Aragonès reclamarà 6.000 milions pendents a Montero
El vicepresident demanarà a la nova ministra que satisfaci els compromisos històrics que ja havia contret l’Estat
El PSC i els comuns s’obren a negociar el pressupost del 2019, que ahir es va activar
El govern català demanarà en la negociació bilateral que vol endegar amb el de l’Estat que comenci per complir els acords ja assolits entre les administracions, que generen un deute pendent d’uns 6.000 milions d’euros. Així ho va avançar ahir al Parlament, on va encetar les compareixences de l’executiu davant les comissions, el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que va afegir a la llista de demandes “urgents” que s’aixequin també les mesures de control de la despesa vigents des del novembre del 2015, i que no han marxat amb el 155. “Tothom aquests dies demana gestos de distensió; doncs seria un gest que es complís el que ja està acordat”, instava Aragonès, que veu una bona predisposició en el nou interlocutor, i va anunciar que, si va bé la reunió de presidents, demanarà hora a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per parlar-ne.
Els números que fa el departament sortirien del compliment íntegre de la disposició addicional tercera de l’Estatut –que en els set anys de teòrica aplicació va deixar 3.700 milions d’inversions no realitzades–, de l’infrafinançament dels Mossos (800 milions més) i de l’incompliment del principi de “lleialtat institucional”, que ha obligat el govern a pagar mesures decidides a Madrid, com ara increments salarials acordats pel ministeri (1.100 milions), canvis normatius en l’IVA (400 milions) o la reducció de la base imposable de l’IRPF (100 milions).
El govern voldria poder disposar de tots o almenys de bona part d’aquests diners extra en el pressupost del 2019, que ahir va activar oficialment amb la publicació al DOGC de l’ordre de caràcter tècnic que en dicta les normes d’elaboració i posa en marxa la maquinària dels departaments perquè facin les seves previsions. L’executiu calcula que, si tot anés bé, el Parlament no podria aprovar-lo fins a final d’any, per la qual cosa ha renunciat a preparar un pressupost per al 2018, quan continuarà vigent el prorrogat de l’any passat, per centrar-se en el del vinent. Aragonès reclamava en aquest sentit la complicitat dels altres grups parlamentaris, perquè es pugui aprovar perquè entri en vigor l’1 de gener, i amb “una àmplia majoria del Parlament”. I el vicepresident va trobar una bona predisposició a parlar-ne, especialment del PSC i de Catalunya en Comú-Podem, que des de les seves posicions crítiques -com el fet que no parlés de les seus socials d’empreses que han marxat, com també va retreure Cs- va instar a una negociació.
“Dependran de vostè les complicitats perquè en puguem parlar”, indicava la socialista Alícia Romero, que igualment demanava un “gest” a Aragonès: que assisteixi a la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. El mateix que va demanar David Cid, dels comuns, per cert, per buscar aliances amb altres comunitats. “Aquest no és un espai federal, el nostre és un espai bilateral”, contestava el vicepresident, que tanmateix obria la porta a reflexionar-hi si “Montero és diferent de Montoro”, i canvia les regles actuals, en què els consellers autonòmics ja s’ho troben tot dat i beneït quan hi van.
En tot cas, el PSC va posar un decàleg de condicions per parlar, algunes de les quals ja es va fer seves Aragonès, com ara recuperar el finançament a les escoles bressol municipals, rebaixar taxes universitàries, implantar la renda garantida o treballar més per l’habitatge públic. Romero n’havia citat d’altres com ara afrontar una reforma fiscal, per exemple, que inclogui l’impost de successions, un pla contra la pobresa infantil o millorar les llistes d’espera. Cid, al seu torn, també va demanar que es reverteixin totes les retallades, que no es vagi a eleccions catalanes el 2019 o que hi hagi “corresponsabilitat” del govern amb l’Ajuntament de Barcelona en projectes com ara el tramvia.
La CUP, en canvi, es va desmarcar de la majoria de les línies bàsiques de la legislatura que va desgranar Aragonès, entre les quals també destaca la conversió en banc públic de l’Institut Català de Finances, la consolidació del desplegament de l’Agència Tributària o la creació del Consell Fiscal i l’Institut de Recerca i Estudis Fiscals de Catalunya.
Front comú amb el PSC per relaxar el límit de dèficit
El límit de dèficit per al 2019 serà del 0,1% del PIB, que a Catalunya equival a un màxim de 242 milions. Això voldria dir que, respecte al 0,4% amb què, tot i haver-hi pressupost prorrogat, s’ha de tancar aquest any (que equival a 931 milions), caldria fer un esforç extra de 688 milions. Aragonès es proposa compensar-ho amb un augment de la recaptació tributària –ja va anunciar que exploraran un augment de la fiscalitat i noves figures impositives– però també de les transferències de l’Estat; és a dir, de les bestretes del model de finançament, que suposen un 92% dels ingressos no financers i que l’executiu espanyol ha de fixar a final de juliol. El govern maldarà perquè, a diferència dels últims anys, es calculin a l’alça, ja que “hi ha camí per recórrer”, però alhora plantejarà una relaxació del límit del 0,1%. En això els comuns li donaran suport, i Aragonès també es va trobar un aliat inesperat, el PSC. “Estarem al costat per si es pot rebaixar l’objectiu de dèficit”, indicava Romero, que creu que el nou ministeri serà “més receptiu” a la demanda. El que es va donar per assumit, en canvi, és que l’executiu socialista no obrirà ara les negociacions pel nou model de finançament. En tot cas, Aragonès va recordar que els comptes hauran de complir encara un altre límit, el de despesa, que no podrà augmentar més del 2,4%, i en paral·lel no creu que hi hagi problema perquè “la tresoreria” pugui assumir el cost del retorn d’ATLL al sector públic.
