Forcadell considera que se la criminalitza per l’etapa a l’ANC
La defensa de l’expresidenta del Parlament la desvincula de l’1-O i de l’aprovació de la DUI
Demana que Puigdemont i Rovira declarin per videoconferència i la presència d’observadors internacionals
L’escrit de defensa de Carme Forcadell furga en la diferència amb la resta de membres de la mesa del Parlament, que finalment seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i atribueix el fet que el seu cas se’l quedi el Tribunal Suprem a un “intent de criminalitzar” l’expresidenta de la cambra “exclusivament per haver estat presidenta de l’Assembla Nacional Catalana” (entre el 2012 i el 2015), entitat convocant de les manifestacions independentistes massives dels últims set anys l’Onze de Setembre.
Ja com a presidenta del Parlament, Forcadell no va organitzar, promoure o convocar cap acte, ni va arengar les mobilitzacions, ni tan sols va fer crides a la mobilització per protegir els centres de votació l’1-O i va actuar en tot moment d’acord amb el reglament de la cambra, sense que tingués “vot decisori” en la declaració d’independència, segons consta en l’escrit de defensa, a càrrec de l’advocada Olga Arderiu, que en demana la lliure absolució.
També remarca, subratllat i en majúscules, que Forcadell “és una persona absolutament pacifista i si per perseguir la seva ideologia calgués la violència, abans abandonaria les seves idees que permetre cap acte violent”.
En l’escrit, de 112 planes, Forcadell manté que, com a presidenta de la cambra, no va participar en “la presa de decisió de convocar un referèndum” ni tampoc va intervenir “de cap manera” en la “direcció, promoció, preparació i/o execució” de l’1-O.
Insisteix que van ser els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP els que el 6 i el 7 de setembre del 2017 van demanar modificar l’ordre del dia del ple per debatre i votar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, i que va ser el ple, com a òrgan suprem, qui va acordar-ne la inclusió.
La defensa demana la declaració com a testimonis del president Carles Puigdemont i de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per videoconferència. Tots dos són a l’exili belga i suís, respectivament. A la llista de peticions de testimonis hi ha companys de mesa, lletrats de la cambra, els seus predecessors en el càrrec Ernest Benach i Núria de Gispert i dos exmembres del secretariat de l’ANC.
La màxima autoritat del país empresonada reclama la presència durant el judici, en el qual afronta una petició fiscal de 17 anys de presó, de cinc observadors internacionals, la traducció simultània (no consecutiva) per poder realitzar les seves intervencions en català, seure al costat de la seva advocada i la retransmissió en temps real del procés judicial. Tampoc no renuncia al fet que el judici es faci a Barcelona.
Vila, antiunilateralista
D’altra banda, l’escrit de defensa de Santi Vila, a càrrec de l’advocat Pau Molins, ressalta que l’exconseller no era diputat i que, per tant, era aliè a la tramitació de les lleis de desconnexió i que sempre ha promogut accions polítiques “contràries a estratègies unilaterals” –encara que firmés “com a membre col·legiat del govern” el decret de convocatòria del referèndum unilateral–. El text, de només nou pàgines, recull el convenciment de Vila que es trobaria una solució dialogada al conflicte i recalca que va donar ordres expresses al seu departament que no s’autoritzés cap contractació, despesa o pagament relacionat amb l’organització del referèndum. Vila vol que testimoniï a favor seu qui va ser secretari general de la conselleria que comandava, Pau Villòria, avui comissionat del 155.
Imputats tres ‘piolins’ més
El jutge que investiga les càrregues policials a Barcelona durant el referèndum de l’1-O ha citat com a imputats tres agents més de la policia espanyola per les seves actuacions “a priori totalment inadequades” al col·legi Pau Claris. Ja són 33 els policies inculpats en aquest procediment. El titular del jutjat d’instrucció número 7 els ha citat tots tres per a l’11 de febrer. Se’ls identifica en enregistraments audiovisuals clavant puntades de peu i cops de puny als votants. També torna a citar el mateix dia com a imputat un subinspector que ja va interrogar com a investigat, perquè ha aparegut un nou vídeo en què se’l veu clavant un cop de puny a la cara a un ciutadà amb la mà amb què porta la porra i donant puntades de peu durant “una bona estona” als votants que estaven asseguts a terra.
