“La repressió està esclatant a la cara de l’Estat”

Més que blo­que­jar, el que cal és posar en evidència les man­can­ces democràtiques d’un estat que Cata­lu­nya ha ten­si­o­nat al màxim i ha dei­xat al des­co­bert. Una de les mane­res de fer-ho és denun­ciar i blo­que­jar les pràcti­ques que no són democràtiques o que no res­pec­ten els drets i les lli­ber­tats, començant pel 155. Però s’ha de tenir pre­sent que hi ha deci­si­ons que, ens agradi o no ens agradi, es pre­nen a Madrid perquè nosal­tres no en tenim les com­petències, i hi hem de ser.

Sí, vam donar suport a la recu­pe­ració de la sani­tat uni­ver­sal, a l’ampli­ació del permís de pater­ni­tat... Hem donat suport a una vin­tena de reials decrets, perquè con­si­deràvem que eren avenços soci­als que d’alguna manera rever­tien les reta­lla­des de drets que el govern del PP havia fet durant anys. En això sí que ens tenien al cos­tat. Ara bé, en una democràcia s’han de garan­tir els drets soci­als, però també els civils i els polítics; ente­nem que va tot junt i no ente­nem acti­tuds com la de Podem, que, pel que fa als segons, s’hi posa de per­fil.

Al PSOE se l’ha de forçar perquè vegi que o busca una via política de reso­lució que inclo­gui un referèndum o aquest xoc amb Cata­lu­nya s’eter­nit­zarà. La via de la repressió no porta enlloc, sinó al revés: a l’Estat li està escla­tant a la cara. Tot aquest sec­tor de la ultra­dreta i el fei­xisme està crei­xent per no haver-se enfron­tat al pro­blema. El PSOE ha pecat d’una gran covar­dia donant suport al 155, perquè sabia que trans­gre­dia el mateix marc de l’estat de dret, i va ser un error, perquè es va obrir la porta a un sec­tor d’extrema dreta que ja pot dema­nar, fora de l’estat de dret, qual­se­vol cosa.

Una majo­ria del PSOE a través del vot útil des­ca­pi­ta­litza la part de l’esquerra espa­nyola que inclou Podem, i em pre­o­cupa que tin­gui una baixa repre­sen­tació, perquè con­si­dero que hi ha poca vari­e­tat, dins de l’esquerra. La nos­tra gran aposta, en funció de com vagin els acords, és poder forçar el PSOE, però també Podem, amb vista a arri­bar a aquesta línia de diàleg per acon­se­guir el referèndum.

S’ha d’optar per un referèndum dins del marc democràtic actual, esti­rant al màxim el marc nor­ma­tiu, el mateix estat de dret. Cele­brar un referèndum no és il·legal com ens volen fer veure, hi ha marge; una altra cosa és que política­ment interessi o no. Ara bé, pot ser que, en un moment pun­tual, aquesta via d’acord i diàleg sigui invi­a­ble i que ens vegem abo­cats a la deso­bediència. És jus­ti­fi­ca­ble, crec, sem­pre que la via habi­tual, democràtica, no sigui via­ble. No ho podem des­car­tar perquè, per a nosal­tres, per damunt de l’estat de dret hi ha la democràcia.

Fins a l’1 d’octu­bre, vam com­plir amb el full de ruta. Pensàvem que l’Estat s’hi avin­dria i arri­ba­ria a una mena d’acord o nego­ci­ació; no comptàvem amb la força repres­siva, i per això el full de ruta va que­dar inser­vi­ble. Molta gent dirà que pecàvem d’inno­cents, però és que ningú pen­sava que l’Estat sobre­pas­sa­ria l’estat de dret i el seu propi marc democràtic.

Si volem un referèndum acor­dat amb l’Estat, les con­di­ci­ons les han de mar­car tots els bàndols; per tant, és pos­si­ble que l’Estat hi vul­gui incloure la seva pro­posta fede­ral. Això sí, ha de ser seri­osa i amb con­tin­gut.

El PP, Ciu­ta­dans i Vox no faran govern perquè no sumen; el vot d’extrema dreta i de dreta és el que és, només va pas­sant d’un par­tit a un altre. A mi el que em pre­o­cupa és un pacte PSOE-Ciu­ta­dans, perquè és el més via­ble i perillós, ja que vol­dria dir més repressió. Veient la poca valen­tia del PSOE, de seguida caurà en les temp­ta­ci­ons de Ciu­ta­dans, i pro­ba­ble­ment també estarà lli­gat pel dis­curs de l’extrema dreta; tindrà poc marge de mani­o­bra. No deixa de ser una versió més light del règim del 78, en les for­mes, però no real­ment en el con­tin­gut.

Hi ha grans lleis que el PSOE va dir que dero­ga­ria, com la Lomqe, la reforma labo­ral i la llei mor­dassa, i no s’ha fet res. Si el PSOE que ha d’arri­bar ara és aquest que no les retira, mala­ment anem, perquè afec­ten drets i lli­ber­tats bàsiques. A la gent d’esquer­res se li ha de dir. I si hi ha un acord amb Ciu­ta­dans, què pas­sarà amb aques­tes lleis? S’endu­ri­ran encara més?

A Lleida hi ha una falta bru­tal d’inver­si­ons, sobre­tot en infra­es­truc­tu­res. En els últims pres­su­pos­tos, hi havia entre un 20% i un 25% menys d’inversió al ter­ri­tori. Van ser venuts com els pres­su­pos­tos més soci­als, però ter­ri­to­ri­al­ment no ho eren. També s’ha de nego­ciar la nova política agrària comuna, cosa que afecta molt el ter­ri­tori.