l’anàlisi
Sánchez i la mida de la llera
Els diputats del PSOE s’hauran de mullar demà al Congrés en una moció que demana diàleg bilateral sense condicions
L’oferta de Sánchez no inclou discutir sobre autodeterminació i és per això que el PP burxa ara per mantenir un 155 encobert
Pedro Sánchez està entestat a arribar a la reunió amb Quim Torra havent generat un ambient menys crispat que el que, de ben segur, s’hauria produït en la trobada que fa un mes era previsible, la del president català i la de l’espanyol, Mariano Rajoy. És per això que la política de gestos de poc cost econòmic i de suficient valor polític per al seu electorat amb què el socialista ha estrenat el seu mandat podria tenir una de les seves màximes expressions en aquesta trobada, si bé els continguts seran figues d’un altre paner. “Sánchez rebrà Torra amb el diàleg en una mà i la Constitució a l’altra”, repetia divendres la portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá. I si no quedava prou clar, la setmana anterior, el PSOE havia unit els seus vots als del PP i Cs “en defensa de la unitat d’Espanya” i en contra de qualsevol intent “de referèndum de secessió”.
La qüestió, doncs, és que el govern socialista ja ha decidit quina serà la mida de la llera per on circularà el diàleg, i això és el que ERC assegura que s’ha d’evitar: “S’ha de poder parlar de tot”, exclamava el portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, amb el benentès que considera que si la llera que es construeixi ara és massa estreta, es tornarà a deixar una part de la població catalana al marge. De moment, demà mateix arriba el primer test per a aquest nou escenari entre el govern espanyol i el català, però també en les relacions al Congrés entre el PSOE i el grup independentista. Els republicans sotmetran a votació una moció amb què volen deixar constància que la pilota ara és a la teulada de Sánchez: “Establir un diàleg bilateral amb el govern de la Generalitat, sense condicions ni renúncies, amb l’objectiu d’assolir una resolució democràtica al conflicte”, diu el text. L’endemà, el PDeCAT defensarà una altra interpel·lació en la mateixa línia d’exigir en què es basarà el diàleg i quines són les prioritats de l’acció de Sánchez a Catalunya.
D’una manera més immediata, els 84 diputats de Sánchez s’hauran de mullar sobre l’exigència d’ERC de desterrar línies vermelles i, de fet, Tardà alertava que l’actitud que prenguin condicionarà futurs acords parlamentaris. El més urgent, si més no, és el decret llei per renovar la cúpula de RTVE. El portaveu republicà negava que s’hagi pactat res amb el PSOE, mentre els alertava: “Estarem atents a la votació de la moció”, que és conseqüència de la interpel·lació de la setmana passada a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, durant la qual la dirigent del PSC va instar l’executiu català a no tancar vies d’acord.
Damunt la taula, matèries com ara la recuperació de les propostes de l’Estatut retallades el 2010 pel TC –a través de la inclusió dels assumptes laminats a lleis orgàniques de l’Estat que hauria d’avalar el Congrés– i que és un dels plats forts del govern de Sánchez per avançar en la “normalització institucional”, junt amb la recuperació de la comissió bilateral Estat-Generalitat, paralitzada des del 2011, o la revisió de les normes catalanes que el govern del PP va suspendre portant-les al Constitucional. Descartat un nou model de finançament –la Generalitat destacava que hi ha un dèficit de 6.000 milions per complir l’actual– i sense marge per a inversions als comptes de l’Estat per al 2018 que aquesta setmana aprovarà el Congrés, fiaran qualsevol oferta de futur als pressupostos de Sánchez per a l’any vinent i que necessitarà el suport dels grups catalans.
Esperant conèixer què planteja ara Torra, el full de ruta del govern socialista incloïa també la revisió de les reclamacions en matèria social i d’autogovern que l’abril del 2016 va plantejar Carles Puigdemont en la seva única reunió pública amb Rajoy, i que doblava les que abans havia deixat Artur Mas. Si bé les de l’anterior president són 46 punts, els successius governs espanyols sempre n’esborren el primer, el que reivindica un referèndum pactat, mentre que es recela dels que no puguin ser extensibles a la resta de territoris.
Entremig de tot aquest eventual diàleg, el PSOE no renuncia a seguir impulsant la comissió de revisió del model autonòmic, que hauria d’acabar en un seguit de conclusions sobre possibles modificacions de la Constitució; una reforma, però, que s’albira impossible. El fòrum va néixer pràcticament mort –només s’hi van sumar el PP i Cs– i els grups autoexclosos a hores d’ara tampoc no hi tenen interès. Això sí, Sánchez recordarà a catalans i bascos que si volen discutir sobre el dret a decidir, aquest és l’espai, amb el benentès que la seva pretensió sempre estarà en minoria.
Atès que l’oferta no inclou en cap cas discutir sobre el dret a l’autodeterminació, el PP ha decidit presentar la batalla en altres fronts i demà també sotmetrà a votació una moció consegüent a la interpel·lació de Dolors Montserrat a Batet. El PP atacarà qualsevol intent d’apropar els presos a Catalunya o la reobertura de les ambaixades i exigirà el control de TV3 i un major setge a les finances, així com actuacions estatals pels CDR, pels boicots al rei o per qualsevol tipus de declaracions “xenòfobes” que surtin de la Generalitat, i fins i tot reclamaran la persecució dels llaços grocs. Un 155 encobert en tots els àmbits.
