Via penal a Torra i acció als Mossos
La Junta Electoral utilitza tot el seu poder portant el president a la fiscalia per desobediència i exigint als Mossos retirar llaços, estelades, fotos i símbols abans de les tres
Sanció de fins a 3.000 euros
Primera ordre de la JEC a un cos
La Junta Electoral Central va utilitzar ahir totes les eines de coerció possibles a la mà. Després de veure les imatges televisives de la pancarta primigènia amb el llaç groc al balcó de la Generalitat sent tapada a un quart d’onze del matí amb una pancarta amb un prec idèntic de “Llibertat presos polítics i exiliats” però amb un llaç blanc cobert per una franja vermella, la JEC va aplicar tot el poder coercitiu que tenia a l’abast: va enviar Quim Torra a la fiscalia per un possible delicte de desobediència –castigat amb inhabilitació de fins a dos anys– i va ordenar a la conselleria de l’Interior de Miquel Buch que els Mossos retirin la pancarta, llaços, estelades i més símbols d’edificis públics. I amb hora límit: les tres de la tarda d’avui. El ventall coercitiu es completa amb un expedient sancionador a Torra per incompliment de la llei de règim electoral (Loreg) que pot tenir una multa de fins a 3.000 euros.
La JEC, que va iniciar el setge al llaç groc a petició de Ciutadans, no va entrar a interpretar la maniobra al balcó de la Generalitat però sí que va voler deixar clar que no tolerarà més enginys o argúcies per no obeir els seus mandats i per això amplia el catàleg de la simbologia vetada. La JEC ordena ara als Mossos retirar “banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ratlles vermelles o altres d’anàleg significat”, així com “fotografies de candidats o polítics” i “pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista” d’espais institucionals.
Hora límit als Mossos
La d’ahir és la primera vegada que la JEC adreça una ordre a un cos policial per complir la llei de règim electoral (Loreg). Si Torra volia desafiar la JEC, ara s’enfronta al tràngol que siguin els Mossos –per ordre de Buch o directament de la JEC si Buch s’inhibeix– els que despengin la pancarta i vetllin per la neutralitat als edificis públics que exigeix l’àrbitre des d’ara i fins al 28 d’abril.
Com en l’ordre inicial del 18 de març, els dos magistrats del Suprem que jutgen el procés i alhora són membres de la JEC, Luciano Varela i Ana Ferrer, no van participar en els acords i deliberacions.
La coreografia de tapar la pancarta amb una altra va ser completada minuts més tard, amb l’exhibició d’una pancarta a la finestra del costat del balcó de la Generalitat amb el lema “Llibertat d’expressió”.
Apel·lació ‘in extremis’
Abans que la JEC es reunís a les cinc de la tarda al Congrés, Torra presentava in extremis al·legacions finals a l’ens per constatar que, “com és públic i notori, no queden estelades o llaços grocs” a les seus de la Generalitat. El desplegament del nou cartell va caure en ple debat sobre l’informe del 2018 del Síndic de Greuges al Parlament, que va quedar en segon pla. Rafael Ribó, que està en funcions, va evitar respondre si la nova pancarta s’adiu a les seves recomanacions per “falta d’elements per poder-ho valorar”, ja que no l’havia vista personalment, i no va tancar la porta a emetre d’ofici un altre informe sobre la qüestió. L’exlíder d’ICV va recordar, això sí, que en període electoral no s’haurien d’exhibir eslògans polítics a les façanes de les institucions.
L’instigador de la polèmica, Ciutadans, va presentar ahir una denúncia a la JEC també pel llaç blanc, per demanar que s’iniciï un procediment sancionador contra Torra. Amb ànim judicialitzador, Inés Arrimadas suggeria ja a la JEC que remetés el cas a la fiscalia i reclamava que el govern concreti qui va donar l’ordre de penjar el nou llaç i qui ha pagat la confecció de la pancarta. De fet, Cs ha denunciat una quinzena d’ajuntaments de la comarca d’Osona pel fet de tenir símbols, banderes i cartells “amb missatges polítics”.
El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, va carregar contra la independència del Síndic, a qui acusa de blanquejar Torra i conxorxar-se amb ell per solucionar la qüestió dels llaços. Carrizosa va trobar “graciós” el cartell de “Llibertat peixos pacífics” del Port de la Selva i la resta d’“astúcies”, però va dir que “els murs” dels edificis públics “no tenen dret a la llibertat d’expressió”.Al seu torn, Marta Moreta (PSC) va reptar –sense èxit– Ribó a respondre si substituir el llaç groc pel blanc és complir la seva recomanació i va retreure al govern que “només fa cas del Síndic quan li convé”.
Els comuns van acusar Torra de “degradar” la presidència de la Generalitat, de qüestionar la independència del Síndic i de donar munició a Cs. David Cid va demanar al diputat al Congrés per ERC Gabriel Rufián, a qui va descriure com un “troll de Twitter”, si dirà ara que Torra és un covard igual com va fer amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va retirar el llaç groc del balcó de l’ajuntament obeint la JEC.
ERC i Junts per Catalunya van mostrar unitat al voltant de la decisió de Torra de tapar la pancarta. “Si ens fan retirar pancartes on diu ‘Llibertat presos polítics’, doncs ‘Tu ja m’entens...’, com va fer l’alcalde de la Fuliola, si així és la manera que tenim de recordar-los que hi ha presos i exiliats”, va dir la republicana Gemma Espigares.
El cupaire Carles Riera va remarcar que no comparteix la recomanació de Ribó de treure llaços grocs i estelades en període electoral perquè “la simbologia antirepressiva no és partidista” i aposta per desobeir la JEC. I Andrea Levy (PP), que tanca l’etapa de dues legislatures de diputada per anar de dos del PP a l’Ajuntament de Madrid, va criticar la preocupació del govern “pels Pantone i les escales cromàtiques”, en referència al canvi de color del llaç.
LES FRASES
Tolerància zero amb la xenofòbia
Després del resultat de Vox a Andalusia, sense esmentar-lo directament, el Síndic de Greuges va expressar ahir la seva preocupació que a Catalunya hi hagi “el més mínim terreny o base perquè entri la xenofòbia”. En aquest sentit, Rafael Ribó va reclamar als partits catalans que tinguin “tolerància zero amb la xenofòbia” i que això es tradueixi en un pacte amb mesures concretes. “Facin política, que fa prou falta en aquest país”, els va etzibar Ribó en ple debat sobre els llaços grocs. Durant la seva intervenció a la cambra per presentar el seu informe de 2018, el Síndic va anunciar que ja ha elaborat un esborrany de pla de drets humans de Catalunya i va esbossar que se’n proposaran vint-i-vuit i que el decàleg pretén ser una aportació al Parlament i al govern perquè elaborin polítiques públiques per desenvolupar el pla.
