Causa general des del 2015
El cap de la investigació admet que cercava indicis contra el govern des de la fiscalia de l’Audiencia Nacional i un jutjat alhora
Defineix com a “període insurreccional” la tardor del 2017, però no detalla cap acte violent
El bastió de les acusacions per sustentar els delictes de rebel·lió i sedició contra els independentistes catalans va trontollar ahir en el judici al Tribunal Suprem. El tinent coronel de la Guàrdia Civil i cap de la policia judicial a Catalunya, Daniel Baena, va admetre que va començar a investigar el procés d’independència de Catalunya el novembre del 2015, per una ordre de la fiscalia de l’Audiencia Nacional arran d’una iniciativa parlamentària que ja qualificava de sedició. També va confessar que va mantenir-la durant sis mesos conjuntament amb una investigació judicial, del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona –acció proscrita– fins que, al seu parer, va veure que cercaven el mateix. “Investigàvem persones, no entitats ni partit polítics. Investigàvem si es van destinar diners públics a fins il·legals”, insistia el tinent coronel Baena a les defenses. Abans, va assegurar que la tardor del 2017 va ser “un període insurreccional” i que Catalunya era un “polvorí”, però, com els altres testimonis policials, no va relatar cap acte violent ni cap incitació dels nou acusats que fa més d’un any que estan en presó preventiva.
El tinent coronel Baena va fer un relat acusatori fluid amb les còmodes preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, que va haver d’estar més de vint minuts preguntant-li per justificar la legalitat de les seves investigacions.
I, novament, amb l’interrogatori dels advocats defensors, el relat criminal va trontollar. El penalista Andreu van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, va centrar-se a demostrar que la causa del Suprem és una investigació viciada, en la qual s’han investigats els mateixos fets (el suposat finançament il·legal per al referèndum o per crear estructures d’estat) en quatre òrgans judicials diferents (un jutjat de Barcelona, l’Audiencia Nacional, el TSJC i el Suprem) i en dues fiscalies (la de l’Audiencia Nacional i la de Catalunya). Els fiscals no poden investigar quan les causes estan judicialitzades, i en aquest cas el tinent coronel Baena va controlar-ne sis alhora. En un cas va donar informació al fiscal abans que a la jutgessa de l’Audiencia Nacional i sense permís del jutge de Barcelona, va apuntar-li l’advocada Marina Roig. Baena va confirmar que van demanar la intervenció del telèfon del treballador Josué Sallent perquè havia parlat amb una empresa de recompte de vots, “la mateixa amb qui havia contactat el govern del País Basc”, va etzibar-li Van den Eynde.
L’Agència Tributària
La penalista Ana Bernaola (brillant, tot i que el president de la sala, Manuel Marchena, la interrompia), va evidenciar que les investigacions de la Guàrdia Civil han estat un fishing, terme que s’usa en l’àmbit penal per a les investigacions per pescar fets il·lícits, acció prohibida. Així, en els atestats confeccionats per Baena a la fiscalia de l’Audiencia Nacional (curiosament llavors hi havia el fiscal Javier Zaragoza) ja el 2015 posava les accions de l’ANC o piulades de Jordi Sànchez del 2013. “Per posar en context”, balbucejava el tinent coronel, sense poder donar un raonament coherent. Tampoc va saber justificar per què la manifestació del 21-S al TSJC la va qualificar d’escrache, o per què citava Sànchez com a promotor de la protesta del 8-N si era en presó preventiva des del 16 d’octubre. “Investiguem persones que fan coses”, s’excusava Baena, que va ser salvat pel jutge Marchena quan va dir que els “atestats no vinculen al tribunal”, i Bernaola, ràpida i amb educació, va respondre-li que “els atestats són la base de les acusacions que fan que Sànchez segueixi a la presó”. Retalls de premsa i piulades han estat la principal font de prova del cos armat.
El cap de la Guàrdia Civil va assegurar que l’expresident Artur Mas, després de la consulta del 9-N del 2014 “ja treballava per desenvolupar les infraestructures d’estat” i a través dels “convenis marc”. Una de les obsessions de Baena, ja des del 2015, ha estat intentar provar que l’Agència Tributària catalana havia traspassat el seu àmbit competencial autonòmic i ja s’invertien diners públic en la futura estructura d’estat. “L’Agència Tributària continua oberta?”, li preguntava el penalista Xavier Melero. “Sí”, va respondre Baena, i va assentir que no hi ha cap denúncia contra aquest ens de la Generalitat.
Pel que fa al document Enfocats, apòcrif i trobat a la casa del número 2 de Junqueras, que els investigadors sustenten com a full de ruta cap a la independència malgrat que no es compleixen les dates, el tinent coronel, a preguntes de Melero, va certificar que no s’ha trobat aquest dossier a cap dels dotze acusats, ni se’n parla en cap dels seus correus electrònics intervinguts. I, el tercer error d’un agent de la Guàrdia Civil contra l’expresidenta Carme Forcadell va ser de Baena quan va indicar que sortia com a candidata al càrrec a la Moleskine de Josep Maria Jové, i l’advocada Olga Arderiu li va fer rectificar la falsedat declarada abans amb la fiscal.
LES XIFRES
Fi al contacte dels presos i el públic
Sense abraçades
El Tribunal Suprem permetia fins ara un espai de contacte breu al saló de plens entre els presos i el públic coincidint amb els recessos que decreta el jutge Marchena. Així era com durant les 6 setmanes primeres, els presos i preses podien saludar les autoritats, els familiars i amics que eren entre el públic en les pauses del migdia i de la tarda. Des d’aquesta setena setmana de judici, però, tenen prohibit entrar en contacte amb el públic. La prohibició és viscuda pels presos com un càstig afegit. El mètode que Marchena utilitza per evitar les abraçades és desallotjar el públic abans que els acusats, quan fins ara ho ordenava al revés. A l’hora d’imputar la decisió, fonts del Suprem apunten a una ordre policial, mentre que la policia espanyola en responsabilitza Marchena després que dijous veiés un suposat insult d’un assistent a un pres.
Citats per Sant Jordi
La sala va comunicar ahir les noves sessions en què se celebrarà judici a l’abril. Són els dies: 2, 3, 4, 9, 10, 11, 15, 16, 17, 23, 24 i 25 d’abril. Per al 3 d’abril hi ha citats com a testimonis els comissaris dels Mossos Ferran López i Joan Carles Molinero. El tribunal ha respectat que el dilluns de Pasqua és festa a Catalunya, però no el dia de Sant Jordi, que ha citat força polítics, com el vicepresident Pere Aragonès.
