El primer filtre a Estrasburg serà un jurista espanyol
Les demandes per vulneració de drets són revisades per experts del país denunciat al TEDH abans de ser admeses
Els independentistes catalans no s’han cansat de repetir que la seva més que probable condemna per part del Tribunal Suprem acabarà amb una demanda contra l’Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ens del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg, per vulneració d’un o més dels catorze drets fonamentals que recull el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Els passos, però, són llargs i una demanda no s’admet de manera automàtica.
Si el Suprem condemna a penes de presó els polítics i líders civils pels delictes de rebel·lió o sedició, els independentistes primer han d’esgotar les instàncies judicials espanyoles, i en aquest cas es tracta de presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC), que analitza la vulneració de drets fonamentals –no pas si hi va haver delicte de rebel·lió–, com també farà el tribunal europeu. La mitjana de temps de resolució del TC és d’uns cinc anys, segons els experts. Les defenses dels presos polítics ja han denunciat que el TC té admeses nou demandes però no les resol, fet que els barra el pas per anar al TEDH. L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell és l’única que, al gener, va poder denunciar la seva pena de presó al tribunal europeu.
Si el Constitucional no accepta les peticions, és el moment de presentar la demanda al TEDH, que podria trigar cinc anys més a donar-hi resposta. Els 47 jutges que actuen al tribunal pertanyen a cadascun dels estats membres del consell, però actuen de manera independent, indiquen des de l’organisme. Un pas clau, si tota la paperassa és correcta, és que les demandes són estudiades primer per un grup d’experts, que acostumen a ser advocats, magistrats o fiscals als seus països, però que en aquesta feina representen el TEDH. Són les anomenades divisions de drets. La divisió de drets 21 és la que integren experts procedents de l’Estat espanyol, Andorra i Letònia. Actualment, hi ha un magistrat i un fiscal espanyols. Pel coneixement de la llengua i del Codi Penal espanyols, seran aquests professionals els que faran un primer informe per al tribunal perquè accepti estudiar la demanda dels catalans en veure-hi vulneració de drets o no.
Article 6 del conveni
Els independentistes han denunciat al Suprem que està vulnerant el seu dret a un judici just (article 6 del CEDH) i a la llibertat d’expressió (article 10). A més del filtre tècnic, experts consultats exposen que el TEDH tomba el 93% de les demandes. Pot instar un estat membre a alliberar un pres, a repetir el judici o a indemnitzar-lo si considera vulnerat algun dret. I indiquen que, en el cas del líder opositor Demirtas, que el TEDH va demanar alliberar al novembre –i amb el qual s’han identificat els independentistes–, Turquia no ha complert. Espanya, per ara, sí que acata Estrasburg.
