Dolor i indignació a Gènova
La xifra provisional de víctimes puja a 39 morts, 16 ferits i 8 desapareguts
Alerten d’esquerdes en un pilar del pont
El govern vol revocar la concessió a la gestora de les autopistes i imposar-li 150 milions de multa
La fiscalia rebutja la fatalitat i parla d’“error humà”
Paolo Conte, piemontès, en una de les seves cançons més apreciades, Genova per noi, del 1975, relata la barreja de fascinació, respecte i estranyesa que els habitants de comarques de l’interior sentien quan arribaven a la capital de la Ligúria. Ho havien de fer a través del pont Morandi, que apareixia altiu enmig dels turons que empenyen la ciutat cap al mar. Ara el viaducte del 1967 ha caigut i Gènova ha quedat partida per la meitat, ferida i aïllada.
La primera nit després de l’ensorrament del pont dimarts al migdia, es respirava una atmosfera d’irrealitat. El viaducte, fet miques a la part central, estava il·luminat per centenars de llums dels equips de salvament, que feien visible la silueta mutilada des de ben lluny. Bombers i voluntaris de la protecció civil van treballar en condicions força difícils, penjats de cordes i fent equilibrismes entre les tones de runa per trobar bosses d’aire on hi poguessin haver supervivents. No hi va haver sort, i el balanç provisional de víctimes ahir a la nit era de 39 morts –tres d’elles menors–, 16 ferits, 9 dels quals en estat greu, i 8 desapareguts.
Al migdia d’ahir, a la mateixa hora que el viaducte s’havia ensorrat el dia anterior, els bombers van advertir que un pilar s’estava esquerdant i que era massa perillós continuar les operacions de salvament. Les tasques de socors es van aturar durant una estona, davant l’alarma i la preocupació general dels genovesos que ho observaven. A prop, un policia municipal frenava un grup de veïns del carrer Fillak. Volien recollir coses de les cases que el viaducte no havia esclafat, però que estan amenaçades. “Feu-me cas, sisplau, el pilar del darrere s’està esquerdant. Si us cal medicaments que teniu a casa, l’hospital us els podrà donar gratuïtament”, explicava el municipal, acompanyat d’un voluntari de la protecció civil. Els veïns, resignats, molts encara incrèduls i atordits, giraven cua.
Famílies evacuades
L’alcalde de la ciutat, Marco Bucci, no els va donar bones notícies. “Aquelles cases no es poden salvar, són sota un pont que pot caure o ser demolit”, va dir. Més de 300 famílies han estat evacuades. Han perdut la casa i l’ajuntament diu que se’n farà càrrec. “Ara els donarem aixopluc i, en un futur, una casa nova”, va dir el batlle, que va recordar que, a més, la prioritat ara és intentar fer possible la mobilitat a la ciutat, paralitzada. “Caldran més autobusos i trens, en alguns punts seran gratuïts, esperem que el govern se n’ocupi”, va demanar.
El viaducte va ser aixecat en l’època de l’eufòria constructora dels cinquanta i els seixanta que va omplir Itàlia d’infraestructures de formigó armat de dubtosa estabilitat. A Gènova se l’anomenava també “ponte di Brooklyn”, mig amb ironia i mig amb orgull, per certa semblança amb el cèlebre pont nord-americà. Però que el pont Morandi era un monstre perillós era vox populi a la ciutat. Perennement en obres, que semblaven petits pedaços a un malalt gegant, vist des de sota era evident el seu estat de degradació. Ara totes les autoritats s’expulsen les culpes i pugen al carro d’“exigir responsabilitats” a altres.
El govern i l’oposició coincideixen a assenyalar Autopistes d’Itàlia, la societat que gestiona les autopistes. Però el que és cert és que el viaducte ha estat 51 anys funcionant sense que cap polític dels que ara s’indignen i diuen “ja se sabia” hagués fet res per tancar-lo. Al contrari. Beppe Grillo, el multimilionari còmic genovès fundador del Moviment 5 Estrelles (M5E), s’havia burlat dels experts que avisaven que podia caure, i el 2014 va dir en un acte a Roma que calia “aturar amb l’exèrcit” els que volien construir La Gronda, una autopista alternativa per fer circular els vehicles pesants i descongestionar el trànsit al viaducte.
Per part del govern, tant la Lliga com el M5E s’han posat d’acord per atacar conjuntament Autopistes d’Itàlia i l’anterior govern del Partit Demòcrata. Matteo Salvini i Luigi di Maio van dir ahir que voldrien revocar la concessió i fer pagar una multa de 150 milions d’euros a la concessionària. Per la fiscalia de Gènova, “no ha estat una fatalitat, sinó un error humà”, i s’ha obert una investigació per homicidi per negligència.
Autopistes d’Itàlia ha respost que tots els controls estaven en regla i que no havien detectat cap anomalia preocupant. Però hi ha uns quants punts foscos. Per exemple: el maig, la societat va obrir un concurs per via ràpida per 20 milions d’euros per reforçar els “tirants” superiors del pont, uns cables de subjecció d’acer. Tot i això,el començament de les obres havia estat programat pel setembre, probablement sense calcular-ne bé la urgència.
Un altre punt fosc és que les inspeccions i certificacions de seguretat d’Autopistes d’Itàlia són fetes per personal propi o pagades per la societat. És a dir, ni el govern local ni el Ministeri de les Infraestructures hi intervenen amb experts seus: no hi ha cap certificat de seguretat recent que no hagi estat redactat per personal pagat per Autopistes d’Itàlia. Darrere la concessionària Autopistes d’Itàlia hi ha Atlantia, l’empresa matriu, que juntament amb ACS, propietat de Florentino Pérez, va comprar fa cinc mesos Abertis, l’empresa que gestiona les autopistes catalanes.
Gènova, ciutat de forta personalitat, d’una majestuositat proletària, feta de barris desordenats que s’enfilen pels turons per anar a parar al port que tot ho condiciona, ha quedat tocada. La ferida del pont estimbat és ben visible i les conseqüències en la vida quotidiana dels seus habitants duraran anys. Ara, els genovesos volen respostes per passar el dol i mitigar la ràbia.
Deu ponts caiguts en cinc anys
Alba Sidera GallartLa gravetat de l’ensorrament del pont Morandi ha fet obrir els ulls a una realitat que fins ara s’acceptava amb certa resignació: a Itàlia les infraestructures estan en molt mal estat. Els darrers cinc anys, deu ponts de carreteres s’han ensorrat. Alguns exemples: el 22 d’octubre del 2013 a Carasco, també a la Ligúria, va ensorrar-se un pont mentre plovia fort de nit i hi van morir dues persones. El 18 de novembre del mateix any a Sardenya, també sota un fort xàfec, va caure un pont a la carretera Oliena-Dorgali. En el sinistre va morir un policia i tres més van quedar ferits. El 9 de març del 2017 en va caure un a l’A-14 a Loreto amb un balanç de dos morts i dos ferits. El 18 d’abril del 2017 va caure el viaducte del cinturó de Fossano, inaugurat el 2000.
