Torra insta la comunitat internacional a recollir el clam
El president reclama una solució dialogada per a Catalunya
Les forces independentistes defensen el dret d’autodeterminació i denuncien amb els comuns la retallada de drets de l’Estat
La del 16 de febrer del 2019 és una altra de les imatges multitudinàries de l’independentisme cívic i pacífic que s’afegeix a les que hem vist anteriorment i que han fet la volta al món. La manifestació d’ahir, amb el lema L’autodeterminació no és delicte, va reunir, com és habitual, els representants dels partits polítics independentistes i també dels comuns. Les crides van ser diverses, però van tenir elements transversals: la defensa del dret d’autodeterminació, la denúncia de la repressió, la petició de l’alliberament dels presos polítics i la reprovació d’un judici “farsa”.
Referint-se a la nova fotografia massiva, el president de la Generalitat, Quim Torra, en declaracions recollides per Efe, va tornar a demanar a la comunitat internacional que escolti “el clam del poble de Catalunya”. “Estem farts de tenir presos polítics i exiliats”, sentenciava Torra, i instava a trobar una solució dialogada a la situació que es viu a Catalunya. “Som aquí per dir que volem seure i parlar de llibertat.” Torra manté la conferència amb Carles Puigdemont, demà a Brussel·les, per parlar del judici de l’1-O, malgrat la prohibició del president de l’eurocambra que la facin al Parlament Europeu. Des de Bèlgica, Puigdemont celebrava una mobilització “que impressiona molt”. “La imatge de gent diversa, pacífica i solidària mobilitzada contra la injustícia és la millor cara d’Europa, la que personatges com Antonio Tajani volen censurar”, piulava.
El vicepresident del govern, present en la convocatòria, insistia que el procés del Tribunal Suprem és “un judici polític”. I, agafant-se a la declaració d’Oriol Junqueras, dijous a l’alt tribunal, remarcava: “Votar no és delicte; impedir-ho, sí.”
Una oportunitat
La convocatòria d’eleccions espanyoles per al dia 28 d’abril, que s’encavalcaran amb el judici de l’1-O, va planar sobre la manifestació, amb crides al moviment independentista a participar-hi. S’hi referia el president del Parlament, Roger Torrent. “A nosaltres no ens fan por les urnes”, deixava clar. Torrent veu els comicis espanyols com una oportunitat “per omplir les urnes d’independència i de república”. En la mateixa línia, el president del PDeCAT, David Bonvehí, instava a construir amb les paperetes un “dic” o “mur” de “democràcia contra la repressió”.
Els comuns també van ser presents en la multitudinària manifestació, perquè, com va explicar la seva portaveu parlamentària, Jéssica Albiach, “això va de democràcia”. “El que està passant a Catalunya, amb la retallada de drets i llibertats, hauria de fer caure la cara de vergonya a qualsevol demòcrata”, sentenciava Albiach, que considerava que “l’única sortida és el diàleg, entès com una conquesta i no com una concessió”. Per la seva banda, el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, piulava: “Fem de tota la indignació per aquest judici infame un ampli front solidari i antirepressiu per la llibertat.” Per la CUP, mentrestant, la manifestació dona el tret de sortida a un “cicle mobilitzador”, segons el descrivia el diputat Carles Riera, que tindrà com a pròxima cita la vaga convocada pel sindicat Intersindical-CSC dijous vinent, dia 21.
Els presos polítics i exiliats van aplaudir la convocatòria a Twitter. L’exvicepresident del govern Oriol Junqueras va agrair que s’haguessin omplert els carrers de Barcelona de manera “pacífica i cívica”. “Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder. I nosaltres ja hem perdut la por!”, sentenciava el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Condemnen “l’autoritarisme” de l’Estat espanyol
acnLa Federació Sindical Mundial (FSM) va condemnar ahir a través d’un comunicat “l’autoritarisme de l’Estat espanyol” en el marc del judici per l’1-O. La segona organització sindical internacional també va donar suport “als presos polítics” i va criticar “els atacs de l’Estat contra els drets fonamentals dels catalans, com el d’autodeterminació”.
En una carta del seu secretariat internacional, la federació reiterava “el seu suport al dret inalienable dels pobles a decidir per si mateixos, lliurement i democràticament, sobre el seu propi present i futur”. Per això, insistia que “ningú ha de ser perseguit per les seves idees polítiques” i instava la classe treballadora a organitzar-se per reivindicar els seus drets.
La FSM és la segona organització sindical internacional i representa 95 milions de treballadors de 130 països d’arreu del món, i té la Intersindical-CSC com el principal sindicat de referència a Catalunya, que és l’ens que l’ha instat a reiterar aquesta posició. L’organització ha defensat reiteradament el dret a l’autodeterminació dels catalans.
