Política

opinió

Sílvia Paneque i Sureda

La distensió i la reconciliació

La moció de cen­sura a Mari­ano Rajoy ha estat l’últim capítol d’una crisi greu. La crisi econòmica que començà el 2008 va esde­ve­nir, amb els anys, una crisi social i política esmo­lada per les difi­cul­tats de mol­tes famílies a causa de l’atur i el des­co­bri­ment de la cor­rupció sistèmica del par­tit que gover­nava Espa­nya.

Men­tres­tant, a Cata­lu­nya el naci­o­na­lisme es va saber nodrir d’aques­tes raons en con­tra d’Espa­nya i va plan­te­jar un pro­jecte polític, amb el suport de gai­rebé la mei­tat del país, que ha desem­bo­cat en una gravíssima crisi ins­ti­tu­ci­o­nal amb per­ju­di­cis gravíssims per a l’auto­go­vern, les ins­ti­tu­ci­ons i la lega­li­tat cata­lana.

Davant d’aquests dos pro­ble­mes estruc­tu­rals, un econòmic i social i l’altre naci­o­nal, el govern del Par­tit Popu­lar no ha sabut ni adme­tre res­pon­sa­bi­li­tats per ofe­rir un mis­satge clar a la ciu­ta­da­nia de rebuig con­tra la cor­rupció; i tam­poc no ha estat capaç de plan­te­jar un camí de solu­ci­ons per a les rela­ci­ons amb Cata­lu­nya.

El desen­llaç ha estat la inves­ti­dura d’un nou govern soci­a­lista per mitjà de la pri­mera moció de cen­sura apro­vada a Espa­nya. El repte és majúscul perquè el pre­si­dent, Pedro Sánchez, haurà d’afron­tar les trans­for­ma­ci­ons estruc­tu­rals necessàries per repa­rar les esquer­des ober­tes, d’una banda, per la crisi social i, de l’altra, per la crisi naci­o­nal en una situ­ació gens fàcil al Congrés i al Senat.

La res­pon­sa­bi­li­tat per part de tot­hom en aques­tes cir­cumstàncies, per tant, serà una qüestió clau si el que es vol és tor­nar a una situ­ació en què la ciu­ta­da­nia pugui viure amb el màxim de qua­li­tat pos­si­ble. És urgent esta­blir nous meca­nis­mes per evi­tar la cor­rupció i empren­dre acci­ons per a la redis­tri­bució del capi­tal, l’equi­li­bri social i la igual­tat d’opor­tu­ni­tats.

Esdevé neces­sari, alhora, tro­bar vies per dis­ten­dre la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya. La reducció de la tensió entre els governs de la Gene­ra­li­tat i La Mon­cloa és clau per retro­bar la concòrdia entre els cata­lans i cata­la­nes. La diver­si­tat i la seva inclusió en un espai públic de tots i totes és el fona­ment més pro­fund que ha de pre­ser­var la política a Cata­lu­nya.

La recon­ci­li­ació no imposa ni voler ser per­do­nat, ni voler dema­nar perdó, ni encara menys cla­mar con­tra el perdó; ni tam­poc imple­men­tar cap càstig a ningú. La recon­ci­li­ació obvia la culpa i, encara que es pot assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat dels errors, no admet que cap grup sigui mal­vat. La recon­ci­li­ació és accep­tar la rea­li­tat i, havent-ho fet, bas­tir nous con­sen­sos forts i esta­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia