Política

Tots els presos polítics ja són en presons catalanes

Turull, Rull i Forn arriben a Lledoners entre mostres de suport

Els seus advocats en tornaran a demanar l’alliberament la setmana vinent, davant una fiscal general contrària a la presó preventiva

Dosi d’alleujament per als familiars dels presos polítics. Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn són des d’ahir a la presó de Lledoners, al Bages, procedents del penal madrileny d’Estremera. Amb l’acostament dels tres exconsellers tots els dirigents empresonats pel procés són en centres penitenciaris de Catalunya. El trasllat va començar dilluns. Els anteriors titulars de Presidència, Territori i Interior van fer nit al de Zuera (Saragossa) i la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra van realitzar el canvi de custòdia a Brians II al voltant de les dotze del migdia, de manera que la comitiva de la policia catalana, formada per dos cotxes patrulla i dues furgonetes, va arribar pocs minuts abans de la una a Lledoners, on Turull, Rull i Forn es van retrobar amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que hi van ingressar dimecres de la setmana passada. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera de Treball Dolors Bassa són a la presó del Puig de les Basses, a Figueres.

Els tres últims presos polítics que han tornat a Catalunya van passar una revisió mèdica i psicològica al mòdul d’ingressos de Lledoners i després els van assignar cel·les individuals al mòdul 2, on hi ha gairebé un centenar d’interns. El president Quim Torra els visitarà avui.

Un centenar de manifestants independentistes van rebre Turull, Rull i Forn amb llaços grocs i crits de “Llibertat”, “Som República”, “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, “Ni un pas enrere” o “El nostre conseller és a la presó” des de darrere de les tanques de seguretat col·locades pels Mossos a l’accés al recinte. Els partits independentistes i els comitès de defensa de la República (CDR) van convocar a la tarda concentracions de suport davant del centre penitenciari. Centenars de persones s’hi van desplaçar. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va afirmar que el PSOE “és còmplice d’aquesta repressió” i que no pot mirar cap a una altra banda. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va qualificar de vergonya l’empresonament: “No han comès cap delicte.” “A Catalunya hi ha homes i dones innocents tancats a la presó per haver liderat un procés legítim i democràtic”, va denunciar la parella de Forn, Laura Masvidal.

Els presos són a prop de casa, però no a casa. L’advocat de Rull i Turull, el penalista Jordi Pina, té previst visitar avui els seus clients. Xavier Melero, advocat de Forn, també ho farà avui. Pina va avançar ahir que totes les defenses dels nou presos polítics han acordat de demanar la seva llibertat provisional novament, la setmana vinent. En aquest cas, serà la primera prova de foc per a la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, que els seus companys defineixen com a molt treballadora, allunyada de la política i contrària a la presó provisional si no hi ha en perill la vida d’una persona. És previst que el judici es faci a finals d’aquest any o el gener vinent, com a molt tard, fet que alguns juristes interpreten com una dificultat perquè la fiscalia canviï ara d’opinió, i aquesta sigui admesa per la sala del Tribunal Suprem, ja que el magistrat Pablo Llarena ja ha donat carpetada a la seva instrucció.

La segona prova de foc és si la fiscalia, en el seu escrit d’acusació, finalment acusarà els polítics i líders socials catalans pel delicte de rebel·lió (fins a 25 anys de presó) o el rebaixarà a conspiració a la rebel·lió, com s’especula ara, un fet que reduiria fins als vuit anys la pena màxima per aquest delicte, a banda de la suposada malversació.

Dels quatre fiscals del Suprem encarregats de la causa catalana, tres semblarien disposats a rebaixar l’acusació inicial. També hi ha veus que indiquen que alguns fiscals ja han amenaçat de forçar una junta de fiscals si Segarra ordena, al seu parer, massa concessions als independentistes catalans.

Passadís per als 1.170 represaliats

La Crida per la Llibertat va organitzar un acte de denúncia ahir a Barcelona per retre homenatge als 1.170 represaliats per la justícia espanyola a causa del procés independentista. Milers de voluntaris van desfilar amb cartells amb les cares dels exiliats i els empresonats i van formar un “passadís per la llibertat” per la Via Laietana des de la plaça d’Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume. L’homenatge també recordava els més de 700 alcaldes perseguits i els prop de 260 càrrecs destituïts en virtut de l’article 155.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

No i no

Banyoles
LA CRÒNICA

Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro

País basc

La campanya clou amb el PNB i EH Bildu disputant l’hegemonia

Barcelona
política

Viñas afirma que ERC no abandona un govern “a les primeres de canvi”

llagostera
Pròxim Orient

Almenys cinc morts en una batuda israeliana a Cisjordània

Barcelona
Política

El jutge obre una línia d’investigació secreta per l’espionatge d’Aragonès amb Pegasus

barcelona
Guerra a europa

L’OTAN es compromet a enviar més defenses aèries a Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Els EUA sancionen un activista ultra israelià aliat del ministre Ben Gvir

barcelona
GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA