Política

El Banc Central turc intenta frenar la caiguda de la lira

Injecta 6.000 milions de dòlars al sistema financer del país per garantir la liquiditat de totes les entitats bancàries

La crisi amenaça de ser un problema per a tota la banca espanyola, i molt especialment per al BBVA

El Banc Central de Turquia (TCMB) va anunciar ahir la injecció de 6.000 milions de dòlars al sistema financer del país per garantir la liquiditat dels bancs i aturar la caiguda de la lira turca davant del dòlar. En un comunicat, el TCMB va indicar que redueix els límits de reserves de divises permeses als bancs turcs per retirar així lires del mercat, donar liquiditat al sistema i estabilitzar el valor de la moneda turca. “Amb aquesta revisió, s’injecten al sistema financer aproximadament 10.000 milions de lires i 3.000 milions de dòlars nord-americans en liquiditat equivalent a l’or”, va assenyalar ahir l’entitat en un comunicat.

El mecanisme d’opció de reserva, creat l’any 2011, determina quin percentatge de les reserves financeres d’un banc turc pot estar en divisa estrangera o or, i quina part ha d’estar en lires.

Els límits de dipòsits de garanties per a transaccions turques han augmentat de 8.200 a 22.000 milions de dòlars.

D’altra banda, l’Agència de Regulació i Supervisió Bancària (BDDK) va anunciar que limitarà les transaccions dels bancs turcs amb inversionistes estrangers al 50% del capital, i que la taxa es calcularà de manera diària.

L’administració de Donald Trump ha imposat sancions a dos ministres turcs i ha duplicat els aranzels a l’acer i l’alumini de Turquia, un fet que ha provocat un augment de la desconfiança dels inversors en el país euroasiàtic i ha accelerat la caiguda de la moneda turca, que s’ha depreciat més del 25% aquest agost. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va denunciar la duplicació de les taxes aranzelàries sobre l’acer i l’alumini turc, que van entrar en vigor ahir. “Hi ha una Organització Mundial del Comerç. No pots anar-te’n a dormir a la nit, i l’endemà al matí aixecar-te i dir: «He posat aquests aranzels a l’acer...»”, va dir el mandatari turc. També va negar, com havia fet diumenge el ministre d’Economia, Berat Albayrak, que Turquia tingués la intenció de confiscar els dipòsits en moneda estrangera o convertir-los forçosament en lires turques per frenar la caiguda de la divisa nacional. “Els que diuen això són una xarxa de traïdors. Els que llancin aquestes especulacions ho pagaran”, va amenaçar Erdogan.

La Comissió Europea (CE) va anunciar ahir que està atenta al potencial efecte sobre les entitats bancàries de la UE que pot tenir la caiguda de la lira. En la roda de premsa diària, el portaveu de la CE, Christian Spahr, va assegurar que la institució segueix de prop els esdeveniments en els mercats globals.

La crisi de la lira turca amenaça de contagiar les entitats bancàries espanyoles, especialment el BBVA, que podria ser el principal damnificat, ja que encadena sis sessions a la baixa, amb caigudes que han arribat a superar el 5%. Turquia és un mercat clau per a aquest banc, ja que suposa un terç del seu benefici brut. Els inversors estan preocupats per l’efecte contagi que està castigant en general el sector bancari a tot Europa. El Banc Central Europeu ja va anunciar divendres que segueix atentament el BBVA, el francès BNP Paribas, l’italià Unicredit i l’holandès ING per l’impacte sobre el seu negoci que pot tenir la inestabilitat a Turquia.

“Els Estats Units ens apunyalen per l’esquena”

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va denunciar ahir que els EUA estan “apunyalant per l’esquena” Turquia amb mesures econòmiques, tot i que els dos països lluiten junts en diversos conflictes en el marc de l’OTAN. “Per una banda, som aliats estratègics; per l’altra, et disparen als peus. Quan tots van abandonar l’Afganistan, nosaltres hi vam continuar; som a Somàlia amb l’OTAN... I has d’afrontar que t’apunyalin per l’esquena”, es va queixar Erdogan. A més, va advertir els EUA que no dubtarà a respondre si continua tenint una actitud hostil. El ministre d’Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, va declarar que el seu país ha fet el que ha calgut per superar les tensions amb els EUA, causades, entre altres motius, per l’empresonament a Turquia d’un sacerdot nord-americà. “Estem oberts a la diplomàcia i al consens, però acceptar imposicions està fora de tota discussió”, va explicar. El govern nord-americà exigeix al turc l’alliberament del clergue protestant Andrew Brunson, que està detingut des de fa dos anys acusat de terrorisme. El ministre també es va referir a un altre front obert pel suport de Washington a les milícies kurdes a Síria que Ankara considera terroristes. I un tercer punt és la negativa de Turquia a deixar de comerciar amb el veí Iran, segons la política dels EUA d’aïllar aquest país mitjançant sancions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’independentisme es concentra davant la conselleria d’Economia un any després del 20-S

barcelona

Anonymous Catalonia revela els noms d’alguns dels jutges que insulten l’independentisme

barcelona

Quinze eurodiputats reclamen a Brussel·les que investigui els correus dels jutges perquè “violen” drets fonamentals

Brussel·les

Sánchez admet un error en una ressenya d’un llibre seu, però acusa de “soroll” a l’oposició

Salzburg (Àustria)

Ciutadans reclama per carta a Colau que “desallotgi de manera immediata” els acampats de plaça Sant Jaume

barcelona

Sánchez diu que el govern espanyol “confia en la independència i la imparcialitat” dels jutges

madrid

Capella demana per carta al president del CGPJ i a la ministra de Justícia que actuïn

Barcelona

Estudiants de les universitats catalanes commemoren el 20-S amb una crida a recuperar els carrers

Lleida

Admesa a tràmit la maniobra del PSOE per evitar el veto del Senat i aprovar els pressupostos

madrid