Calvo cedeix a Aragonès i Artadi la mesa política per aspirar a tenir pressupost
Pacten un diàleg bilateral de governs i un de partits
La vicepresidenta va a Barcelona la setmana que ve a perfilar l’entesa
El PP i Cs ho troben “humiliant”
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, no es va despertar partidària de cedir al prec del govern català de crear una mesa política paral·lela a la negociació del pressupost amb què Pedro Sánchez busca l’oxigen per arribar al 2020. “És que la mesa de negociació política és totes i cadascuna de les vegades que jo em veig amb ells i totes les que s’ha reunit la comissió bilateral, que amb el PP no es va reunir mai”, advertia a primera hora a Antena 3. Després d’una reunió a La Moncloa amb el secretisme de no oferir ni tan sols una fotografia de Calvo amb el vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, els governs van pactar explorar un doble espai de diàleg polític: un de bilateral entre executius i un de partits catalans. I així ho van dir en un comunicat conjunt.
Després del desglaç del 20 de desembre al Palau de Pedralbes i de la cita ahir a Madrid, el diàleg entre els extrems del pont aeri continuarà la setmana que ve, perquè Calvo té previst viatjar a Barcelona a una “segona part” de la reunió d’ahir a Madrid “per a la concreció i les dates” de possibles acords. Si bé la Generalitat no ho viu amb tanta pressa, per a Sánchez és vital que ERC i el PDeCAT no registrin una esmena a la totalitat abans de la data límit del 8 de febrer i, encara més, que no votin una de pròpia o del PP i Cs el 13 de febrer, quan el Congrés dictarà sentència sobre el retorn o la continuïtat del tràmit pressupostari. En aquest sentit, el portaveu del PDeCAT Carles Campuzano, més procliu a explorar la negociació que la també diputada del partit Míriam Nogueras, advertia que les detencions a Girona sense ordre judicial allunyen tot acostament i “reforcen les posicions dels que creuen que el diàleg polític mai no servirà per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat”.
Matís de La Moncloa
La concessió d’un fòrum polític doble –ara existeix la taula de diàleg catalana l’1 de febrer– va fer que el PP i Ciutadans posessin el crit al cel pel que troben “humiliant”. “Si està disposat a cedir més sobirania a Catalunya per acontentar Torra i a cedir més en el pressupost a Torra per pagar el peatge diari a La Moncloa, que ho digui!”, desafiava el secretari general del PP, Teodoro García Egea. “És un nou capítol de la humiliació a la qual Sánchez sotmet els espanyols: queda clar que el govern d’Espanya no exigeix als separatistes, els que han donat un cop a la democràcia, que cessin en la seva actitud i compleixin la llei, l’únic que importa és mantenir-se a La Moncloa”, hi afegia José Manuel Villegas (Cs).
Davant la volada que prenia el comunicat que La Moncloa havia subscrit amb els dos representants de la Generalitat, la mateixa oficina de La Moncloa afegia posteriorment una precisió en una nota ja pròpia per aclarir que “la mesa és de partits catalans i que el marc de diàleg és l’Estatut”.
