit ofès. Insisteixo a contextualitzar-ho tot. No vull treure’m les culpes de res, però demano una visió àmplia. I si la persecució és sobre mi, l’afronto i l’accepto, però fins aquí hem arribat. Per a mi la línia vermella són els insults que han rebut les meves filles, molts dels quals m’han dolgut moltíssim. Ha arribat a un punt d’indecència, i estic pensant a parlar amb els meus advocats per veure si responem a algun d’aquests insults, i que la meva família prengui les mesures que hagi de prendre.
A vostè li han dit que és racista, nazi, home de palla, talibà...
Racista i nazi ho considero un insult; no puc acceptar-ho de cap de les maneres. A cap català que lluita per la llibertat del seu país se’l pot titllar de nazi. M’he sentit vexat en el sentit d’una incomprensió. Que a mi Pedro Sánchez em digui que soc el Le Pen català m’ofèn com a demòcrata, com a persona compromesa amb la llibertat de Catalunya, que ha lluitat tota la vida per la llibertat i la cultura.
I de com l’ha tractat l’oposició en el discurs del ple d’investidura, vostè què en pensa?
L’oposició a Catalunya és dura. Estem en un moment de confrontació i de debat polític molt intens i això no em preocupa. Tot el que sigui parlar i debatre, a l’hora que sigui.
Sí, certament en faig. La intervenció de la líder de l’oposició és dura, amb un punt agressiu, un punt ofensiu personal que no vaig detectar, per exemple, en Garcia Albiol, que va fer una intervenció molt dura políticament però que no era un atac personal. A Iceta li vaig dir que admiro la seva ironia i capacitat dialèctica, però em va sorprendre que portés un article allà on mai a la vida m’hauria imaginat que el puguessin llegir, i em va semblar que per a una persona que li agrada la ironia i tenir un cert respecte parlamentari, no era el to.
Arrimadas li va dir que ningú ens portarà una República independent i que vostè no complirà el que havia dit.
Arrimadas ha de saber que vam fer un referèndum l’1-O que vam guanyar, i que 200.000 persones van anar a votar no, que em sembla molt rellevant i que ho agraïm poc. I el 27-O vam fer una declaració política d’independència, i estem aquí, amb tot el que ha passat després, amb una majoria independentista revalidada el 21 de desembre. Anem a treballar per l’objectiu que qualsevol partit que vol la independència de Catalunya es proposa, que és la independència de Catalunya.
Xavier Domènech també va ser molt dur... S’ho esperava?
Va ser dur. Amb Domènech podem tenir debats polítics molt interessants. Ell és historiador, jo sóc historiador amateur, en sap molt més que jo, però intentaré estar a la seva alçada.
El seu darrer llibre es deia ‘Els últims cent metres’. Si l’escrivís ara, hi posaria “100 km”?
No, penso que és atemporal. El dia que ho fem, haurem de fer aquests 100 metres. Ara es parla molt de desobediència i sobirania, i hauríem de dur el debat a les oportunitats, el moment.
Ho dic perquè la sensació que era a tocar ara no és la mateixa.
Sí, perquè no som al 28-O. Per crear el moment de l’1-O, la gent va haver de treballar molt, són molts anys per arribar-hi. Va caldre que el catalanisme veiés que a dins no tenia les eines ni les respostes que la gent li demanava, i que per tant fes un moviment cap a l’independentisme, que es va situar centralment en la política catalana com el moviment de renovació més important dels últims anys. Tot això passa en els últims cinc o sis anys, i acaba cristal·litzant en un referèndum d’autodeterminació i una declaració política.
He sentit dir a vostè i a Puigdemont que es van equivocar i que haurien hagut d’anar fins al final.
Crec que el moment era el 10-O.
Què hauria passat?
Armènia. Què ha passat a Armènia? Que amb la mobilització de la ciutadania, persistent i continuada, va caure el primer ministre. Els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos. I quan podem, i ens deixen, tenim una papereta de vot. Per tant, tot depèn de la nostra capacitat de determinació i decisió.
Hem sentit dir a Rajoy i a Sánchez que si cal es tornarà a activar el 155, i Rivera fins i tot ha dit que ha d’anar molt més enllà i que ha d’arribar als Mossos i a TV3. Quan ho sent, què pensa?
Em preocupa per la democràcia espanyola, sincerament. Tinc un gran respecte al poble espanyol; li desitjo el mateix que al català, és a dir, la llibertat, l’apoderament... Això només passa avui per República catalana i República espanyola. I desitjo que el poble espanyol estigui en aquest procés.
Rajoy i Sánchez també s’han posat d’acord que la intervenció financera no s’aturarà.
Doncs ho haurem de combatre. Això és una mica com allò de Capri de “l’amor se’n va i ella es queda”: et traiem el 155 i et deixem la intervenció financera. No, escolti’m, com deia ell, si de cas que se’n vagi tothom d’aquí. Per tant, ni 155 ni intervenció financera. És que estem parlant de la sobirania nostra, dels ciutadans de Catalunya, que no necessitem cap mena de tutela.
I quan Sánchez diu que s’hauria de modificar el Codi Penal perquè el delicte de rebel·lió no anés acompanyat de violència?
M’agradaria que no es fixés en això, sinó en les regulacions dels codis penals dels països democràtics consolidats. Per què guanyarem les extradicions? Per què no s’extradirà ningú? Perquè a Europa no existeix aquest delicte. Perquè es parla, es dialoga, perquè políticament és inadmissible; per a ningú és comprensible que algú pugui estar a la presó sis, set mesos, sense cap judici. Una de les accions que també volem fer, si pot ser dimarts, després d’haver visitat dilluns tots els presos polítics, és enviar a tots els caps d’estat un report de la situació en què es troba Catalunya, amb presos polítics, amb exiliats...
Ho enviarà, diu, a tots els caps d’estat europeus?
Sí, per demanar-los complicitat, comprensió, diàleg... Per posar-me a la seva disposició, perquè només ens en sortirem parlant, portant tot això a la política una altra vegada.
Vostè va dir al president Rajoy que fixés dia, lloc i hora. Confia a obtenir resposta?
Sí, perquè quan tu demanes parlar, l’altre t’ha de voler escoltar. Vaig intercanviar unes piulades amb Pedro Sánchez en què li vaig oferir diàleg i ell ho va acceptar i, per tant, aniré de bon grat a parlar-hi i a explicar-li tres coses. Li diré que tenim presos polítics a l’Estat espanyol; demòcrates, honorables, gent que ell coneix, i també coneix les seves famílies... És que hi ha un punt de deshumanització que a mi em colpeix de manera increïble! Li explicaré també que tenim exiliats que a Bèlgica es poden moure en llibertat, mentre que a Espanya són a la presó, i li explicaré que el dret a l’autodeterminació d’un país no es pot criminalitzar.
Quan vostè diu “diàleg sense condicions”, hi pot haver la renúncia a l’autodeterminació?
Diàleg sense condicions vol dir que ens asseguem en una taula el govern espanyol i el català, Sánchez com a cap de l’oposició i el president de la Generalitat. I que comencem a parlar. És evident que des de la part espanyola em sortiran amb allò que he de complir la legalitat. I jo és evident que plantejaré la meva situació.
Li ho dic a la inversa: a què no està disposat a renunciar?
No vull renunciar a parlar. És que hem de parlar, les vegades que calgui. Perquè això no pot durar ni un minut més. No pot ser, és que és una crisi política catalana i europea. I si avui no ha sortit bé, tornem a parlar, tornem a parlar. Serà això.
Si arribés a algun acord amb Rajoy, hauria de passar després per referèndum com deia sempre el president Puigdemont?
Ho continuo posant com una condició, perquè em va semblar una manera molt encertada de plantejar el problema. Hem fet un esforç ingent per intentar explicar què pretenem, quin projecte tenim per a Catalunya, però desconeixem quin projecte té Rajoy per a Catalunya; desconeixem, més enllà de les vagues paraules de federalisme d’Iceta, quin projecte té el PSOE per a Catalunya. Encara més: quin projecte tenen els comuns per a Catalunya? Nosaltres desitgem una república a Espanya; volen una república a Catalunya? Ens volen ajudar a construir-la? Em sembla que per a algú d’esquerres és una proposta força atractiva.
I si no hi ha acord amb Rajoy, vostè què farà?
Seguirem endavant amb el projecte que vam anunciar en el debat d’investidura, d’acció republicana a través de tres vies. Primer, el Consell per la República des de l’exili, importantíssim perquè s’ha demostrat que la internacionalització ha portat les primeres victòries i això tindrà un efecte dominó que acabarà reflectint-se també a l’Estat espanyol. Després tenim les institucions catalanes: govern, Parlament i ajuntaments, que són vitals. I finalment tenim una ciutadania mobilitzada amb la qual volem començar de seguida el procés constituent. Això ens permet engegar una legislatura extremament difícil i amb un horitzó molt clar, el dels judicis polítics aquesta tardor.
Fins a quin temps prudencial es pot esperar vostè que Rajoy el respongui per veure’s?
És que jo no tinc cap dubte que em rebrà Mariano Rajoy. No m’he plantejat que no em rebi.
Qualsevol acord que pugui tenir amb ell passa per resoldre la situació dels presos polítics?
El punt més greu de l’excepcionalitat del país és aquest. De debò, normalitzar que aquest país té presos polítics, que senzillament van fer el que els hi vam demanar que fessin... És que jo els hi vaig demanar que ho fessin, perquè jo els vaig votar perquè fessin un referèndum.
Vostè probablement tindrà una reunió amb Rajoy en els propers dies per parlar de política, però els judicis se’n van a final d’any. No casa.
Doncs haurem de persistir. Van ser els primers missatges que van sortir de la presó. L’espai lliure no és només el d’Europa. La presó paradoxalment és un espai lliure també, ja hi ets, ets a la presó i ja no et pot passar res pitjor.
Si hi ha judici, hi ha condemna?
És molt probable que hi hagi condemnes, i a més greus. Per això insistia en el discurs d’investidura que el país es posa a prova amb aquests judicis.
En quin sentit ho deia?
En el sentit que tornarem a estar en una situació enormement complexa. Com jo, milions de ciutadans estan assistint estupefactes a aquesta presó preventiva i a aquestes vexacions. Arribarà un moment en què veurem els líders polítics jutjats, demòcrates jutjats, i hem de saber reaccionar com a país.
Llavors l’única manera jurídica d’arreglar-ho és l’indult.
Sí, i evidentment els tribunals europeus. Aquesta partida judicialment està guanyada, perquè no s’aguanta. A Europa cauran totes les extradicions i per tant l’Estat espanyol es trobarà amb un rebuig immens a la judicialització de la política. Però hem de buscar la solució política.
Però els terminis de la justícia europea són llargs. És partidari de negociar ara l’indult?
En aquestes primeres trobades sóc partidari que parlem de tot, i a veure on arribem. A veure quin és el projecte que té Espanya, quin és el projecte que té el govern espanyol, què pensa fer dels presos polítics i exiliats... perquè és que jo no ho sé! Si pretenen que acceptem que puguem estar demòcrates catalans deu o quinze anys a les presons espanyoles, això és absolutament impossible.
Hem vist paral·lelismes entre els CDR i la ‘kale borroka’, i algunes acusacions que després no es van materialitzar de terrorisme. De l’escenari que pugui venir dels CDR, què en pensa?
Aquest país sabrà trobar la manera d’anar organitzant aquest moviment, d’acció, aquest motor de canvi que ha estat l’independentisme. És públic i notori que tinc familiars que hi col·laboren. Jo el divendres abans del referèndum vaig anar, com milers de ciutadans, a protegir el col·legi electoral perquè els veïns poguessin votar. Són accions de mobilització, de protesta, que s’han fet sempre com ho fem els catalans.
L’actuació dels Mossos serà diferent amb els CDR?
És un tema que efectivament hem de tractar amb el conseller d’Interior. El de l’ensenyament i els mestres, i el dels Mossos i Interior, són ara mateix dos temes de màxima preocupació per a aquest govern. Hem de ser capaços d’esforçar-nos i trobar totes les solucions perquè coses que han passat sota el 155 no puguin passar de cap manera amb el govern de Catalunya.
Ha parlat amb Trapero?
No.
Serà restituït?
Si ell vol, serà restituït.
I la portaveu Patrícia Plaja, que va ser destituïda per un tuit?
Seria un honor que la Patrícia acceptés ser restituïda. Però amb el tema de la restitució dependrà molt del que li sembli a cada persona. Que tingui en compte les estratègies de defensa, que la família li doni suport... El factor humà és molt important amb tota la gent que s’ha vist directament involucrada en aquests temes de repressió.
L’alcaldessa Colau deia que Torra representa el nacionalisme excloent i de dretes, i que el seu discurs va ser decebedor.
És dur. Em sap greu.
Té la sensació que els comuns són més durs amb vostè que amb el president Puigdemont?
És possible, no ho sé. Jo, de dretes, no m’hi he sentit mai. I la meva trajectòria política no s’hi sent en absolut gens identificada, perquè no he militat mai enlloc excepte a Reagrupament. Però en els anys de la República sí que em sento molt identificat amb Acció Catalana Republicana. És a dir, gent com Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra... Si aquella era gent de dretes, doncs noi, no ho sé. I si aquella gent era excloent... El catalanisme no ha estat mai excloent. En absolut. Això seria atemptar contra l’essència mateixa de la trajectòria d’un moviment que ha buscat precisament el contrari.
Hi ha parlat, amb Colau?
Sí. Em va felicitar i vam quedar per reunir-nos. Hi ha moltes coses que podem fer plegats, no només amb l’Ajuntament de Barcelona, també amb els comuns. El projecte del president del Parlament amb aquell gran front contra la repressió... És evident que hi són. Tenim molt camí per recórrer junts. A mi m’agradaria que l’acabéssim de recórrer fins a la independència, però això ja dependrà d’ells.
Un altre dels reptes que venen són les eleccions municipals. Són en clau de República?
Sí. Tot el que passa al nostre país des de l’1-O i el 27-O passa en clau de república. Perquè si ens creiem que vam fer un referèndum d’autodeterminació, aquí arranca tot. Gairebé som en un moment fundacional.
Vostè veu aliances per la república en l’àmbit municipal? Parlant de candidatures també.
Espero que hi siguin, és clar. És el que li deia: oportunitats, moments... Les municipals són una oportunitat i un moment.
Per tant podria ser que hi hagi una candidatura conjunta no només a Barcelona sinó a diferents municipis de Catalunya?
Jo vinc del món de la societat civil que treballa sempre d’una manera unitària. Barcelona em sembla un lloc clau perquè les candidatures republicanes d’unitat hi tinguin un pes importantíssim. Però li diré més. Si aprenem les lliçons d’aquests mesos, penso que no tenir un alcalde independentista ha estat una debilitat del procés. Amb un alcalde i un president de la Generalitat compartint projecte, jo no sé què hagués passat.
Deu estar molt satisfet amb el nomenament dels consellers...
Estic molt satisfet perquè s’havia treballat durant mesos, però hem acabat de perfilar-los els últims dies. Ho havíem dit sempre, el principi de restitució era essencial a l’hora de fer front a aquesta nova etapa. I estem contents que aquells consellers que volen continuar hi siguin. Ells s’ho mereixien, és el mínim rescabalament fins i tot moral.
Però n’hi ha a la presó o a l’exili. Com prendran possessió?
Ara veurem com reacciona l’Estat. Els advocats dels consellers a la presó demanaran que puguin sortir per venir a l’acte de possessió i jurament del càrrec. Hauria de ser del tot factible.
I en el cas de Puig i Comín?
Tenim la manera de resoldre aquest tema...Tots aquests candidats tenen els drets polítics intactes i poden ser consellers.
No pot dir-me que té la manera i no explicar-la...
No li ho acabaré d’explicar... Sobretot ara és molt important veure com afronta la situació l’Estat. Anar contrastant contra l’Estat els pràcticament nuls nivells d’estàndards democràtics. Tot això ens pot ajudar, cas a cas, a guanyar el cas complet.
Si el jutge no els deixa sortir de la presó, es pot fer una presa de possessió anant-hi vostè?
No, perquè la meva autoritat se situa dins de la jurisdicció catalana. Però sí que em fa moltíssima il·lusió demà tenir l’oportunitat de parlar-hi, d’abraçar-los i celebrar el seu nomenament.
Però tots els precedents diuen que no deixaran que vinguin.
Ja estem en el marc equivocat. Si ens posem en el marc mental que això no ens ho deixaran fer... Avui som aquí, i a veure què passa els propers dies.
L’acord del 155 deixarà de ser vigent quan el nou govern estigui constituït. Això vol dir que fins que no es resolgui la presa de possessió seguirà actiu?
Nosaltres anem a la presa de possessió dels consellers dimecres, i per tant entenem que un cop constituït el govern s’aixeca automàticament el 155. És evident que ens mourem en espais de cert dubte, però estem complint escrupolosament les condicions del 155 i em sembla inimaginable que el govern espanyol no l’aixequi. Si no ho fa, estarà infringint no només el decret aprovat sinó que estarem enmig d’una crisi institucional de dimensions considerables.
En la composició del nou govern, hi ha pogut intervenir?
Aquest és un executiu que s’havia anat treballant, és un govern de coalició amb ERC, ho hem de tenir molt present. Durant mesos havia estat participant dins de les negociacions, potser no tant en el que era l’estructura del govern sinó sempre negociant amb la CUP altres acords del programa de govern.
Si el president Puigdemont pot tornar vostè plega?
Miri, aquest seria el dia més feliç de la meva presidència, en el sentit que compliríem l’objectiu central d’aquest govern, que és la restitució del president. La presidència de la Generalitat al nostre país té un valor extra- simbòlic. Els anys de l’exili el president Companys, Irla, Tarradellas no tenien cap mena de legalitat, ni manaven res, però el poble de Catalunya els va donar legitimitat. En aquests moments el poble dona legitimitat al president Puigdemont i hem de saber fer convergir aquesta legitimitat amb la legalitat.
Hi ha qui diu que Quim Torra és un president titella.
Que diguin el que vulguin, la ciutadania ens va votar perquè passi això. Aquest és un govern fortíssim. Ara, la situació és excepcional. Al programa portàvem restituir el president Puigdemont, i serà una vegada i una altra l’objectiu d’aquest govern.
Quina relació fixarà amb el president Puigdemont?
Com a president de la Generalitat aniré a visitar el president Puigdemont amb total regularitat, no només a explicar-nos la situació política a Catalunya sinó perquè m’expliqui també ell com avancen tots els projectes del Consell de la República. Les decisions les pren el govern de Catalunya però és evident que el nostre líder polític és el president Puigdemont i, per tant l’estratègia política també de Junts per Catalunya passa perquè seguim parlant com fem, pràcticament a diari amb videoconferències. Que el president de la Generalitat es desplaci a veure el president Puigdemont em sembla un gest necessari.
Ha parlat que es desplaçaria periòdicament?
Aquest periòdicament poden ser quinze dies, ja ho acabarem de trobar. Ara vivim encara a la cresta de l’onada, serà quan entrem en un període de més estabilitat, i faig servir una paraula que no m’agrada perquè sembla que vulgui dir normalitat.
Estabilitat és repescar les 16 lleis tombades pel TC? No és desobeir si ja les van suspendre un cop?
No, això és complir el que el poble ens demana que fem. Ningú està dient que aprovem literalment la mateixa llei; anem a aplicar el contingut d’aquelles lleis i això ho farem segur. És que seria trair els nostres compromisos electorals i no ho farem mai.
Què va pensar amb la sentència amb què va decaure l’euroordre?
Vaig tenir una immesa alegria, primer pels exiliats belgues, pel president Puigdemont, per la Clara Ponsatí, per la Marta Rovira... perquè això seran peces de dominó que aniran caient una rere l’altra fins a caure la peça espanyola.
Vostè volia anar divendres a les presons, però finalment hi va demà.
Van haver-hi uns problemes logístics de darrera hora i ho hem solucionat. Hi podria haver anat com a advocat, però considerava que hi havia d’anar com a president. Els visitaré a les tres presons. Només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina.
El seu discurs d’investidura no va entusiasmar la CUP. Confia a refer-ho? Que li facilitin per exemple uns pressupostos perquè són a la cantonada?
Dels pressupostos ja en parlarem, ara tenim una vida parlamentària i unes decisions a prendre. Amb les companyes de la CUP hi compto molt, amb els seus crits d’alerta i banderes vermelles. Aquest és un projecte de 70 diputats i alguna cosa faré malament si la CUP no hi és. Amb una ciutadania mobilitzada, si podem arrencar la legislatura amb els tres braços polítics, amb la CUP personalment hi vull tenir una relació molt directa, perquè penso que ens en podem sortir.
La passada legislatura, el suport de la CUP al pressupost duria a la qüestió de confiança, i al referèndum o referèndum. Preveu una situació similar?
Insisteixo en arrencar ara a través de les tres vies d’acció republicana, i centrar-nos en una primera fase a recuperar les institucions i aixecar el 155, però això ens ha de durar poc, perquè hem d’encarar els judicis que venen, el procés constituent i el consell de la república. Tenim molta feina i moltes ganes de fer-la.
La legislatura anterior va néixer dient que duraria 18 mesos. Aquesta neix amb una data o és un govern per a quatre anys?
Tothom és conscient de l’excepcionalitat política del país, però insisteixo que està tot pensat, organitzat i estructurat perquè sigui un govern i una legislatura que duri quatre anys. És evident que haurem d’anar veient...
Seguiu l’entrevista sencera avui a partir de les 21.30 h
Continua a la pàgina 9
Ve de la pàgina 7
Continua a la pàgina 10
Ve de la pàgina 8
Ve de la pàgina 9
Aniré a visitar el president Puigdemont amb total regularitat, que pot ser cada quinze diesSí, perquè quan tu demanes parlar, l’altre t’ha de voler escoltar. Vaig intercanviar unes piulades amb Pedro Sánchez en què li vaig oferir diàleg i ell ho va acceptar i, per tant, aniré de bon grat a parlar-hi i a explicar-li tres coses. Li diré que tenim presos polítics a l’Estat espanyol; demòcrates, honorables, gent que ell coneix, i també coneix les seves famílies... És que hi ha un punt de deshumanització que a mi em colpeix de manera increïble! Li explicaré també que tenim exiliats que a Bèlgica es poden moure en llibertat, mentre que a Espanya són a la presó, i li explicaré que el dret a l’autodeterminació d’un país no es pot criminalitzar.
Quan vostè diu “diàleg sense condicions”, hi pot haver la renúncia a l’autodeterminació?
Diàleg sense condicions vol dir que ens asseguem en una taula el govern espanyol i el català, Sánchez com a cap de l’oposició i el president de la Generalitat. I que comencem a parlar. És evident que des de la part espanyola em sortiran amb allò que he de complir la legalitat. I jo és evident que plantejaré la meva situació.
Li ho dic a la inversa: a què no està disposat a renunciar?
No vull renunciar a parlar. És que hem de parlar, les vegades que calgui. Perquè això no pot durar ni un minut més. No pot ser, és que és una crisi política catalana i europea. I si avui no ha sortit bé, tornem a parlar, tornem a parlar. Serà això.
Si arribés a algun acord amb Rajoy, hauria de passar després per referèndum com deia sempre el president Puigdemont?
Ho continuo posant com una condició, perquè em va semblar una manera molt encertada de plantejar el problema. Hem fet un esforç ingent per intentar explicar què pretenem, quin projecte tenim per a Catalunya, però desconeixem quin projecte té Rajoy per a Catalunya; desconeixem, més enllà de les vagues paraules de federalisme d’Iceta, quin projecte té el PSOE per a Catalunya. Encara més: quin projecte tenen els comuns per a Catalunya? Nosaltres desitgem una república a Espanya; volen una república a Catalunya? Ens volen ajudar a construir-la? Em sembla que per a algú d’esquerres és una proposta força atractiva.
I si no hi ha acord amb Rajoy, vostè què farà?
Seguirem endavant amb el projecte que vam anunciar en el debat d’investidura, d’acció republicana a través de tres vies. Primer, el Consell per la República des de l’exili, importantíssim perquè s’ha demostrat que la internacionalització ha portat les primeres victòries i això tindrà un efecte dominó que acabarà reflectint-se també a l’Estat espanyol. Després tenim les institucions catalanes: govern, Parlament i ajuntaments, que són vitals. I finalment tenim una ciutadania mobilitzada amb la qual volem començar de seguida el procés constituent. Això ens permet engegar una legislatura extremament difícil i amb un horitzó molt clar, el dels judicis polítics aquesta tardor.
Fins a quin temps prudencial es pot esperar vostè que Rajoy el respongui per veure’s?
És que jo no tinc cap dubte que em rebrà Mariano Rajoy. No m’he plantejat que no em rebi.
Qualsevol acord que pugui tenir amb ell passa per resoldre la situació dels presos polítics?
El punt més greu de l’excepcionalitat del país és aquest. De debò, normalitzar que aquest país té presos polítics, que senzillament van fer el que els hi vam demanar que fessin... És que jo els hi vaig demanar que ho fessin, perquè jo els vaig votar perquè fessin un referèndum.
Vostè probablement tindrà una reunió amb Rajoy en els propers dies per parlar de política, però els judicis se’n van a final d’any. No casa.
Doncs haurem de persistir. Van ser els primers missatges que van sortir de la presó. L’espai lliure no és només el d’Europa. La presó paradoxalment és un espai lliure també, ja hi ets, ets a la presó i ja no et pot passar res pitjor.
Si hi ha judici, hi ha condemna?
És molt probable que hi hagi condemnes, i a més greus. Per això insistia en el discurs d’investidura que el país es posa a prova amb aquests judicis.
En quin sentit ho deia?
En el sentit que tornarem a estar en una situació enormement complexa. Com jo, milions de ciutadans estan assistint estupefactes a aquesta presó preventiva i a aquestes vexacions. Arribarà un moment en què veurem els líders polítics jutjats, demòcrates jutjats, i hem de saber reaccionar com a país.
Llavors l’única manera jurídica d’arreglar-ho és l’indult.
Sí, i evidentment els tribunals europeus. Aquesta partida judicialment està guanyada, perquè no s’aguanta. A Europa cauran totes les extradicions i per tant l’Estat espanyol es trobarà amb un rebuig immens a la judicialització de la política. Però hem de buscar la solució política.
Però els terminis de la justícia europea són llargs. És partidari de negociar ara l’indult?
En aquestes primeres trobades sóc partidari que parlem de tot, i a veure on arribem. A veure quin és el projecte que té Espanya, quin és el projecte que té el govern espanyol, què pensa fer dels presos polítics i exiliats... perquè és que jo no ho sé! Si pretenen que acceptem que puguem estar demòcrates catalans deu o quinze anys a les presons espanyoles, això és absolutament impossible.
Hem vist paral·lelismes entre els CDR i la ‘kale borroka’, i algunes acusacions que després no es van materialitzar de terrorisme. De l’escenari que pugui venir dels CDR, què en pensa?
Aquest país sabrà trobar la manera d’anar organitzant aquest moviment, d’acció, aquest motor de canvi que ha estat l’independentisme. És públic i notori que tinc familiars que hi col·laboren. Jo el divendres abans del referèndum vaig anar, com milers de ciutadans, a protegir el col·legi electoral perquè els veïns poguessin votar. Són accions de mobilització, de protesta, que s’han fet sempre com ho fem els catalans.
L’actuació dels Mossos serà diferent amb els CDR?
És un tema que efectivament hem de tractar amb el conseller d’Interior. El de l’ensenyament i els mestres, i el dels Mossos i Interior, són ara mateix dos temes de màxima preocupació per a aquest govern. Hem de ser capaços d’esforçar-nos i trobar totes les solucions perquè coses que han passat sota el 155 no puguin passar de cap manera amb el govern de Catalunya.
Ha parlat amb Trapero?
No.
Serà restituït?
Si ell vol, serà restituït.
I la portaveu Patrícia Plaja, que va ser destituïda per un tuit?
Seria un honor que la Patrícia acceptés ser restituïda. Però amb el tema de la restitució dependrà molt del que li sembli a cada persona. Que tingui en compte les estratègies de defensa, que la família li doni suport... El factor humà és molt important amb tota la gent que s’ha vist directament involucrada en aquests temes de repressió.
L’alcaldessa Colau deia que Torra representa el nacionalisme excloent i de dretes, i que el seu discurs va ser decebedor.
És dur. Em sap greu.
Té la sensació que els comuns són més durs amb vostè que amb el president Puigdemont?
És possible, no ho sé. Jo, de dretes, no m’hi he sentit mai. I la meva trajectòria política no s’hi sent en absolut gens identificada, perquè no he militat mai enlloc excepte a Reagrupament. Però en els anys de la República sí que em sento molt identificat amb Acció Catalana Republicana. És a dir, gent com Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra... Si aquella era gent de dretes, doncs noi, no ho sé. I si aquella gent era excloent... El catalanisme no ha estat mai excloent. En absolut. Això seria atemptar contra l’essència mateixa de la trajectòria d’un moviment que ha buscat precisament el contrari.
Hi ha parlat, amb Colau?
Sí. Em va felicitar i vam quedar per reunir-nos. Hi ha moltes coses que podem fer plegats, no només amb l’Ajuntament de Barcelona, també amb els comuns. El projecte del president del Parlament amb aquell gran front contra la repressió... És evident que hi són. Tenim molt camí per recórrer junts. A mi m’agradaria que l’acabéssim de recórrer fins a la independència, però això ja dependrà d’ells.
Un altre dels reptes que venen són les eleccions municipals. Són en clau de República?
Sí. Tot el que passa al nostre país des de l’1-O i el 27-O passa en clau de república. Perquè si ens creiem que vam fer un referèndum d’autodeterminació, aquí arranca tot. Gairebé som en un moment fundacional.
Vostè veu aliances per la república en l’àmbit municipal? Parlant de candidatures també.
Espero que hi siguin, és clar. És el que li deia: oportunitats, moments... Les municipals són una oportunitat i un moment.
Per tant podria ser que hi hagi una candidatura conjunta no només a Barcelona sinó a diferents municipis de Catalunya?
Jo vinc del món de la societat civil que treballa sempre d’una manera unitària. Barcelona em sembla un lloc clau perquè les candidatures republicanes d’unitat hi tinguin un pes importantíssim. Però li diré més. Si aprenem les lliçons d’aquests mesos, penso que no tenir un alcalde independentista ha estat una debilitat del procés. Amb un alcalde i un president de la Generalitat compartint projecte, jo no sé què hagués passat.
Deu estar molt satisfet amb el nomenament dels consellers...
Estic molt satisfet perquè s’havia treballat durant mesos, però hem acabat de perfilar-los els últims dies. Ho havíem dit sempre, el principi de restitució era essencial a l’hora de fer front a aquesta nova etapa. I estem contents que aquells consellers que volen continuar hi siguin. Ells s’ho mereixien, és el mínim rescabalament fins i tot moral.
Però n’hi ha a la presó o a l’exili. Com prendran possessió?
Ara veurem com reacciona l’Estat. Els advocats dels consellers a la presó demanaran que puguin sortir per venir a l’acte de possessió i jurament del càrrec. Hauria de ser del tot factible.
I en el cas de Puig i Comín?
Tenim la manera de resoldre aquest tema...Tots aquests candidats tenen els drets polítics intactes i poden ser consellers.
No pot dir-me que té la manera i no explicar-la...
No li ho acabaré d’explicar... Sobretot ara és molt important veure com afronta la situació l’Estat. Anar contrastant contra l’Estat els pràcticament nuls nivells d’estàndards democràtics. Tot això ens pot ajudar, cas a cas, a guanyar el cas complet.
Si el jutge no els deixa sortir de la presó, es pot fer una presa de possessió anant-hi vostè?
No, perquè la meva autoritat se situa dins de la jurisdicció catalana. Però sí que em fa moltíssima il·lusió demà tenir l’oportunitat de parlar-hi, d’abraçar-los i celebrar el seu nomenament.
Però tots els precedents diuen que no deixaran que vinguin.
Ja estem en el marc equivocat. Si ens posem en el marc mental que això no ens ho deixaran fer... Avui som aquí, i a veure què passa els propers dies.
L’acord del 155 deixarà de ser vigent quan el nou govern estigui constituït. Això vol dir que fins que no es resolgui la presa de possessió seguirà actiu?
Nosaltres anem a la presa de possessió dels consellers dimecres, i per tant entenem que un cop constituït el govern s’aixeca automàticament el 155. És evident que ens mourem en espais de cert dubte, però estem complint escrupolosament les condicions del 155 i em sembla inimaginable que el govern espanyol no l’aixequi. Si no ho fa, estarà infringint no només el decret aprovat sinó que estarem enmig d’una crisi institucional de dimensions considerables.
En la composició del nou govern, hi ha pogut intervenir?
Aquest és un executiu que s’havia anat treballant, és un govern de coalició amb ERC, ho hem de tenir molt present. Durant mesos havia estat participant dins de les negociacions, potser no tant en el que era l’estructura del govern sinó sempre negociant amb la CUP altres acords del programa de govern.
Si el president Puigdemont pot tornar vostè plega?
Miri, aquest seria el dia més feliç de la meva presidència, en el sentit que compliríem l’objectiu central d’aquest govern, que és la restitució del president. La presidència de la Generalitat al nostre país té un valor extra- simbòlic. Els anys de l’exili el president Companys, Irla, Tarradellas no tenien cap mena de legalitat, ni manaven res, però el poble de Catalunya els va donar legitimitat. En aquests moments el poble dona legitimitat al president Puigdemont i hem de saber fer convergir aquesta legitimitat amb la legalitat.
Hi ha qui diu que Quim Torra és un president titella.
Que diguin el que vulguin, la ciutadania ens va votar perquè passi això. Aquest és un govern fortíssim. Ara, la situació és excepcional. Al programa portàvem restituir el president Puigdemont, i serà una vegada i una altra l’objectiu d’aquest govern.
Quina relació fixarà amb el president Puigdemont?
Com a president de la Generalitat aniré a visitar el president Puigdemont amb total regularitat, no només a explicar-nos la situació política a Catalunya sinó perquè m’expliqui també ell com avancen tots els projectes del Consell de la República. Les decisions les pren el govern de Catalunya però és evident que el nostre líder polític és el president Puigdemont i, per tant l’estratègia política també de Junts per Catalunya passa perquè seguim parlant com fem, pràcticament a diari amb videoconferències. Que el president de la Generalitat es desplaci a veure el president Puigdemont em sembla un gest necessari.
Ha parlat que es desplaçaria periòdicament?
Aquest periòdicament poden ser quinze dies, ja ho acabarem de trobar. Ara vivim encara a la cresta de l’onada, serà quan entrem en un període de més estabilitat, i faig servir una paraula que no m’agrada perquè sembla que vulgui dir normalitat.
Estabilitat és repescar les 16 lleis tombades pel TC? No és desobeir si ja les van suspendre un cop?
No, això és complir el que el poble ens demana que fem. Ningú està dient que aprovem literalment la mateixa llei; anem a aplicar el contingut d’aquelles lleis i això ho farem segur. És que seria trair els nostres compromisos electorals i no ho farem mai.
Què va pensar amb la sentència amb què va decaure l’euroordre?
Vaig tenir una immesa alegria, primer pels exiliats belgues, pel president Puigdemont, per la Clara Ponsatí, per la Marta Rovira... perquè això seran peces de dominó que aniran caient una rere l’altra fins a caure la peça espanyola.
Vostè volia anar divendres a les presons, però finalment hi va demà.
Van haver-hi uns problemes logístics de darrera hora i ho hem solucionat. Hi podria haver anat com a advocat, però considerava que hi havia d’anar com a president. Els visitaré a les tres presons. Només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina.
El seu discurs d’investidura no va entusiasmar la CUP. Confia a refer-ho? Que li facilitin per exemple uns pressupostos perquè són a la cantonada?
Dels pressupostos ja en parlarem, ara tenim una vida parlamentària i unes decisions a prendre. Amb les companyes de la CUP hi compto molt, amb els seus crits d’alerta i banderes vermelles. Aquest és un projecte de 70 diputats i alguna cosa faré malament si la CUP no hi és. Amb una ciutadania mobilitzada, si podem arrencar la legislatura amb els tres braços polítics, amb la CUP personalment hi vull tenir una relació molt directa, perquè penso que ens en podem sortir.
La passada legislatura, el suport de la CUP al pressupost duria a la qüestió de confiança, i al referèndum o referèndum. Preveu una situació similar?
Insisteixo en arrencar ara a través de les tres vies d’acció republicana, i centrar-nos en una primera fase a recuperar les institucions i aixecar el 155, però això ens ha de durar poc, perquè hem d’encarar els judicis que venen, el procés constituent i el consell de la república. Tenim molta feina i moltes ganes de fer-la.
La legislatura anterior va néixer dient que duraria 18 mesos. Aquesta neix amb una data o és un govern per a quatre anys?
Tothom és conscient de l’excepcionalitat política del país, però insisteixo que està tot pensat, organitzat i estructurat perquè sigui un govern i una legislatura que duri quatre anys. És evident que haurem d’anar veient...
Seguiu l’entrevista sencera avui a partir de les 21.30 h
Continua a la pàgina 9
Ve de la pàgina 7
Continua a la pàgina 10
Ve de la pàgina 8
Ve de la pàgina 9
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
