Política

Justícia impulsarà una llei integral de memòria històrica

Obligarà a retirar simbologia franquista de l’espai públic

La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a militars colpistes i dirigents de la dictadura tot i l’oposició dels ajuntaments

El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els consistoris s’hi oposin. “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera, Ester Capella, que aquest dimecres al matí ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament.

La nova llei pretén harmonitzar el corpus legal existent i vol donar resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Per això ha agraït la feina dels anteriors responsables de memòria i dels exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó. La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local.

La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.

D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria.

A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.

D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rússia acusa Israel de provocar l’abatiment d’un avió amb 15 militars a bord

Una quinzena de soldats van perdre la vida quan el seu avió de reconeixement va rebre l’impacte d’un míssil

barcelona
 

El Govern alemany relleva el cap de l’espionatge interior per unes polèmiques declaracions

berlín
 

L’ONU insta l’Estat “complir amb l’obligació” d’extradir o jutjar els “responsables” dels crims del franquisme

madrid
 

Els advocats de Catalunya donen suport a Gonzalo Boye per les amenaces rebudes i es posen a la seva disposició

barcelona
 

El Congrés dels Diputats decidirà la setmana que ve si investiga el cas Castor

barcelona
 

En marxa la comissió d’investigació sobre els atemptats de l’agost de 2017

Barcelona
 

El Govern insta Sánchez a incloure l’autodeterminació en la reforma constitucional si creu que ara no la permet

Barcelona
 

Marta Felip declara als jutjats que l’1-O va actuar “com una ciutadana més”

 

El Govern seguirà amb la reobertura de delegacions malgrat l’anunci del recurs d’Exteriors

Barcelona