ERC demana muntar actes electorals dins les presons
Ho ha sol·licitat al ministeri en referència a Soto del Real i Alcalá Meco, i a la consellera de Justícia per fer-ne en centres catalans
Recorda que Podem ja en va organitzar tres per les andaluses
La candidatura d’ERC-Sobiranistes ha demanat formalment permís per a la celebració d’actes polítics dins de les presons durant la campanya electoral del 28-A. La coalició ho sol·licita en sengles cartes trameses dijous, adreçades al director general d’institucions penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, dependent del Ministeri de l’Interior, i a la consellera de Justícia, Ester Capella. Ahir encara no havien rebut resposta.
Esquerra demana, en principi, poder organitzar actes als centres penitenciaris de Soto del Real i Alcalá Meco, prop de Madrid, on hi ha ingressats els presos polítics que estan jutjant al Suprem. Cal recordar que Oriol Junqueras és el cap de llista al Congrés per Barcelona i que Raül Romeva ho és al Senat, i així podrien intervenir amb veu pròpia en un míting electoral. Tots dos, de fet, també van ser a les llistes per a les catalanes del 21-D del 2017, però mentre que aleshores el jutge Pablo Llarena va deixar sortir Romeva just abans de la campanya –igual que els també candidats de JxCat, ara i llavors, Josep Rull i Jordi Turull–, no ho va permetre –i va fer cas omís així de la jurisprudència amb presos bascos electes– en el cas de Junqueras, que era el presidenciable, com va fer en el de Jordi Sànchez, número dos de Carles Puigdemont i que ara és cap de llista al Congrés. El president del Parlament, Roger Torrent, va criticar precisament ahir la junta electoral per permetre que hi hagi candidats empresonats sense poder fer campanya.
Pel que fa a la petició a la consellera, és genèrica per a totes les presons catalanes, tot i que la voluntat és organitzar actes allà on van ser els líders durant els mesos d’internament aquí, és a dir, a Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses, perquè hi poguessin participar i fins i tot intervenir reclusos amb els quals van compartir engarjolament. En qualsevol dels casos, si s’obtingués el permís previ, la intenció seria que els actes fossin oberts als mitjans o que, com a mínim, s’hi permetés accedir una càmera que donés senyal per emetre’ls o difondre’n les imatges amb posterioritat.
Precedents recents
Les dues cartes, amb el mateix text, recorden que la llei orgànica de règim electoral general (Loreg) regula el dret de les formacions polítiques a organitzar actes de campanya, i que la Constitució, en l’article 25.2, indica que tots els condemnats a presó tenen intactes els drets, tret dels casos que expressament estiguin limitats per la sentència o la llei penitenciària. I aquesta genèricament estipula que els interns poden exercir els seus drets polítics, civils, socials, econòmics i culturals “sense exclusió del dret a sufragi”. Tot plegat fa evident, segons ERC, que “no hi ha impediments legals” per organitzar actes electorals dins de les presons, i en aquest sentit recull un precedent recent, el de la coalició Adelante Andalucía, formada per Podem i IU, que al novembre va muntar fins a tres mítings dins de presons en la campanya de les eleccions autonòmiques, amb l’autorització prèvia expressa de la Junta Electoral Central.
Un any dels nous engarjolaments i de l’exili de Rovira
ERC va reunir ahir tota la plana major per commemorar el primer any, que es compleix avui, del segon empresonament de Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa –a més de Josep Rull i Jordi Turull– i de l’exili de la secretària general, Marta Rovira, que va marxar quan el Suprem els va citar per revisar les seves mesures de llibertat, “malgrat no haver fet absolutament res”. “Un any després, seguim aquí dempeus, malgrat la repressió”, afirmava en una connexió des de Ginebra. Rovira va fer una crida a “demostrar més que mai” que continuen vius, i a seguir construint un espai polític “radicalment democràtic”, perquè “cal seguir el camí i arribar fins al final”. “No se’ns presenta cap projecte alternatiu, i el nostre és vigent i és la República”, cloïa.
En el primer acte públic des que ha estat pare, Pere Aragonès, president adjunt d’ERC, va ser molt crític amb les “fantasies“ dels guàrdies civils que estan declarant al judici, que “només veuen odi allà on només hi havia desig de llibertat”. Aragonès també reivindicava que estan “més determinats que mai” a “continuar treballant sense defallir per la independència i la justícia social”. “El que ens volen fer perdre als tribunals ho guanyarem a les urnes”, cloïa.
