JxCat i ERC coincideixen a defensar la “via catalana”

L’allau de crítiques de l’unionisme en ple davant la crida desacomplexada dissabte de Quim Torra a emmirallar-se en la via eslovena del 1991 i a estar “disposats a tot” per assolir la República va obligar ahir els grups independentistes a puntualitzar les paraules del president i aclarir la seva proposta. I si bé van diferir en els matisos, els dos principals, JxCat i ERC, sí que van coincidir que cal seguir un camí propi. “No violència, pacifisme i civisme, és la recepta de la via catalana”, apuntava el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. “Sempre hem apostat per la via democràtica, cívica i pacífica, que és pròpia i basada en grans consensos”, defensava la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que assegurava que això “no contradiu” Torra, per bé que se’n desmarcava implícitament. “No ens podem comparar a altres països perquè els contextos són diferents”, reflexionava, això sí, abans de reconèixer: “La via escocesa és la que ens hauria agradat, el problema és que fins ara hem topat amb un estat amb dèficits democràtics molt grans.” Precisament el president del Parlament, Roger Torrent, i el del PDeCAT, David Bonvehí, també coincidien ahir a seguir apostant per l’exemple escocès, i per un referèndum pactat com a opció “molt majoritària” a Catalunya.

Mentrestant, mentre els republicans evitaven subscriure les tesis de Torra sobre Eslovènia, i tot just destacaven com a element positiu que allà la independència va assolir una majoria molt àmplia a les urnes (vora un 90%), JxCat donava un suport més contundent al president, i recordava que tota la violència que s’hi va generar –el tret en què s’han fixat els unionistes per desacreditar la crida– no va provenir precisament dels eslovens sinó del “carnisser” serbi Slobodan Milosevic, que hi va enviar l’exèrcit iugoslau i va desencadenar un conflicte bèl·lic que va durar tot just uns dies i va generar una seixantena de morts. Davant d’això, Pujol insistia ahir a ressaltar la “radicalitat cívica” del moviment eslovè, i defensava que Torra el va posar com a exemple per la seva “determinació”, expressada dos cops a les urnes, el seu pacifisme i el fet que el “nivell de violència de l’agressor” no en va fer variar l’objectiu. Des de l’exili belga, l’exconseller republicà Toni Comín matisava també a TV3 que Catalunya no seguirà la via eslovena pel que fa al seu vessant violent: “Ni ha passat, ni volem que passi, ni passarà mai”, recalcava, tot fent una crida, això sí, a “intensificar” les mobilitzacions pacífiques.

Totes aquestes explicacions no van servir per aturar el devessall de veus unionistes escandalitzades, com la del ministre d’Exteriors Josep Borrell, per a qui “sembla” que Torra estigui cridant a “una insurrecció”. La vicepresidenta Carmen Calvo aprofitava per anunciar que el govern espanyol estudia “tota la capacitat de resposta en la via administrativa i totes les possibles” dins el marc constitucional davant la “via sagnant” invocada per Torra, a qui titllava d’“irresponsable” com a càrrec públic. Calvo, no obstant, aclaria que aplicar el 155 “és l’última mesura a la qual cal arribar”, després que Cs i el PP ho tornessin a demanar per enèsima vegada. Aquest cop, això sí, també s’hi va mostrar obert el PSOE, que va recordar que no li “tremolarà la mà” si es donen les condicions per aplicar-lo. Igual que Borrell, així, la portaveu del comitè electoral, Esther Peña, interpreta que Torra està “encoratjant una insurrecció violenta com a via de solució”, fet que veu un “error”, “un disbarat absolut” i una “gran temeritat”, tot just els mateixos qualificatius que li va dedicar en una piulada el líder del PSC, Miquel Iceta.

El seu partit i també el PP van entrar ahir sol·licituds de compareixença de Torra al Parlament perquè doni explicacions de la seva invocació. El portaveu popular Santi Rodríguez, en aquest sentit, va anar més lluny i va reptar Cs a presentar una moció de censura que, tot i que difícilment prosperaria, creu que podria obtenir una majoria simple que “desautoritzaria” el president. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, també li va reclamar una rectificació i va lamentar alhora el “silenci preocupant” d’ERC. “Torra està desconnectat de la realitat”, lamentava.