Puigdemont s’imposa al PDeCAT
El president exiliat aconsegueix situar els seus afins en llocs preeminents a les llistes del 28-A i es presentarà com a candidat a les eleccions europees
Cau la vella guàrdia convergent davant de Sànchez, Borràs, Nogueras i Tremosa
L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas liderarà la llista de JxCat a Girona
Duel directe entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Europa. El president exiliat es presentarà com a candidat de Junts per Catalunya a les eleccions a l’eurocambra, el 26 de maig. L’impulsor de la Crida va publicar ahir una fotografia a Twitter en què feia un simbòlic pas endavant sortint per la porta de la Casa de la República, a Waterloo: “És el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tot el món.”
Puigdemont va demostrar ahir que continua conservant les regnes de l’espai postconvergent, després d’aconseguir situar la seva guàrdia pretoriana en els principals llocs de sortida en les llistes per a les eleccions espanyoles. En un consell nacional extraordinari a l’Hospitalet de Llobregat, el PDeCAT va avalar que el també impulsor de la Crida i cap de files de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez, a la presó madrilenya de Soto del Real, encapçali la candidatura a Barcelona, seguit de la consellera de Cultura, Laura Borràs; la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, i l’eurodiputat Ramon Tremosa. Ni Sànchez ni Borràs són membres del PDeCAT, mentre que Tremosa hi concorrerà com a independent tot i tenir carnet del partit. Tots quatre són afins a l’inquilí de Waterloo. Amb Sànchez a la presó, de facto, Borràs serà qui lideri el grup parlamentari.
A part del nom de Puigdemont per a Europa, la principal sorpresa va ser a Girona. La llista la liderarà l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, seguit per l’actual diputat al Congrés Sergi Miquel i per Marina Geli com a número 3. “Visca Catalunya. Però Girona més. En moments excepcionals, decisions excepcionals”, piulava l’advocat.
A Tarragona i Lleida es confirma que els caps de cartell seran els presos polítics Josep Rull i Jordi Turull, respectivament. A l’exconseller de Territori i Sostenibilitat, l’acompanyarà un dels pesos pesants del PDeCAT, Ferran Bel, secretari d’organització i exalcalde de Tortosa, mentre que a l’anterior titular de la Presidència el seguiran Concepció Cañadell, alcaldessa de Térmens i presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, i la independent Rosa Borrell.
Al Senat es presental’exconseller de Cultura Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, així com l’escriptor Hèctor López Bofill i la membre del govern de la Crida Assumpció Castellví, que havia estat membre del secretariat de l’ANC amb Sànchez.
La vella guàrdia convergent, doncs, va perdent llençols. L’actual diputat Carles Campuzano es va acomiadar ahir amb una piulada: “El consell nacional del PDeCAT ha tancat les candidatures al Congrés. No hi soc. En qualsevol cas, gràcies a tanta gent per tanta confiança durant tants anys. Des de la satisfacció per la feina feta i la consciència ben tranquil·la, seguirem al servei de la causa de Catalunya.”
Fonts de l’ACN asseguraven que una de les intervencions més contundents contra els acords assolits va ser la de l’històric diputat al Congrés Jordi Xuclà, pròxim a l’expresidenta del partit Marta Pascal i una de les persones més reticents a l’encaix del PDeCAT dins la Crida, que queda fora dels llocs de sortida per al 28-A. Xuclà hi hauria mostrat la seva disconformitat, però el conseller Miquel Buch l’hauria tallat de seguida tancant el debat.
Òrgan de coordinació
“Estic content, això s’encamina bé.” El president del PDeCAT, David Bonvehí, assegurava en sortir del consell nacional que el seu partit “surt reforçat” de l’acord “satisfactori” amb JxCat, malgrat haver cedit –tal com va passar en les eleccions al Parlament– quotes de representativitat.Bonvehí, que va justificar l’acord assegurant que la ciutadania “vol sobiranisme i candidatures més transversals”, va anunciar la creació d’un espai de governança conjunt entre el PDeCAT i JxCat per a la presa de decisions del grup al Congrés i al Senat: “Serem en l’òrgan de presa de decisions, amb totes les conseqüències.” Tots els acords en el consell nacional es van prendre per “majories amplíssimes”: 126 vots a favor i 6 en blanc, d’un total de 178 consellers assistents.
Algunes cares eren de circumstàncies en sortir de la reunió del PDeCAT, i contrastaven amb les d’alegria de la trobada que JxCat va fer a Barcelona. Una exultant Elsa Artadi va assegurar que les llistes pactades són “un projecte d’equip i no personalista” i que representen la “màxima transversalitat”. Nogueras, número 2 del PDeCAT, que va ser als dos llocs, va explicar el tarannà que tindrà la candidatura a Madrid i va avisar Pedro Sánchez:“Fer política no és agenollar-se, és ser contundent.” També es va comprometre a defensar “desacomplexadament” el mandat del referèndum de l’1-O i de les eleccions del 21-D. En plena sintonia, el president, Quim Torra, que també és impulsor de la Crida,va agrair als candidats el seu compromís i els va instar a “defensar i exigir el dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
Torra i Puigdemont esperen que, a partir d’ara, en les votacions clau a Madrid, quan s’hagi d’investir un president o votar uns pressupostos, el govern de la Generalitat i el grup parlamentari al Congrés estiguin alineats.
D’altra banda, Blanca Bragulat va llegir al costat d’Artadi i Borràs una carta en què la seva parella, Jordi Turull, juntament amb Rull, Sànchez i Quim Forn –alcaldable a Barcelona–, insisteixen que els hauria agradat una candidatura “unitària” de tot el sobiranisme, però que, malgrat tot, la de JxCat “representa l’esperit unitari de l’1-O”. En aquest sentit, tots quatre es comprometen, “si es considerés oportú”, a apartar-se del capdavant de les llistes respectives per facilitar la “unitat electoral” amb altres formacions: “No som candidats per fer més gran un partit, sinó per servir el país i les idees de llibertat.”
