Política

Amb la mirada en el 26-M

Junts per Catalunya i Esquerra rivalitzen per ser la força majoritària a la demarcació i presenten més llistes que mai

El PP i el PSC pretenen recuperar places perdudes i la CUP i els comuns volen ser decisius en els pactes

A tres mesos i un dia de les eleccions municipals del 26 de maig, Junts per Catalunya i Esquerra aspiren, presentant “més llistes que mai”, a ser la força més votada a la demarcació capitalitzant el vot sobiranista. El marcador de fa quatre anys –amb un context polític i social diferent– va deixar l’aleshores CiU com la força més votada i va mantenir alcaldies rellevants com ara les de Girona i Olot. ERC escurçava diferències i es mantenia en segon lloc. El PSC, que va aguantar la tercera posició, es fixa ara recuperar la representació perduda. El PP també es marca obtenir representació als municipis on es presenten quan fa quatre anys van perdre la meitat dels seus regidors. La CUP, la gran revelació del 2015, es fixa mantenir el municipalisme com el seu pal de paller. Catalunya en Comú vol estendre el projecte territorial i vols ser rellevant en la política de pactes d’esquerres i catalanistes.

Junts per Catalunya

És la fórmula sota la qual el PDeCAT –fa quatre anys era CiU, formació que va presentar 198 llistes– concorre a unes municipals invocant així l’esperit de Puigdemont en la convocatòria del 21-D. “Són candidatures obertes, transversals amb independents o persones que no són ni militants ni associats”, explica la presidenta del partit a la demarcació, Natàlia Figueras. I posa exemples concrets com ara el de Torroella de Montgrí –que aquesta setmana farà pública la candidata– o Sant Feliu de Guíxols , amb la cap de llista, Cristina Vicens. L’objectiu és sortir “per ser la força majoritària al territori”. Així treballen per fer llistes a tots els municipis i “a data d’avui en tenen una mica més de la meitat; 150 caps de llista nomenats”. De relleus destacables, hi ha el de Fermí Santamaria, al qual substitueix a Llagostera Pilar Aliu, i el de l’alcalde de Campdevànol, Jaume Manso, “que fa un pas al costat per temes laborals”; la candidata serà Dolors Costa. També recalca la presència de dones alcaldables, amb els casos d’Anglès (Àstrid Desset), Amer (Maria Rosa Vila), Riells i Viabrea (Glòria Ribas), Blanes (Mia Ametller), Salt (Margarita d’Arquer) i Girona (Marta Madrenas), entre d’altres. “Som una de les formacions que més dones presentem.”

Esquerra

Es marquen com a repte fer 170 llistes locals, 15 més que el 2015. “Volem fer com més llistes millor, però sobretot les millors candidatures”, insisteix el president de la federació a Girona, David Mascort, tot posant èmfasi en la “transversalitat” que representa la societat municipal. El repte és “guanyar les eleccions municipals” en totes les ciutats i pobles en què es presenten per consolidar el poder municipal. Els republicans presenten alcaldables nous a la plaça capital de Girona (Quim Ayats) i a la Bisbal d’Empordà (Enric Marquès), on governen amb l’alcalde, Lluís Sais, que no es presenta a la reelecció. Santa Coloma de Farners és la segona capital de comarca on governen els republicans; Joan Martí repetirà com a alcaldable. De dones caps de llista destaquen Anna Barnadas, a Olot, i Anna Clapés, a Vidreres.

PSC

Consolidar les llistes del 2015 i créixer en entorns on històricament havia estat complicat és l’objectiu dels socialistes, que aspiren a superar el centenar de llistes a la demarcació. El secretari d’organització del PSC, Maurici Jiménez, va destacar els “espais amb lideratges consolidats com ara el de Sílvia Paneque a Girona; Mario Ros, a Blanes, o Juli Fernández, a Palafrugell”. També va donar valor a “projectes revitalitzats com ara el cas de Palamós amb el nou candidat, Josep Coll, i “il·lusionadors, amb Marià Montsuñer a Cassà de la Selva ”. Un dels municipis importants per al PSC és Celrà, on van presentar llista per últim cop el 1995: “El candidat, Manel Roqueta, defensa l’espai socialista a Celrà”. A més, s’està treballant per configurar candidatura a Puigcerdà, Tossa de Mar i Llagostera.

CUP

La CUP prioritza els projectes i programes més que qui “encapçala les llistes”, segons destaca Joan Ramon Sanz, el coordinador territorial i responsable de les llistes electorals. Actualment, hi ha confirmades 38 candidatures vinculades a la CUP que concorren sota diferents paraigües. Com a novetat, respecte al 2015, es presenten sota diferents marques amb vinculació cupaire a Llagostera, Fornells de la Selva, Quart, Cervià de Ter, Caldes de Malavella, Arbúcies, Bescanó, Calonge i Sant Antoni i Castelló d’Empúries. Els caps de llista confirmats són els de Girona (Lluc Salellas), la Bisbal (Carles Puig), Palamós (Roser Huete), Salt (Cristina Sibina), Verges (Ignasi Sabater) i Viladamat (Dolors Pons). Hi ha processos de participació oberts per tancar llistes, per exemple, a Figueres amb la candidatura Guanyem Figueres.

PP

Els populars tenen nomenats 15 caps de llista a la demarcació: Concepció Veray (Girona), Maria Àngels Olmedo (Figueres), Manel Escobar (Roses), Sebastián Mateo (Castell-Platja d’Aro), Àngel Vila (Palafrugell), Joan Solés (Palamós), Andrés Navarrete (Torroella de Montgrí), Alberto Mas (Calonge), Antonio Ramos (Riells i Viabrea), Miguel Moreno (Lloret de Mar), Josep Maria Angelats (Salt), Jonathan Muela (Santa Cristina d’Aro), Jacobo García-Nieto (la Bisbal d’Empordà), Toni Sánchez (Sant Feliu de Guíxols) i Christian Avaro (Castelló d’Empúries). L’objectiu és mantenir la “representació present i recuperar la que es va perdre fa quatre anys, a més d’obtenir-ne en municipis on no n’hem tingut mai”, recalca Enric Millo, president del PP a Girona.

Catalunya en Comú

Hi haurà candidatures en 16 poblacions: l’Escala, la Bisbal, Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Regencós, Olot, Girona, Salt, Blanes, Lloret, Caldes de Malavella, Riells i Viabrea i Vidreres. Jordi Romero, de l’àrea d’extensió territorial, destaca que estan a punt de tancar llistes en 8 municipis més. “En total, presentarem entre 25 i 30 candidatures, tot i que l’objectiu de fons és estendre el projecte al territori.” Romero va recordar que fa quatre anys van estar a punt de ser la força més votada a Blanes: “Hi aspirem clarament a l’alcaldia.” Volen recuperar grup a Girona i tenir bons resultats a Salt, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Aposten per ser decisius en els pactes amb acords de progrés i d’esquerres.

Cs

Fa quatre anys van presentar nou llistes i tenen representació en set municipis: Roses, Figueres, Girona, Salt, Platja d’Aro, Blanes i Lloret de Mar. “Hem tingut un fort creixement i es notarà en les candidatures”, va assenyalar el secretari d’organització de Cs, Pepe Arroyo, que no va concretar la xifra de llistes ni els candidats fins que no estigui tancat.

LES FRASES

Volem traslladar l’esperit de Junts per Catalunya a les llistes dels municipis; sortim per ser la força majoritària
Tenim 150 candidats nomenats; de les principals capitals ens falta Santa Coloma
L’esperit és el de sumar candidatures, sensibilitats i persones de diferents àmbits
Hi ha moltes candidates a alcaldessa, sobretot a la Selva interior
Natàlia Figueras
Presidenta del pDECAT a la demarcació de girona
Són llistes transversals; en volem fer moltes però sobretot les millors; representatives de la societat
L’objectiu és guanyar en tots els pobles i ciutats possibles per consolidar el poder municipal
El que passa en els àmbits nacional i estatal afecta; sortim a guanyar totes les del 28-A i el 26-M
Hem aconseguit fer llista en municipis on no n’havíem fet mai i hem recuperat també places
David Mascort
president D’eRC a girona
Cal créixer recuperant places perdudes i en territoris i entorns on històricament ha estat complicat
Volem superar el centenar de llistes a les comarques gironines; estem a un 75%
El PSC aglutina el votant catalanista moderat, i en l’àmbit local busquem aquest espai
Les eleccions generals ens serviran per tenir una marca reforçada
Maurici Jiménez
secretari d’organització del psc a les comarques gironines
La nostra filosofia és la de prioritzar els projectes i programes abans que qui encapçala les llistes
Ara tenim confirmades 38 candidatures a les comarques de Girona vinculades a la CUP
Dels caps de llista confirmats hi ha els de Girona, la Bisbal, Palamós, Salt, Verges i Viladamat
La resta estan en processos de participació, com ara Guanyem Figueres
Joan Ramon Sanz
Coordinador de llistes electorals de la cuP
L’objectiu és consolidar i ampliar la representació del PP als consistoris; ara elaborem els programes
S’han ratificat 15 caps de llista, entre els quals hi ha els de Girona, Figueres, Roses, Lloret i la Bisbal
A tots els municipis que ens presentem ho fem per obtenir representació, i serà així
El 28-A, Girona es pot tornar a situar en l’agenda de les prioritats del govern d’Espanya
Enric Millo
President del PP de Girona
Ens plantegem recuperar el grup a Girona i tenir bons resultats a Salt, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro
Si tanquem tots els processos oberts, presentarem entre 25 i 30 candidatures
Calen ajuntaments catalanistes i d’esquerres; som la garantia de pactes coherents
L’objectiu de fons és estendre Catalunya en Comú-Podem al territori
Jordi Romero
ÀREA D’EXTENSIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA EN COMÚ A GIRONA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’SNP denuncia a Westminster la sentència i defensa els líders catalans

Opinió
Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull

No és justícia, és venjança

Tsunami Democràtic anuncia que bloqueja també l’aeroport de Barajas a Madrid

Torrent afirma que la sentència de l’1-O va “en contra la societat catalana i les institucions”

Barcelona

El Síndic demana al futur govern espanyol que explori “la via més ràpida” per posar en llibertat els condemnats per l’1-O

Barcelona

Puigdemont crida a respondre la sentència al carrer i a les urnes

Barcelona

L’ANC critica el caràcter “polític” de la sentència i reivindica la reparació dels “drets manllevats”

Barcelona

Torra insta per carta Sánchez i Felip VI a encarar el conflicte com ho fan les democràcies

Els manifestants bloquegen els accessos a l’Aeroport

barcelona