Sabadell ressuscita la proposta de l’Àrea Vallès
La cocapital del Vallès Occidental impulsa la idea llançada per Fem Vallès l’any 2015
Terrassa i Granollers volen més coordinació, però reneguen de la possibilitat de crear més administracions
Un Vallès unit tindria el 33% de les empreses de gran tecnologia
Terrassa proposa agències que abastin tota la regió metropolitana
“Fem aquesta proposta perquè detectem que cal posar ordre al Vallès, aprofitar les seves potencialitats, i aquesta és una acció en positiu, perquè cal deixar enrere el victimisme que denuncia que som el pati del darrere de Barcelona. És el moment, perquè just abans de les municipals és quan cal mullar-se.” Amb aquesta contundència defensa l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant (Crida per Sabadell), el seu intent de tornar a la primera línia del debat polític la proposta, sorgida l’any 2015 de la plataforma Fem Vallès , d’ajuntar les dues comarques vallesanes, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, en una sola unitat administrativa, una unitat que representaria, respecte a Catalunya, el 17,38% de la població, el 16,47% del producte interior brut i el 17% del nombre d’empreses, però un 33%, per exemple, de les firmes que treballen en activitats industrials de tecnologia mitjana o alta. Aquest intent arriba quan el debat semblava tancat un cop els dos consells comarcals van assegurar, el febrer del 2017, que la fusió de les dues comarques es descartava per falta de consens.
Aquest intent de ressuscitar la proposta, pactat entre els quatre grups que formen el govern de Sabadell, Crida per Sabadell (candidatura municipalista formada amb la CUP com a pal de paller), Unitat pel Canvi (candidatura equiparable als comuns a Barcelona), ERC (el grup que va tenir l’alcaldia els primers dos anys de mandat) i Guanyem Sabadell (plataforma d’esquerres sorgida de moviments propers als comuns), s’ha de visualitzar en la presentació del Manifest per una Àrea del Vallès, que Serracant ha fet arribar a tots els alcaldes del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i que s’ha organitzat de manera conjunta amb la plataforma Fem Vallès per demà a la tarda a l’Auditori de la Fira de Sabadell.
“El Vallès, actualment, no pot desenvolupar les seves potencialitats amb els instruments que té a l’abast, amb uns consells comarcals que no són l’eina eficient que necessitem, i tot això afecta el desenvolupament del país”, defensa Serracant. I continua: “No és pas moment de victimismes, no cal seguir denunciant que som el pati del darrere de Barcelona, sinó explicar-los què volem fer i, sobretot, què volem ser dins del país.”
De fet, l’equip de govern de Sabadell torna a posar damunt la taula una proposta que treballa des de l’any 2015 la plataforma Fem Vallès. El seu president, Antoni Abad, defensa que “qualsevol iniciativa que torni a posar en la primera línia el debat sobre aquesta visió ambiciosa del Vallès” els interessa “i interessa al territori i al país”. Abad hi afegeix: “O ens coordinem o acabarem sent residuals.” I posa com a exemple els problemes de mobilitat, “sense una comunicació ferroviària entre Granollers, Sabadell i Terrassa”, que afecten els estudiants i les empreses que fan recerca en aquest àmbit.
Fem Vallès és una plataforma impulsada per la patronal Cecot, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca, la Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris i la plataforma Via Vallès . Ja s’hi han adherit tretze plataformes i entitats empresarials i sindicals i col·legis professionals. Justament, Abad posa el focus en aquesta heterogeneïtat per reclamar “diàleg, diàleg i més diàleg” fins a arribar a acords.
No de Terrassa i Granollers
El president de Fem Vallès fa aquesta reflexió coneixedor de les reticències que provoca aquest intent de Sabadell a l’altra capital del Vallès Occidental, Terrassa, i a la capital del Vallès Oriental, Granollers. I, sense el lideratge de les tres grans ciutats de les dues comarques, és complicat dur a terme qualsevol iniciativa. En aquesta línia, tant l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, com el de Granollers, Josep Mayoral, ja han avançat a aquest diari que no assistiran a l’acte de demà, bàsicament perquè consideren que no és el moment de parlar de més administracions.
Vega, com ja va avançar el mes de maig passat , és partidari que hi hagi “més coordinació dins de la regió metropolitana de Barcelona”, però no de “crear noves estructures que semblen més un contrapès a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. “La realitat és tossuda i sabem perfectament que la gent de Terrassa amb qui es relaciona és amb Barcelona i la seva àrea”, sentencia. “Quan perdem oportunitats és quan planifiquem sense tenir en compte que la regió metropolitana de Barcelona és una realitat i que si l’AMB pren una decisió sobre, per exemple, habitatge o serveis socials, això afecta tota la regió, mentre que alguns no tenim incidència en aquestes decisions”, assenyala l’alcalde socialista. Tot i això, Vega no tanca la porta a la possibilitat d’enfortir la col·laboració en l’àmbit del Vallès: “És bo col·laborar, i la pressió per acabar la B-40 en seria un exemple. És un projecte que afectaria positivament tot el país.”
En una línia similar s’expressa Mayoral: “Com ja vaig dir fa tres anys, sempre és un bon moment per parlar-ne i per coordinar-nos o pactar projectes estratègics, però no veig cap necessitat, com tampoc la veia llavors, de crear més estructures administratives.” L’alcalde socialista de Granollers defensa que “primer cal cercar àmbits d’entesa, com s’ha fet, per exemple, amb la Xarxa de la C-17, per generar un debat des d’aspectes més informals i flexibles que els d’una administració”. Mayoral va més enllà i defensa que aquest és un debat “que ara no toca”. “El que toca ara és pensar com resolem els problemes que tenen els ciutadans”, diu. En aquest punt, també hi ha coincidència amb Terrassa: “No sé si el final d’un mandat municipal és el millor moment, però, en tot cas, sí que és cert que aquest és un debat que s’ha de tenir”, hi afegeix Vega. Pel que fa a l’oportunitat, justament, l’alcalde de Sabadell és clar: “Fa tres anys que no tenim polítiques supramunicipals reeixides i nosaltres hem de ser capaços de mirar-nos a la cara i admetre el que no s’està fent bé i posar-hi remei”, defensa Serracant. El polític de la CUP va més enllà i hi afegeix: “Amb Terrassa i amb Granollers, prefereixo trobar punts de concòrdia que de conflicte.” Abad, en la mateixa línia, no considera que la proximitat de les municipals sigui cap problema, sinó que això “ajudarà que tothom es defineixi”.
Exemples concrets
Tot i que no hi ha pas coincidència en la necessitat d’una àrea metropolitana del Vallès entesa com una administració més –“amb l’organització que decidim entre tots”, diu Serracant–, sí que n’hi ha en la idea que els municipis de les dues comarques es podrien coordinar molt més que ara en molts àmbits. L’alcalde de Sabadell identifica, almenys, quatre eixos en què falta coordinació: la mobilitat, i sobretot resoldre la connectivitat entre les dues comarques sense haver de passar obligatòriament per l’AP-7; l’activitat econòmica –el Vallès té 288 polígons industrials, però no existeix una legislació comuna, fins al punt que un mateix carrer d’un polígon entre Sabadell i Barberà separa una comarca de l’Àrea Metropolitana de Barcelona– i la formació; l’eix del paisatge, i més en una realitat que inclou, sobretot al Vallès Oriental, una important activitat agrària, i l’eix de “la governança transversal dels serveis públics”, que es concretaria amb la mancomunació de serveis com, per exemple, fan Sabadell, Barberà i Castellar del Vallès amb el servei de la grua des que es va remunicipalitzar. Serracant considera que el Consell Comarcal “no és el paraigua sota el qual es poden estructurar les respostes a aquestes necessitats; cal ser valent i sortir d’estructures ancorades al segle XX, cal generar el debat necessari per arribar a altres maneres de governar”.
L’alcalde de Terrassa també considera que cal més coordinació, “però començant pels temes que poden donar resultats sense haver de crear estructures noves ni contrapoders”. En aquest sentit, proposa la creació d’una agència d’activitat econòmica de la regió metropolitana de Barcelona, liderada des de la capital o des de l’AMB, una altra de serveis socials i una tercera per als temes de mobilitat i de territori. “Aquest debat s’ha d’obrir, però tenint en compte la realitat, i la realitat és que som una regió metropolitana. Amb un consell d’alcaldes metropolitans i amb aquestes dues o tres agències, ja milloraríem molt”, sentencia Vega.
En una línia semblant, l’alcalde de Granollers defensa les conclusions de l’estudi encarregat pels consells comarcals, “que posava èmfasi en la coordinació, però alhora descartava la fusió”. “Hi ha molts elements pels quals es pot començar; per exemple, el debat sobre la qualitat de l’aire, perquè no és cert que això només afecti l’àrea metropolitana; la unió de les línies R4 i R8 de rodalies, per demostrar que un altre model de mobilitat és possible; el desplegament del pla territorial de la regió metropolitana, aprovat el 2010 però sense desenvolupar, i que permetria protegir determinades zones; la formació professional... I per fer tot això, no cal una nova estructura”, conclou Mayoral.
Fem Vallès, però, no només no ho veu així, sinó que considera que aquesta actitud, “aquesta falta de lideratge” històric de les capitals dels dos Vallesos, podria fer que es converteixin “en el nucli antic, en el Raval” d’aquesta àrea. En un manifest adreçat a les ciutats de Terrassa i Sabadell fet públic aquests dies amb motiu de la reobertura del debat, la plataforma defensa: “Ens hi juguem [el Vallès] ser dissolts en una regió metropolitana plena de perifèria o ser nodes de qualitat. I aquest és, alhora, el risc i un ideal d’escala catalana. El país no serà el mateix si nosaltres som, o no, de qualitat.”
