Política

Les altres seqüeles de l’1-O

Els encausats i investigats han respost de maneres diferents en l’àmbit personal, però ara es veuen obligats a preparar junts les defenses en els procediments judicials oberts

Molts encara prefereixen no parlar en públic

Més enllà dels tergiversats informes policials, les fredes interlocutòries i recursos judicials, els titulars dels mitjans –asèptics o esbiaixats– i els apassionats debats públics, el procediment ha suposat un trasbals per a tots els processats i investigats arran de l’1-O. Com els ha afectat? Com preparen el judici?

Anna Simó, exmembre de la mesa, ja tenia decidit deixar la política institucional, tot i que la instrucció judicial “no ha estat un incentiu” per continuar. Ha tornat a la feina al Centre de Normalització Lingüística, i visita quan pot presos com la seva presidenta, Carme Forcadell. I segueix denunciant les irregularitats del procediment, com el fet que ni el Suprem ni el jutjat número 13 són competents per investigar-los, ja que hauria de ser el TSJC. “No serà un judici just, i les noves informacions sobre el xat dels jutges són una evidència més del que ja sabíem; això m’indigna sobre manera”, s’exclama. “Els nostres advocats i els de fora en prenen bona nota, ho farem servir tot!”, subratlla. En tot cas, no creu que apareguin gaires elements nous en el judici. “Ja hem dit tot el que havíem de dir”, assegura, si bé quan van declarar no hi havia l’acusació particular de Vox i ara sí que els farà preguntes, que hauran de decidir si contesten. Per això s’haurà de reunir amb els altres acusats de la mesa per unificar testimonis, si bé els advocats ja en van parlant.

“No hi ha una coordinació estricta, però hi ha contactes; no ens donem l’esquena”, matisa l’ara diputat dels comuns Joan Josep Nuet, l’únic no independentista que anirà a judici. “Una part important a Catalunya no és independentista, però tampoc és antiindependentista i se sent demòcrata, i creu que el Parlament havia de fer aquests debats; no em sento una cosa estranya”, reivindica, i afirma que té el suport total del grup. Igual que Simó, està acusat de desobediència per haver votat a la mesa a favor de la tramitació de la llei del referèndum i per haver acceptat dues propostes de resolució dels independentistes sobre aquesta figura en el debat de política general del 2016. Es van aprovar i el TC les va suspendre, al contrari d’una de molt similar de Catalunya Sí que es Pot. “És una aberració democràtica”, destaca Nuet, a qui, a diferència dels companys encausats, el jutge no va demanar fiança ni va dictar cap mesura cautelar, tot i que l’acusació era la mateixa. Per això està expectant per veure quines penes demanen –en principi només poden ser inhabilitacions–, tot i que està convençut que no va cometre cap delicte: “És un debat entre demòcrates, i s’hauria de poder fer en qualsevol Parlament democràtic.”

Entre la multitud de processats i investigats per l’1-O que ara s’han de coordinar per anar a judici, hi ha hagut reaccions personals de tot tipus. Alguns, com els exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs, els exmembres de la mesa Lluís Corominas i Ramona Barrufet i les exdiputades Mireia Boya i Gabriela Serra, han deixat la primera línia política; d’altres han canviat de lloc, com Lluís Salvadó i Josep M. Jové (fa un any a Economia i ara diputats), i d’altres han ascendit, com el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, investigat per desobediència, malversació i revelació de secrets, que fa un any era secretari de Telecomunicacions. “Ningú va dir que seria un camí de roses, i els que ens posem a primera línia hem d’estar disposats a rebre els atacs de l’Estat, però amb la consciència molt tranquil·la”, deia diumenge en aquest diari. Puigneró rememorava com la Guàrdia Civil va irrompre al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) “amb una ordre d’escorcoll, però sense saber ben bé què buscaven”, circumstància que va fer que tanquessin servidors que afectaven serveis bàsics del govern. “No van ser capaços de trobar res i la prova d’això és que el referèndum es va fer”, es felicitava. En tot cas, no tots els encausats accedeixen a parlar en públic de la seva situació. Alguns a qui s’ha demanat han declinat fer-ho per prudència, en espera de veure l’embat judicial. Són les altres seqüeles de l’1-O, i encara duren...

Afectació municipal?
La fiscalia va obrir diligències contra 700 alcaldes per haver cedit locals l’1-O, i un centenar segueixen en peu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont obre oficina d’eurodiputat al Born

Barcelona

ERC vol més taula de diàleg per negociar pressupostos

BARCELONA

El socialdemòcrata Gualtieri es converteix en el nou alcalde de Roma

Roma

Mor Collin Powell, el soldat convertit en home d’estat

Saint Louis

L’expresident Pujol sosté que “mai” va afavorir els seus fills

barcelona

Cau el creixement de la Xina al 4,9% per manca d’energia

Tòquio
opinió
Lluís Falgàs

Deu anys sense ETA

JxCat no concreta la seva aportació als avals i gira full

Barcelona
JUAN LUIS RUIZ LÓPEZ
PSC

“Jo el que vull és ser alcalde de Vilanova i la Geltrú”

Barcelona