Els refugiats divideixen la UE
La localització dels camps d’immigrants generen discrepàncies a la minicimera
França i Alemanya es decanten per arribar a pactes migratoris “bilaterals o trilaterals” amb la resta de membres
L’eix francoalemany opta per tancar un acord migratori al marge de la UE a falta de consens entre els seus 28 estats membres. La minicimera extraordinària celebrada ahir a Brussel·les va evidenciar la divisió interna del bloc europeu per la gestió dels refugiats tant per l’absència de gairebé la meitat dels seus membres com per la intenció de França i Alemanya d’ignorar-los a l’hora d’arribar a un acord. Malgrat no decidir res en concret, els 16 caps d’estat i de govern –Alemanya, França, l’Estat espanyol, Itàlia, Grècia, Àustria, Bulgària, Malta, Bèlgica, Holanda, Croàcia, Eslovènia, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Luxemburg– es van inclinar ahir per teixir aliances només entre els països disposats a reformar la política migratòria, malgrat que alguns van ser reticents a distanciar-se de la resta de socis. A la reunió d’alt nivell es van discutir tres dimensions del problema migratori: l’externa, l’interna i les fronteres. El nucli considerat més procliu a tancar acords, però, també té divisions, especialment pel que fa a la controvertida idea d’obrir camps de refugiats per classificar els demandants d’asil dels immigrants.
A l’arribada a la trobada, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ja va descartar tancar un acord sobre migració amb els 28 estats membres i va avançar que buscaran forjar “acords bilaterals o trilaterals”, una posició que també va sostenir el president francès, Emmanuel Macron. En aquest sentit, Merkel va defensar a la sortida de la trobada que “volen solucions entre països” si “una solució europea” no és possible. Així, Alemanya confia de moment poder tancar acords sobre migració i asil amb un grup d’estats europeus “en els propers dies”. Tanmateix, líders com el president espanyol, Pedro Sánchez, van defensar una posició menys divisiva assegurant que Espanya seria “constructiva” i “integradora” en aquesta reunió.
Camps de refugiats
Però en el sector inclinat a arribar a acords també hi ha discrepàncies. Fonts europees van assegurar ahir que, si bé el concepte de “plataformes de desembarcament” d’immigrants i refugiats ha arribat per quedar-se, hi ha divergències sobre el lloc on s’haurien d’establir i les condicions que tindrien aquests centres. Mentre que França i l’Estat espanyol, per exemple, s’han definit a favor de situar els camps a les fronteres de la Unió Europea però dins del bloc, països com Itàlia i Àustria els volen fora del seu territori. Fins i tot entre Madrid i París hi ha visions distintes.
Pedro Sánchez s’ha desmarcat del francès Macron assegurant que volen “centres controlats” i no tancats, com proposen els francesos. Fonts diplomàtiques afirmen que la proposta espanyola és similar a la dels CIE.
Segons ha pogut saber El Punt Avui, en els propers dies, especialment de cara a la cimera del proper dijous, es discutirà un pacte sobre la seva naturalesa i localització.
A Brussel·les són poc optimistes respecte a la reforma del sistema d’asil europeu, l’anomenat sistema de Dublín. Fonts europees asseguraven ahir que no hi ha prou consens encara per poder arribar un acord en la propera cimera sobre aquests canvis i que, de fet, veuen que la reforma està “vinculada” a la creació de centres de desembarcaments. És a dir, si s’obren aquests camps el problema sobre a on han de demanar asil romandria si no es pacta una reforma de l’actual sistema que només permet al primer país d’arribada gestionar les sol·licituds.
Diners per a Àfrica
Pel que fa a la dimensió externa de la política migratòria, hi ha consens entre els 16 estats reunits ahir que cal reforçar el finançament al nord d’Àfrica perquè frenin la sortida de persones cap al continent europeu, tal com ja van fer amb Turquia. De fet, els líders europeus negocien oferir un acord similar al que van tancar amb Ankara el 2016, però encara ballen les xifres. La disputa rau en com equilibrar els que es destinen a Turquia i al nord d’Àfrica. És a dir, quants esforços cal dedicar a tapar les dues vies d’arribada dels refugiats al continent. Un repartiment de diners que de fet pretén anivellar els interessos dels països exposats a la ruta turca, com ara Grècia i Alemanya, i els que pateixen pels fluxos migratoris a través del Mediterrani central, com ara Itàlia, França i l’Estat espanyol.
LA XIFRA
Itàlia vol un “canvi radical”
El nou govern italià va arribar a Brussel·les amb una proposta pròpia. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va vendre als seus companys europeus un “canvi radical” en l’estratègia migratòria de la Unió Europea, malgrat que des de l’executiu europeu afirmen que el text coincideix amb el seu document de treball. Segons el text filtrat per la premsa italiana, el govern en coalició amb l’extrema dreta pretén crear “centres de protecció internacional als països de trànsit” fora de la Unió Europea i imposar sancions econòmiques, contra els estats que no acullen refugiats. A més, fonts diplomàtiques italianes asseguren que van exigir a la reunió el repartiment “obligatori” d’aquells demandants d’asil que arribin al bloc. Conte va marxar de la minicimera sense fer declaracions als mitjans però va piular que ha aconseguit moure el debat migratori a la Unió Europea cap a la “direcció apropiada”.
