Política

Xavier Eritja

Cap de llista d'ERC a Lleida per al 28-A

“La repressió està esclatant a la cara de l’Estat”

“La ultradreta està creixent perquè no s’afronta políticament el problema de Catalunya”

“Acceptaríem un referèndum que inclogués una proposta de l’Estat”

“Em preocupa un pacte PSOE-Ciutadans, perquè és el més viable i perillós”

A Madrid cal fer política i aprovar lleis, però també posar en evidència les mancances democràtiques de l’Estat
Fins a l’1 d’octubre, vam complir amb el full de ruta. Ningú pensava que l’Estat sobrepassaria l’estat de dret
Si el PSOE que ha d’arribar és el que no retira la Lomqe, la ‘llei mordassa’ ni la reforma laboral, anem malament

Xavier Eritja, cap de llista d’ERC a Lleida per als comi­cis del 28-A, asse­gura que ell i els seus com­panys viuen la sor­tida d’un pes pesant al Congrés com Joan Tardà com si fos “un dol”. El fins ara por­ta­veu al Congrés marxa en un moment molt deli­cat, amb esce­na­ris molt incerts, i cap dels quals és fàcil per a Cata­lu­nya, però Eritja deixa clar que ERC s’adap­tarà a tot el que hagi d’arri­bar i con­ti­nuarà defen­sant els drets soci­als, però també els naci­o­nals, perquè són “indes­tri­a­bles”.

L’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana ha exi­git a les can­di­da­tu­res inde­pen­den­tis­tes que després de les elec­ci­ons facin “un front de blo­queig al Congrés”. A Madrid, s’hi ha d’anar a fer blo­queig o a fer política?
Més que blo­que­jar, el que cal és posar en evidència les man­can­ces democràtiques d’un estat que Cata­lu­nya ha ten­si­o­nat al màxim i ha dei­xat al des­co­bert. Una de les mane­res de fer-ho és denun­ciar i blo­que­jar les pràcti­ques que no són democràtiques o que no res­pec­ten els drets i les lli­ber­tats, començant pel 155. Però s’ha de tenir pre­sent que hi ha deci­si­ons que, ens agradi o no ens agradi, es pre­nen a Madrid perquè nosal­tres no en tenim les com­petències, i hi hem de ser.
De fet, des­taca que ERC ha donat suport a la majo­ria de les mesu­res apro­va­des pel govern de Pedro Sánchez, a excepció de la llei d’habi­tatge.
Sí, vam donar suport a la recu­pe­ració de la sani­tat uni­ver­sal, a l’ampli­ació del permís de pater­ni­tat... Hem donat suport a una vin­tena de reials decrets, perquè con­si­deràvem que eren avenços soci­als que d’alguna manera rever­tien les reta­lla­des de drets que el govern del PP havia fet durant anys. En això sí que ens tenien al cos­tat. Ara bé, en una democràcia s’han de garan­tir els drets soci­als, però també els civils i els polítics; ente­nem que va tot junt i no ente­nem acti­tuds com la de Podem, que, pel que fa als segons, s’hi posa de per­fil.
En aquesta cam­pa­nya, Sánchez està sent molt crític amb els inde­pen­den­tis­tes i es va fer enrere amb la qüestió del rela­tor perquè va gene­rar massa polèmica. Creu que hi ha una escletxa real per nego­ciar amb els soci­a­lis­tes?
Al PSOE se l’ha de forçar perquè vegi que o busca una via política de reso­lució que inclo­gui un referèndum o aquest xoc amb Cata­lu­nya s’eter­nit­zarà. La via de la repressió no porta enlloc, sinó al revés: a l’Estat li està escla­tant a la cara. Tot aquest sec­tor de la ultra­dreta i el fei­xisme està crei­xent per no haver-se enfron­tat al pro­blema. El PSOE ha pecat d’una gran covar­dia donant suport al 155, perquè sabia que trans­gre­dia el mateix marc de l’estat de dret, i va ser un error, perquè es va obrir la porta a un sec­tor d’extrema dreta que ja pot dema­nar, fora de l’estat de dret, qual­se­vol cosa.
El pre­o­cupa el vot útil als soci­a­lis­tes?
Una majo­ria del PSOE a través del vot útil des­ca­pi­ta­litza la part de l’esquerra espa­nyola que inclou Podem, i em pre­o­cupa que tin­gui una baixa repre­sen­tació, perquè con­si­dero que hi ha poca vari­e­tat, dins de l’esquerra. La nos­tra gran aposta, en funció de com vagin els acords, és poder forçar el PSOE, però també Podem, amb vista a arri­bar a aquesta línia de diàleg per acon­se­guir el referèndum.
Quin paper té la via de la deso­bediència per forçar aquest referèndum?
S’ha d’optar per un referèndum dins del marc democràtic actual, esti­rant al màxim el marc nor­ma­tiu, el mateix estat de dret. Cele­brar un referèndum no és il·legal com ens volen fer veure, hi ha marge; una altra cosa és que política­ment interessi o no. Ara bé, pot ser que, en un moment pun­tual, aquesta via d’acord i diàleg sigui invi­a­ble i que ens vegem abo­cats a la deso­bediència. És jus­ti­fi­ca­ble, crec, sem­pre que la via habi­tual, democràtica, no sigui via­ble. No ho podem des­car­tar perquè, per a nosal­tres, per damunt de l’estat de dret hi ha la democràcia.
Hi ha gent que se sent traïda perquè va defen­sar les esco­les, va votar tot i les agres­si­ons poli­ci­als i va arri­bar un moment en què tot es va con­ver­tir en fum. Què diria als que se sen­ten dece­buts amb els par­tits que esta­ven al govern i no van com­plir amb el full de ruta?
Fins a l’1 d’octu­bre, vam com­plir amb el full de ruta. Pensàvem que l’Estat s’hi avin­dria i arri­ba­ria a una mena d’acord o nego­ci­ació; no comptàvem amb la força repres­siva, i per això el full de ruta va que­dar inser­vi­ble. Molta gent dirà que pecàvem d’inno­cents, però és que ningú pen­sava que l’Estat sobre­pas­sa­ria l’estat de dret i el seu propi marc democràtic.
Per faci­li­tar la via de l’acord, Joan Tardà ja va asse­nya­lar fa uns dies que una opció seria que la res­posta del referèndum no fos binària –inde­pendència, sí o no–, sinó que l’Estat hi pogués afe­gir la seva pro­posta. Aquest és el nou pla­te­ja­ment?
Si volem un referèndum acor­dat amb l’Estat, les con­di­ci­ons les han de mar­car tots els bàndols; per tant, és pos­si­ble que l’Estat hi vul­gui incloure la seva pro­posta fede­ral. Això sí, ha de ser seri­osa i amb con­tin­gut.
El pre­o­cupa que torni a gover­nar la dreta, fins i tot amb la inclusió de Vox?
El PP, Ciu­ta­dans i Vox no faran govern perquè no sumen; el vot d’extrema dreta i de dreta és el que és, només va pas­sant d’un par­tit a un altre. A mi el que em pre­o­cupa és un pacte PSOE-Ciu­ta­dans, perquè és el més via­ble i perillós, ja que vol­dria dir més repressió. Veient la poca valen­tia del PSOE, de seguida caurà en les temp­ta­ci­ons de Ciu­ta­dans, i pro­ba­ble­ment també estarà lli­gat pel dis­curs de l’extrema dreta; tindrà poc marge de mani­o­bra. No deixa de ser una versió més light del règim del 78, en les for­mes, però no real­ment en el con­tin­gut.
En l’àmbit labo­ral i edu­ca­tiu, quins són els deu­res en aquesta legis­la­tura?
Hi ha grans lleis que el PSOE va dir que dero­ga­ria, com la Lomqe, la reforma labo­ral i la llei mor­dassa, i no s’ha fet res. Si el PSOE que ha d’arri­bar ara és aquest que no les retira, mala­ment anem, perquè afec­ten drets i lli­ber­tats bàsiques. A la gent d’esquer­res se li ha de dir. I si hi ha un acord amb Ciu­ta­dans, què pas­sarà amb aques­tes lleis? S’endu­ri­ran encara més?
Qui­nes són les prin­ci­pals rei­vin­di­ca­ci­ons de Lleida al Congrés?
A Lleida hi ha una falta bru­tal d’inver­si­ons, sobre­tot en infra­es­truc­tu­res. En els últims pres­su­pos­tos, hi havia entre un 20% i un 25% menys d’inversió al ter­ri­tori. Van ser venuts com els pres­su­pos­tos més soci­als, però ter­ri­to­ri­al­ment no ho eren. També s’ha de nego­ciar la nova política agrària comuna, cosa que afecta molt el ter­ri­tori.

Activista cultural i polític

Nascut a Sallent, al Bages, el 1970, Xavier Eritja ha participat en nombroses plataformes, entitats i institucions de Lleida, on viu actualment. Entre d’altres, ha estat president de l’Ateneu Popular de Ponent, membre fundador de l’Assemblea Nacional Catalana a Lleida i portaveu de la plataforma Lleida Decideix. Assegura que des d’aquestes plataformes ha pogut anar “copsant amb emoció l’articulació i el creixement exponencial del moviment independentista”. Fa dos anys i mig que és diputat al Congrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.