Nova Caledònia decideix
Els habitants d’aquesta colònia francesa del Pacífic participen en un referèndum d’independència
El percentatge inferior de la població autòctona és el gran obstacle per als independentistes canacs
“Vostè vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i sigui independent?” És la pregunta a la que hauran de respondre els 174.000 electors neocaledonians que estan convocats per decidir avui el futur d’aquest arxipèlag del Pacífic, situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia.
El referèndum d’independència representa la culminació del singular procés de descolonització iniciat amb els acords de Matignon (1988) i Nouméa (1998), que van acabar amb el clima de quasi guerra civil que hi havia en aquesta colònia francesa en els vuitanta. Trenta anys després, els neocaledonians decidiran el seu futur amb el no com a opció favorita i enmig d’una campanya electoral calmada.
“El clima polític, ara mateix, a Nova Caledònia és sorprenentment tranquil”, assegura Pierre-Christophe Pantz, doctor en geopolítica. Segons aquest expert en Nova Caledònia, que resideix a l’arxipèlag, aquesta calma es deu al fet que “no hi ha un gran suspens respecte als resultats”: “Durant els últims quaranta anys, la relació de forces entre els dos bàndols ha estat pràcticament la mateixa”, explica. El no s’imposaria en la consulta amb el 75% o el 63% dels vots, segons els últims sondejos.
De fet, el suport i l’oposició a la independència es troben estretament relacionats amb la repartició ètnica de la població d’aquest territori, colonitzat, el 1853, per les tropes franceses de Napoleó III. El poble autòcton dels canacs, principals valedors de la independència, “es troba en minoria des de la dècada dels seixanta”, recorda Pierre-Christophe Pantz. A causa de la política de les autoritats colonials franceses d’afavorir l’arribada d’immigrants europeus i pieds-noirs d’Algèria, van deixar de representar més de la meitat de la població i van passar a ser només el 39%, el 2014.
Per compensar aquesta demografia desigual, partidaris i opositors a la independència van acordar un cens específic per al referèndum. Dels 280.000 habitants de Nova Caledònia, només podran participar-hi 174.154 persones. La població d’origen no canac ha de justificar una residència contínua a l’arxipèlag des de l’any 1995.
Posició francesa
Malgrat la seva presumpta neutralitat, “les autoritats franceses han fet tot el possible perquè els independentistes perdin en el referèndum”, critica l’antropòloga Isabelle Lablic. Aquesta integrant de l’Associació Informació i Drets del Poble Canac lamenta que París “hagi esperat trenta anys per organitzar un referèndum d’independència”. Durant totes aquestes dècades, el reconeixement de la identitat canaca i l’autogovern han progressat de manera considerable a Nova Caledònia, que disposa de nombroses competències, exceptuant en matèria de seguretat i de justícia, la moneda i l’exèrcit.
Petició
Com a reflex de les dificultats del camp independentista, el Partit Treballista (esquerra) i la Unió Sindical dels Treballadors Canacs i Explotats (Ustke) han demanat als seus militats que no vagin a votar, ja que consideren que “el dret a l’autodeterminació hauria d’estar reservat al poble canac”. Tanmateix, la crida al boicot de l’esquerra radical independentista “difícilment es veurà reflectida amb escenes de confrontació, com va succeir durant els anys vuitanta”, afirma Pantz.
Una de les escenes emblemàtiques d’aquell període agitat a Nova Caledònia va ser la del militant independentista canac Eloi Machoro, que, el 1984, va destrossar una urna amb una destral durant una consulta sobre un nou estatut de l’arxipèlag.
De fet, els independentistes canacs van aprofitar el seu últim míting de campanya, celebrat l’1 de novembre, per homenatjar Machoro, abatut, a mitjans dels anys vuitanta, per la policia militar francesa. Un acte en què van rebre suports internacionals des de les illes Fidji fins a Catalunya, amb la presència del cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que va reivindicar el seu “interès per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació acordat amb el govern central”. Malgrat tots els obstacles, a Nova Caledònia és el poble qui decideix.
LES XIFRES
Paper discret de l’Estat
Les autoritats franceses han estat les grans absents de la campanya del referèndum d’independència celebrada a Nova Caledònia. Almenys en aparença. Segons els acords de descolonització de Matignon i Nouméa, l’Estat francès ha de ser neutral en l’exercici del dret a decidir dels habitants d’aquesta colònia francesa del Pacífic. Segurament per aquest motiu, el govern francès ha mantingut un rol discret, evitant posicionar-se a favor del sí o del no. Gairebé l’única excepció van ser unes controvertides declaracions del president, Emmanuel Macron, durant una visita a Nova Caledònia al mes de maig, quan va assegurar que: “França seria menys bella sense Nova Caledònia.”
Sens dubte, les autoritats franceses no tenen cap interès a desprendre’s d’aquest arxipèlag, que disposa de gairebé una quarta part de les reserves mundials de níquel, un mineral que resulta imprescindible per a la indústria aeronàutica, l’electrònica i la telefonia mòbil.
Els interessos de França es troben en joc avui diumenge, malgrat l’escàs interès que el referèndum de Nova Caledònia suscita entre els francesos metropolitans. Només el 20% de la població sap de què es tracta, segons un sondeig fet per l’institut YouGouv.
