Els EUA amenacen l’Iran amb unes sancions “sense precedents en la història”
Washington presenta dotze punts que Teheran ha de complir si vol esquivar les mesures
Les exigències insinuen un possible desig de canvi de règim
Dues setmanes després de retirar-se del pacte nuclear amb l’Iran, els EUA van presentar el seu pla B, el que ha de ser una nova estratègia per intentar que Teheran deixi enrere la seva voluntat de convertir-se en potència nuclear.
No obstant això, va semblar més una llista de condicions unilaterals que, en cas de no complir-se, serviran d’excusa perquè Washington continuï la seva campanya de màxima pressió i les “sancions més grans de la història” contra el règim iranià.
El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va recitar els dotze “requeriments bàsics” segons els quals els EUA moderarien la pressió. Aquestes exigències no se centren només en la supressió total de la voluntat d’esdevenir una potència atòmica, que ha estat l’eix central del pacte nuclear estripat per Trump.
Pompeo, a banda de prometre que s’asseguraran que Teheran “no tingui cap camí possible cap a les armes nuclears, ni ara ni mai”, va posar com a condició frenar l’enriquiment d’urani, posar fi al finançament a grups com Hezbollah o Al-Qaeda, desistir de la “carta blanca” que té per influenciar en la regió, alliberar els nord-americans presos al país i deixar d’amenaçar Israel i els aliats dels EUA.
“Qualsevol nou acord ha de començar amb la definició de què és el que el món hauria de demanar a l’Iran”, va justificar-se Pompeo. “Els EUA no han creat aquesta necessitat de canvi de comportament, ha estat Iran mateix”, hi va afegir.
Un desig amagat
La duresa de les condicions i la fermesa del discurs fan que tot apunti que, sota les paraules de Pompeo, s’amagui un desig ulterior: un canvi de règim a l’Iran, tesi defensada pel nou assessor presidencial John Bolton.
“Serà el poble iranià el que prengui una decisió sobre el seu lideratge. Si la prenen aviat, serà fantàstic. Si decideixen no fer-ho, seguirem ferms fins que aconseguim els resultats que hem establert”, va dir Pompeo, sense amagar gaire que els EUA donarien suport a un canvi de rumb en el lideratge del país asiàtic.
El pla B nord-americà que Pompeo va presentar ahir fa pronosticar una època de pressió financera “sense precedents” que Washington espera que obligui Teheran a agenollar-se i tornar a la taula de negociacions.
Trump exigeix investigar la “infiltració” de l’FBI
El president dels EUA, Donald Trump, va exigir ahir que s’investigui l’FBI per desxifrar la suposada “infiltració” d’aquest organisme en la seva campanya electoral, per vigilar els possibles lligams del magnat amb agents estrangers –principalment russos– per influir en les eleccions que el van dur a la Casa Blanca. El Departament de Justícia va prometre que s’investigarà a si mateix per veure si el president té raó.
Recentment s’ha complert el primer aniversari de l’establiment d’un fiscal especial per al cas, Robert Mueller, i la pressió no disminueix. La Casa Blanca fa dies que intenta tancar la investigació, al·legant que ja dura massa i tots els diners que s’hi han gastat no han servit per demostrar res.
L’intent de canvi de focus el lidera l’exalcalde de Nova York i advocat del president, Rudy Giuliani, qui darrerament s’ha passejat per les televisions assegurant que la investigació acabarà l’1 de setembre, a temps per no influir les legislatives de novembre.
D’altra banda, Gina Haspel, tot i el seu passat controvertit envoltat de gravacions de tortures destruïdes, va fer història ahir en jurar com a nova directora de la CIA, la primera dona en el càrrec.
