Trump celebra el desenllaç final de la trama russa
Mueller nega cap complot amb Rússia per guanyar les eleccions del 2016, però no descarta l’obstrucció de la justícia
Els republicans, eufòrics, i els demòcrates demanen l’informe sencer
El president dels EUA, Donald Trump, està vivint les que, probablement, són les millors i més felices hores des que va arribar a la Casa Blanca. “Content és poc”, va dir la portaveu Sarah Sanders. El resum de les principals conclusions de la investigació de la trama russa assegura que no hi ha evidència que hagués conspirat amb el Kremlin en les eleccions del 2016, i, reivindicat, el mandatari està exultant.
Trump surt reforçat de la que denominava “cacera de bruixes” contra seu, una investigació “absurda” (ha costat més de 22 milions d’euros) que ha acabat fent que sigui cert el mantra de “no complot” que repetia sense fi. Alliberat de la gran espasa que l’amenaçava, escampats els núvols més negres que enterbolien la presidència, el president veu el futur eufòric, reforçat.
A ningú li queda dubte que utilitzarà el resultat com una arma electoral fonamental per a la reelecció el 2020. La Casa Blanca i el Partit Republicà ja comencen a fer bullir l’olla en aquest sentit ridiculitzant els demòcrates que suposadament tenien proves del complot i que ara han quedat en no-res, als quals titllen gairebé de paranoics. “No podem permetre que passi mai més”, va dir Trump, que se sentia víctima d’una persecució injusta.
“No hi ha conspiració, no hi ha obstrucció, completa i total exoneració”, havia piulat, eufòric, dilluns a la matinada. No obstant, la frase és fal·laç, i aquí és on els demòcrates encara s’aferren per no capitular del tot.
Si bé queda clar que no va haver-hi conspiració, les conclusions deixen obert el possible delicte d’obstrucció a la justícia. L’informe del fiscal especial al capdavant del cas, Robert Mueller, “no conclou que el president cometés un delicte, però tampoc l’exculpa”. El fiscal general Barr va determinar, després de llegir el document, que no hi ha prou proves per determinar-ho.
Els demòcrates estan fent èmfasi en aquest punt: Barr va ser nomenat al càrrec precisament per la crítica que feia sobre les acusacions d’obstrucció de justícia; els dubtes sobre la conclusió són enormes, i les exigències per veure l’informe de Mueller sencer, en lloc d’atenuar-se, s’han incrementat. “És urgent que la documentació en la qual es basa es faci pública sense dilació”, van dir els líders demòcrates al Congrés, Nancy Pelosi (Cambra de Representants) i Chuck Schumer (Senat). Barr s’ha compromès a fer pública “la major part” de l’informe, però per a molts és una promesa insuficient.
Sigui com sigui, els demòcrates tenen una posició complicada sobre com tirar endavant: la frontera entre la pressió política i les demandes d’investigació de l’obsessió injustificada és molt fina.
