Torra deixa els llaços i acusa la Junta Electoral de ser parcial
Demana que l’ordre no tingui efecte perquè no es pot complir i ha de respectar la llibertat d’expressió dels empleats públics
Li retreu que donar la raó a qui vol treure els símbols no és neutral
Els llaços grocs i les estelades en edificis públics de la Generalitat no es toquen, de moment. Aquesta va ser la resposta “combativa” a l’ordre de retirada de llaços grocs i estelades de la Junta Electoral Central (JEC), a demanda de Cs, que va anar acompanyada d’un escrit de recurs a l’organisme de l’administració electoral, gairebé al límit de les 48 hores de marge que li donava, en què, després d’acusar-la d’una “absència d’imparcialitat”, li demana que reconsideri la decisió que va dictar dilluns.
L’escrit del president de la Generalitat, dividit en tres punts, argumenta d’entrada que l’estelada està reconeguda com “un símbol que representa un anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta” per una resolució aprovada al Parlament el 29 de gener i publicada al BOP el 10 de febrer del 2014, que no ha estat qüestionada mai administrativament ni jurídica. Per això entén que l’atribució de “símbol partidista” que li fa la junta és una “interpretació subjectiva” que contradiu la resolució parlamentària i que no es correspon amb la realitat ni amb la voluntat popular. En el segon punt, fent referència als llaços grocs, censura a la JEC que, “lluny de mantenir la neutralitat política”, doni la raó i el reconeixement als ideals dels “partits que han atacat sistemàticament” i que han incentivat la retirada dels llaços des de fa més d’un any. I en aquest sentit li recorda que el Parlament també va refusar per majoria absoluta, el 21 de juny del 2018, dues proposicions de llei per treure els llaços de l’espai públic i les institucions, un fet que és una “posició clara” a favor de la “llibertat d’expressió”.
La tercera qüestió plantejada pel president Torra en l’al·legació adverteix, d’una banda, de la impossibilitat tècnica de complir l’ordre perquè existeixen nombrosos edificis públics a tot Catalunya on es presten serveis propis de la Generalitat que poden no ser de la seva titularitat o que no els gestionin i, de l’altra, que té el deure de respectar “el dret fonamental a la llibertat d’expressió reconeguda als empleats públics”.
Retirada i sanció
El president va comunicar la decisió quan faltava un quart d’hora per arribar a les set de la tarda i malgrat que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, assegurava des de Segòvia al matí que “els llaços es trauran i desapareixeran i segurament se l’imposarà una sanció”, en la línia de l’expressat per altres ministres dimarts, com ara Josep Borrell, que va assegurar que l’Estat espanyol tenia els “instruments apropiats” per fer-ho complir.
També al matí, tant Cs com el PP ja van anunciar que, si no es feia efectiva la retirada, portarien el cas als tribunals. Des de Cs el portaveu al Parlament, Carlos Carrizosa, deixava clar que, si Torra no retirava els llaços grocs “de bon grat”, instarien la JEC i, si calia, els tribunals a iniciar les accions “que calguin” per fer complir la llei. Cs també presentarà una moció al ple del Parlament de la setmana que ve en què condemna que el govern “aprofiti” el seu domini sobre els edificis públics per convertir-los en “aparadors de propaganda d’opcions polítiques separatistes”, ja que considera que “vulnera el principi de neutralitat política que hauria de garantir tot poder i autoritat pública per garantir el caràcter lliure, net i democràtic de les eleccions”.
Per la seva banda, el president del PP, Pablo Casado, va advertir que, si no es complia la retirada de llaços no en els edificis públics de la Generalitat, sinó de “tots els carrers i places” de Catalunya, ho portarien a la fiscalia. El popular hi va afegir que, si sortia escollit president, després del 28 d’abril no farien falta ordres de retirada perquè no deixaran que es posi “ni un sol llaç groc”.
L’organisme electoral respondrà dilluns
La Junta Electoral Central (JEC) es reunirà dilluns per respondre a l’escrit de reconsideració que ahir els va enviar el president Torra, però des de l’organisme indicaven a l’ACN que això no implica la paralització del termini de 48 hores que li van donar per retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics ni, per tant, de les mesures sancionadores que pugui adoptar contra ell. La JEC ja advertia dimarts que no complir l’ordre significava una infracció de les normes establertes en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) amb sancions de 300 a 3.000 euros. Però l’organisme de l’administració electoral tampoc actua d’ofici i només imposa la multa si persisteixen les denúncies, com ja van anunciar que seguirien fent Cs i el PP, tot i que també pot optar per traslladar el cas a la fiscalia si considera que hi ha un delicte de desobediència i, d’aquesta manera, obrir la via penal.
La resolució de la JEC adreçada al president de la Generalitat només es referia a la retirada d’estelades i llaços grocs en edificis públics de la Generalitat en un termini de 48 hores en considerar que eren símbols partidistes usats per formacions electorals als comicis i que es podien considerar “propaganda electoral”. En el cas del llaç groc, perquè s’utilitza per “recordar dirigents o candidats que pertanyen a formacions que estan en situació de presó preventiva. En principi no estava adreçada a altres administracions, com ara ajuntaments i diputacions, tot i que el PP i Cs ja han traslladat les denúncies a les juntes electorals de zona.
