ELS PROTAGONISTES
El gir copernicà a Sant Feliu no deixa indiferent
El tripartit de TSF, ERC i el PSC executa obres i projectes ambiciosos que en el ple i entre alguns veïns aixequen crítiques
Motas aposta per mantenir les sigles TSF i la precampanya per al 2019 encara és a les beceroles
El PDeCAT i ERC han sondejat Motas per fitxar-lo el 2019, però l’alcalde prefereix un projecte polític local i independent
Fer pronòstics amb vista a l’any vinent és complicat, però sembla probable que creixerà la fragmentació del ple
El present mandat ha estat de canvis icònics a Sant Feliu de Guíxols. El primer, el juny del 2015, al capdavant de l’alcaldia, en què Carles Motas (TSF) va desallotjar Joan Alfons Albó (CiU) del càrrec i va aprofitar les complicitats teixides amb ERC a l’oposició i el nou equip que entrava del PSC contrari al pacte sociovergent de l’anterior mandat. L’aritmètica també li va jugar a favor, ja que ERC va perdre el quart regidor i deixava curta la suma amb CiU i Pere Albó (MES). Però amb el nou executiu tripartit, Motas va engegar la màquina dels projectes revolucionaris –per l’envergadura, perquè són un gir de 180 graus respecte a la línia traçada pels Albó i pel canvi de fesomia d’un espai públic clàssic però en alguns punts decadent, com ara al vell Asil Surís i el passeig de Rius i Calvet–. En els casos, però, del litoral de Garbí i els nous plans per al Museu Thyssen –han descartat el costós projecte de la fàbrica Serra Vicens–i l’aparcament subterrani –fora del passeig marítim–, hi ha hagut polèmiques notables. L’oposició, en minoria al ple, ha alçat la veu. També alguns veïns, sobretot el capítol de ganxons. Però l’alcalde creu que les polèmiques deixaran pas a la satisfacció un cop es culminin les obres.
A un any de les eleccions, el paisatge abans de la batalla encara és ben incert. Al llarg del mandat les relacions dels tres grups del govern han estat especialment tenses amb CiU –ara PDeCAT–, i amb l’edil de MES, Pere Albó. L’altre Albó, Joan Alfons, es va retirar de la primera línia set mesos després de la presa de possessió, un moviment que semblava deixar més marge per fer al nou alcalde, però que tampoc no ha alleugerit el grau de tibantors dins del ple, ja que els edils que van governar en l’anterior mandat no han encaixat que el nou executiu girés els grans projectes com un mitjó.
A escala de país, en canvi, hereus de l’antiga Convergència no han desaprofitat per fer la cort a la figura de Motas, un fet que ha deixat en un rol incòmode els regidors del PDeCAT al consistori. L’alcalde ja va refusar una oferta del president Puigdemont per formar part de la candidatura gironina al Parlament de Junts per Catalunya el 21-D. I sembla que l’interès s’ha mantingut amb l’aspiració de fitxar-lo per a les municipals. Des d’Esquerra també li han fet arribar alguna floreta. I és que els prop de 2.000 vots d’una formació independent com és TSF són llaminers per assegurar, a més de l’alcaldia, alguna cadira més a la Diputació i el Consell Comarcal.
Motas, però, manté l’aposta per la sigla local, en origen una escissió de CDC a punt d’arribar als 20 anys i que els ha permès captar un vot transversal. Des de TSF, a més, consideren que el “càlcul ràpid” de pretendre sumar els seus sis regidors i els mateixos que va obtenir CiU, o els tres d’ERC, seria fal·laç. Els crítics amb l’actual alcalde, d’una banda, cercarien altres opcions. I de l’altra, partidaris de TSF que s’oposen a la independència podrien trobar recer en altres candidatures unionistes.
L’efecte del procés català
El procés nacional i les possibles escletxes entre els socis de TSF han estat un recurs paral·lel de l’oposició del PDeCAT i MES, que primer van empènyer perquè l’estelada onegés al consistori –finalment es va penjar en un pal separat de la façana de l’edifici– i després de l’1-O han accentuat la pressió. Més tard, el suport de GdC i la CUP a la instal·lació de pancartes per a l’alliberament dels presos –i els centenars d’instàncies entrats de l’ANC, Òmnium i el CDR– han donat arguments per fer-ho. I el darrer episodi, després que també s’aprovés un text de suport al raper Valtonyc, ha estat la proposta perquè un espai de la ciutat dugui el nom d’U d’Octubre. Decidirà la comissió del nomenclàtor, una solució escrupolosa administrativament, però que va provocar remor a la sala de plens i va acabar encenent Motas, amb retrets al PDeCAT i MES que no van agradar a alguns dels membres de l’ANC i el CDR.
Malgrat això, Motas ha participat en força de les moltes manifestacions populars i el govern no va posar cap trava per a la celebració del referèndum.
Pronòstics complicats
Qualsevol pronòstic a un any vista és incert, sobretot pel fet que no s’ha aclarit qui encapçalarà la llista de la força més votada el 2015, el PDeCAT. La portaveu, Dolors Ligero, admetia ahir que no té decidit si hi tornarà a aspirar. I que hi ha altres aspectes en clau de país pendents de decidir, com ara les sigles. Pel que fa a Sant Feliu, Ligero explica que estan “incorporant gent nova, amb la idea de fer un equip amb experiència en diferents àrees”. I probablement faran primàries.
A TSF, en canvi, es dona per segur l’aposta per l’alcalde, però només el PSC ha confirmat la continuïtat de Josep M. Muñoz. A ERC, el debat no s’engegarà fins a l’estiu, per bé que Jordi Vilà estaria disposar a repetir, igual que Jordi Lloveras, de Guíxols des del Carrer (GdC), i Pere Albó (MES). A la CUP, el portaveu, Aniol Negre, diu que encara és aviat.
Pel que fa a forces sense representació, el PP –que va perdre l’únic regidor que tenia al ple fa tres anys– tornarà a presentar Abraham Albert Rodríguez. Però les aritmètiques futures podrien ser molt diferents si hi concorre Ciutadans, que en els darrers comicis no va presentar candidatura a Sant Feliu però fa mesos que cerquen nous militants i algú amb perfil d’alcaldable. Entre les novetats, un partit anomenat Cent per Cent SFG s’acaba de constituir amb intenció de presentar-se. De moment, un dels seus impulsors, Daniel Pedrero, avança que posen l’èmfasi en el patrimoni, el treball transversal –Pedrero prové del PP i altres dels fundadors, d’ERC– i en una “crítica constructiva”.
Balanç de l’actuació
Des de fora dels cercles polítics es valora el volum de feina engegat per l’executiu. El president de Guíxols Comerç i Turisme, David Novi, defuig la polèmica perquè l’aparcament subterrani no es faci al passeig marítim. “Que es faci on sigui, però que comencin les obres aviat i així evitarem, si hi ha un altre canvi de govern, la temptació de tornar a començar de zero”, admet.
Respecte als altres projectes, el representant de comerciants, hostalers i empreses de lleure creu que la reforma de Rius i Calvet pot rellançar el passeig marítim i l’obertura, per exemple, de nous restaurants, un segment en què les places de comensals justegen els caps de setmana i en temporada alta. Pel que fa a l’activitat turística i comercial, destaca l’entesa amb les àrees, però Novi recomana més feina en comú de Promoció Econòmica i Turisme –ara separades– i introdueix altres elements en les necessitats, com per exemple que es renovi el contracte d’escombraries i la captació de franquícies que puguin enfortir l’atractiu de la zona comercial o l’ordenació de les terrasses i l’ocupació de la via pública.
Un dels històrics del moviment veïnal, Josep Maria Vicens, ara al capdavant dels Amics del Museu, també destaca la transformació amb alguns “peròs”, com ara la col·lisió amb alguns elements del patrimoni –la tala dels oms de Rius i Calvet perquè les arrels haurien obligat a refer els plans– o el fet que la reforma de l’asil comenci pels jardins i no pas per la renovació i ampliació de les instal·lacions geriàtriques. I alerta que el govern “tira endavant els seus plans sense captar gaire el fil del carrer”.
D’altra banda,GdC i la CUP han capitalitzat l’oposició a invertir en el Museu Thyssen, una obra que fa una dècada majoritàriament il·lusionava però que ara, entitats com també la PAH, voldrien que no passés al davant de la construcció o adquisició de més habitatge social. Els diners provinents de la venda del llegat dels germans Anlló, on hi ha pendent encara la venda d’alguna propietat menor, haurien d’aplanar el camí a alguna inversió social. L’alcalde recordava divendres que havia fet comprometre els responsables de Patrimoni de la Generalitat a començar a distribuir els diners liquidats –uns 3 milions d’euros– abans no acabés 2017, però la destitució de l’executiu i els mesos sense Govern fins fa pocs dies per l’aplicació de l’article 155 han impedit avenços. Ara hauran de reprendre les converses.
Les frases
Carles Motas
ALCALDE DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (TSF)
Josep Maria Vicens
AMICS DEL MUSEU
David Novi
PRESIDENT DE GUÍXOLS COMERÇ I TURISME
