La portaveu d’un grup d’experts internacionals admet que va cobrar del Diplocat però que no van fer d’observadors

La portaveu d’un equip d’experts internacionals a qui el Diplocat va encarregar un projecte de recerca, Helena Catt, ha reconegut que va cobrar 8.000 euros per coordinar l’informe però ha negat que fessin una tasca d’observadors internacionals. Segons ha testificat, l’informe es va començar a fer al juliol quan “no se sabia que hi hauria una votació” i només inclou alguna referència sobre l’actitud “positiva i determinada” de la població però no sobre els resultats ni si la votació va ser “justa”.

Catt ha defensat, doncs, que es tractava d’una “recerca àmplia” sobre el context polític, social i econòmic de Catalunya. Una versió que també va donar l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, quan va testificar al Suprem.

Segons l’escrit de la fiscalia, Helena Catt va dirigir un grup de 12 experts que van fer un informe i que van cobrar en concepte d’honoraris un total de 114.592,50 euros i en concepte d’allotjament, viatges i altres fins a 62.712 euros. A l’escrit també es recull que les diferents factures les va pagar el Diplocat, es van emetre entre juliol i novembre de 2017 i es van abonar entre juliol de 2017 i gener de 2018.

L’exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, ja va declarar al Suprem la setmana passada i va reconèixer que l’encàrrec es va pagar íntegrament des del Diplocat i que, fins i tot, es van seguir abonant les factures amb el 155 en vigor i quan ja l’havien cessat. També va dir que el projecte es gesta al maig i que les primeres contractacions es van fer al juliol.

També ha dit que mantenien una “independència” del Diplocat, un aspecte que també va remarcar Royo a la seva declaració.

A preguntes del lletrat de Romeva, Andreu Van den Eynde, Helena Catt ha negat taxativament que tinguessin encomanada la tasca d’observació internacional i ha dit que, per fer-ho, caldria haver fet un “veredicte final sobre si la votació ha estat justa i el resultat és vàlid”, En canvi, ha dit que això no ho van fer ja que la seva missió era fer una investigació sobre el context general de Catalunya aquells mesos. “El fet que presenciéssim el referèndum no fa que la nostra tasca fos la d’una missió d’observació electoral”, ha destacat.

A preguntes de la fiscalia i l’advocacia (que l’havien proposat), Catt no ha donat detalls sobre amb qui es va reunir ni tampoc qui li va encarregar directament el projecte. S’ha limitat a dir que va estar a Catalunya des del 6 de setembre fins el 4 d’octubre i que es va reunir amb les persones que li van sol·licitar, sense donar noms perquè ha assegurat que “té molt mala memòria per als noms”.

Quan l’advocat de Jordi Cuixart Benet Salellas ha volgut preguntar a Catt sobre si va reportar en l’informe “l’existència de violació de drets humans” durant l’1-O, Marchena l’ha tallat per alertar-lo que no pot pretendre amb la testimoni “suplantar” el paper de tribunal sobre si hi ha hagut aquesta vulneració. Tampoc sobre quina va ser l’actitud de la policia.