Política

OLGA ARDERIU

ADVOCADA DE CARME FORCADELL I ANNA SIMÓ

“La rebel·lió i la sedició no han existit mai i la desobediència és inviable”

“El vot de la presidenta Forcadell valia el mateix que el dels altres membres de la mesa, i cal aclarir si l’ordre del Constitucional va ser desobeïda, perquè hi ha decisions, com la votació de les lleis del setembre, que les va prendre el ple del Parlament i no la mesa”

“Les presons provisionals són injustificables i mantenim l’esperança d’una sentència justa”

La declaració de Forcadell va ser molt clara. Sols havia de dir, com deia ella, la veritat del que va succeir
La presidenta, com a molt, hauria de ser jutjada al TSJC, com la resta de la mesa del Parlament
Per poder denunciar Baena, caldria que el que va dir en el judici tingués rellevància en la sentència
L’únic precedent és el cas Atutxa. I, en el cas de la mesa, va ser un acte parlamentari i no administratiu
A escala europea no s’entén, perquè el parlamentarisme és l’essència de la divisió de poders
Forcadell va estar cinc mesos en llibertat i anant al jutjat. La seva presó preventiva és injustificable
Que algú llanci una cadira a un agent no és suficient per justificar la violència que requereix la rebel·lió

Olga Arde­riu (Berga, 1975) és sòcia fun­da­dora d’MDA Advo­cats, des­patx espe­ci­a­lit­zat en dret penal, menors i dret peni­ten­ci­ari, i cons­tituït el 2007. Actu­al­ment, és dipu­tada de la junta de govern del Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona (Icab), amb la degana Maria Eugènia Gay, i és pro­fes­sora asso­ci­ada del grau de cri­mi­no­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra i també del màster d’advo­ca­cia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. És l’advo­cada de l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell i de l’exdi­pu­tada d’ERC i mem­bre de la mesa Anna Simó. Per car­re­gar piles davant les llar­gues ses­si­ons del judici al Tri­bu­nal Suprem, a Madrid, Arde­riu asse­gura que quan pot s’escapa al gimnàs. “L’esport em va molt bé per fer reno­vació. I ens cal­drien esto­nes per des­con­nec­tar, però això és molt difícil, perquè el cap de set­mana hem de seguir pre­pa­rant el judici.” I hi afe­geix: “Tenir un cli­ent a la presó pesa, però en aquest cas més, perquè veus que és una injustícia, i tot­hom te’n parla. Quan mar­xem de Madrid els dijous, i sabem que ells es que­den allà… És molt dur.”

En les nou set­ma­nes de judici, fins a tres cops s’han fal­se­jat dades sobre l’expre­si­denta For­ca­dell. Sig­ni­fica que falta mate­rial acu­sa­tori con­tra ella?
Abso­lu­ta­ment. L’única cosa que se li pot impu­tar és l’actu­ació que va fer amb els mem­bres de la mesa del Par­la­ment, i com a molt hau­ria de ser jut­jada al TSJC, com ells. No s’explica per què a ella se li dema­nen dis­set anys de presó per rebel·lió i a la resta de la mesa, una inha­bi­li­tació per deso­bediència.
Sem­bla que se l’acusi d’haver par­ti­ci­pat en con­cen­tra­ci­ons i sem­pre defen­sant la no-violència, com davant del TSJC.
Exac­ta­ment. I en aquesta mani­fes­tació davant del TSJC, en l’ates­tat poli­cial, el tinent coro­nel Baena va treure una part de la seva inter­venció, quan For­ca­dell deia: “No cai­guem en pro­vo­ca­ci­ons. Ho farem tot pacífica­ment, com sem­pre.” No lli­gava amb el seu relat.
El tinent coro­nel Baena també va decla­rar en el judici que la can­di­da­tura de For­ca­dell com a pre­si­denta del Par­la­ment sor­tia en la lli­breta Moleskine de Jové i no és cert. El denun­ci­a­ran per fals tes­ti­moni?
En funció de la sentència. Per denun­ciar un delicte de fals tes­ti­moni, la men­tida que es digui ha de tenir una rellevància en la reso­lució. Si el que va dir Baena no té cap valor, res. I si es recull en la sentència, ho estu­di­a­rem.
El Suprem no ha vol­gut acla­rir si Baena és Tácito.
No. Vam dema­nar una peri­cial per acla­rir si Baena era Tácito en un compte de Twit­ter, a banda de la tes­ti­fi­cal d’un peri­o­dista, que sí que es va adme­tre. El tri­bu­nal ens la va dene­gar amb l’argu­ment que no calia perquè el que feia Baena en la seva vida per­so­nal no afec­tava la seva vida pro­fes­si­o­nal. Nosal­tres pen­sem que no és així després de veure com s’han mani­pu­lat els seus ates­tats i s’han omès fets impor­tants.
Par­lant de ver­si­ons con­tra­dictòries, creu que el Suprem accep­tarà final­ment l’aca­ra­ment, dema­nat pel seu col·lega Xavier Melero, entre el coro­nel Diego Pérez de los Cobos i el comis­sari Fer­ran López?
És una mesura molt excep­ci­o­nal i que nor­mal­ment es denega. Al Suprem, però, hi ha un pre­ce­dent: va apro­var diver­sos aca­ra­ments entre el minis­tre Bar­ri­o­nu­evo i altres acu­sats del cas de Segundo Marey. Si el tri­bu­nal la volia dene­gar, ja podria haver dit que no l’accep­ta­ven.
Va pre­pa­rar molt l’inter­ro­ga­tori amb For­ca­dell?
De la seva decla­ració, en vam sor­tir totes dues molt con­ten­tes. La vam pre­pa­rar, però ella va dir que només havia de dir la veri­tat del que va suc­ceir. Ho va expli­car tot molt bé i molt clar.
Com està For­ca­dell?
La veig can­sada. Tot ple­gat és molt dur. Lle­var-se molt d’hora i tor­nar molt tard, tot el dia en tensió... No van als cala­bos­sos de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, però en el canvi de la Guàrdia Civil a la Policía Naci­o­nal els ho escor­co­llen tot cada vegada.
Poden entrar a la sala del Suprem on són els pre­sos?
Els advo­cats i les advo­ca­des hi podem entrar, en les pau­ses. I als fami­li­ars els dei­xen entrar-hi deu minuts a l’hora de dinar, i de qua­tre en qua­tre.
El tri­bu­nal va can­viar l’ordre de sor­tida de la sala i ha pro­vo­cat que fami­li­ars i amics que són entre el públic no puguin salu­dar ni abraçar els pre­sos i les pre­ses quan acaba el judici. Diuen que va ser perquè sem­bla que algú els va insul­tar.
De cop i volta van can­viar el cri­teri i no ens van expli­car res. No vam sen­tir cap insult ni res. Ells pre­fe­rei­xen poder-se abraçar cada dia amb els fami­li­ars.
En el judici, For­ca­dell va decla­rar que la seva actu­ació com a pre­si­denta del Par­la­ment era defen­sar la lli­ber­tat d’expressió de tots els grups par­la­men­ta­ris. Els lle­trats del Par­la­ment, però, han asse­gu­rat al Suprem que la mesa pot atu­rar una pro­posta per motius de fons si va con­tra la Cons­ti­tució, amb les dar­re­res inter­pre­ta­ci­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC).
Aquí el que ha succeït és un canvi de juris­prudència en els últims anys per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el qual con­si­de­rem que està poli­tit­zat. Els can­vis que ha fet no són només per motius jurídics. Cer­ta­ment, abans només es refu­sa­ven pro­pos­tes per raons de forma, cosa que té molt de sen­tit, perquè el que no pot fer la mesa és cen­su­rar el que pre­sen­ten els grups par­la­men­ta­ris per deba­tre-ho, ja que la ini­ci­a­tiva després pot can­viar, pot ser cons­ti­tu­ci­o­nal o ni tan sols apro­var-se. Donar tant poder polític a la mesa, perquè deci­deixi de què es parla i de què no, vul­nera el dret a la par­ti­ci­pació política, el qual no només empara els dipu­tats i dipu­ta­des, sinó tots nosal­tres, que els hem votat. Per pri­mer cop, l’any 2014, el TC anul·la una reso­lució, la del dret a deci­dir, que és estric­ta­ment política. I el que pretén el TC és donar un poder exces­siu a la mesa.
Per què defensa que la pre­si­denta For­ca­dell hau­ria d’estar amb la resta de mem­bres de la mesa acu­sats al TSJC, com Anna Simó, de la qual vostè també és advo­cada?
La mesa és un òrgan col·legiat. Són set mem­bres, i totes les deci­si­ons les van pren­dre per majo­ria: la pre­si­denta For­ca­dell no va haver d’usar el seu vot de qua­li­tat mai, perquè mai hi va haver cap empat per usar-lo. El seu vot val el mateix que el dels altres mem­bres de la mesa i és abso­lu­ta­ment inex­pli­ca­ble que no esti­gui amb ells al TSJC. La man­te­nen al Suprem perquè, en aquest relat de pilars que han cons­truït, el pilar del Par­la­ment l’aguanta ella.
Els mem­bres de la mesa van come­tre un delicte de deso­bediència?
La deso­bediència és invi­a­ble. En aquest cas, hi ha una col·lisió entre els drets fona­men­tals dels dipu­tats, que s’han de res­pec­tar, i l’ordre que els dona el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. En dret penal, hi ha exi­ments com ara quan la per­sona actua en l’exer­cici d’un deure o un dret, i amb això se la pot absol­dre. Cal acla­rir també si han incom­plert o no l’ordre del TC, ja que no totes les deci­si­ons estan en mans de la mesa. En el cas de les lleis del setem­bre, va ser el ple del Par­la­ment en la seva tota­li­tat el que va votar can­viar l’ordre del dia. I en aquest cas no estan inves­ti­gats tots els dipu­tats i dipu­ta­des, perquè els seus vots estan empa­rats per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària. Aquí s’intenta dife­ren­ciar els vots dels par­la­men­ta­ris dels vots dels mem­bres de la mesa. L’únic pre­ce­dent és la sentència del cas Atutxa al Suprem, en què es diu que la mesa fa actes admi­nis­tra­tius i actes par­la­men­ta­ris, i els pri­mers no estan sub­jec­tes a la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària, que també seria dis­cu­ti­ble. El nos­tre cas és dife­rent del d’Atutxa, perquè els actes de la mesa que es qüesti­o­nen són abso­lu­ta­ment par­la­men­ta­ris, ja que afec­ten drets fona­men­tals rela­ci­o­nats amb el que es pot deba­tre i el que no. No pot ser que els par­la­men­ta­ris esti­guin pro­te­gits per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària i que la mesa deci­deixi què es debat, és a dir, els cen­suri abans, i alhora no esti­gui també empa­rada per la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària. Per tant, si hi ha invi­o­la­bi­li­tat, no hi ha delicte de deso­bediència.
En el judici al TSJC es deci­dirà si el Par­la­ment pot deba­tre sobre qual­se­vol tema o és un òrgan inter­vin­gut?
Sí. Com el fet que el TC hagi pro­hi­bit una comissió d’estudi, amb cap efecte jurídic. A escala euro­pea i inter­na­ci­o­nal no s’entén, perquè el par­la­men­ta­risme té uns valors que s’han de pro­te­gir, i és l’essència de la divisió de poders.
Amb les decla­ra­ci­ons del major Tra­pero, s’han des­mun­tat els delic­tes de rebel·lió i sedició?
La rebel·lió i la sedició no han exis­tit mai, i la deso­bediència és invi­a­ble. Les seves decla­ra­ci­ons són una prova clara que els Mos­sos d’Esqua­dra esta­ven dis­po­sats a com­plir amb la llei.
Veient la presó pre­ven­tiva durant més d’un any de For­ca­dell i els altres vuit pre­sos polítics, s’afirma que cos­tarà molt que el Suprem els absol­gui.
Espe­rem que no, i no hau­ria de ser així. Les pre­sons pro­vi­si­o­nals i el seu man­te­ni­ment són total­ment injus­ti­fi­ca­bles. En el cas de la pre­si­denta For­ca­dell, feia cinc mesos que estava en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal, sig­nant cada set­mana al jut­jat i amb el pas­sa­port reti­rat, i no va fer cap actu­ació que fes pen­sar que volia fugir. Volem man­te­nir l’espe­rança que serà una sentència justa.
Per jus­ti­fi­car aquesta pre­sumpta violència, la fis­ca­lia fa des­fi­lar en el judici un cen­te­nar d’agents que rela­ten inci­dents o feri­des lleus.
Sí, però que una per­sona indi­vi­du­al­ment llanci una cadira a un agent no és sufi­ci­ent per jus­ti­fi­car l’alçament vio­lent que reque­reix la rebel·lió per decla­rar la inde­pendència. Quan pen­sem en rebel·lió, a tots ens ve al cap Tejero. Ell va come­tre violència i inti­mi­dació per treure el poder a qui el tenia legítima­ment.
Fa set­ma­nes que no sen­tim el nom de l’expre­si­denta For­ca­dell en els tes­ti­mo­nis. Sem­bla un judici con­tra el cos dels Mos­sos o fins i tot con­tra els ciu­ta­dans que es mani­fes­ten i pro­tes­ten...
Sí. Si pen­sem en mani­fes­ta­ci­ons per altres temes, sem­pre hi ha algun inci­dent pun­tual –de vega­des, danys a con­te­ni­dors i vehi­cles–, i ningú pensa que allò és rebel·lió o sedició. Hi ha en joc el dret de mani­fes­tació. No jus­ti­fico pas la violència en les mani­fes­ta­ci­ons, però, si hi és, s’ha de qua­li­fi­car com el que és: un delicte de danys o de desor­dres públics. S’ha de bus­car la per­sona que ho ha fet i jut­jar-la en tri­bu­nals ordi­na­ris.
La decisió del Suprem de no dei­xar posar vídeos dels fets per con­tras­tar la versió de tes­ti­mo­nis, així com la limi­tació dels inter­ro­ga­to­ris, afecta el dret de defensa?
Sí, total­ment. Amb la qüestió dels vídeos és fla­grant. En qual­se­vol judici es per­met als tes­ti­mo­nis i als pèrits exhi­bir qual­se­vol docu­ment, i avui dia par­lar de “docu­ment” implica qual­se­vol suport, no només el paper, també pot ser àudio o vídeo. I no només per con­tras­tar el que diu el tes­ti­moni, sinó per situar-lo i dir-li “Vostè és aquest” o “Aquesta és l’escola on va anar”. També per saber si aquells agents són els seus quan un tes­ti­moni diu “Els meus no van donar cops de porra al cap als ciu­ta­dans”. I en un cas com aquest, en què per sort tenim tan­tes imat­ges, sepa­rar-les no té sen­tit. I no té sen­tit que una per­sona, amb tots els res­pec­tes, t’expli­qui de manera sub­jec­tiva i par­cial el que va viure quan hi ha tan­tes imat­ges dels matei­xos fets.
Com es farà el visi­o­na­ment dels vídeos en el judici? Hi podran inter­ve­nir i expli­car les con­tra­dic­ci­ons amb els tes­ti­mo­nis?
El pre­si­dent Manuel Marc­hena va dir que podríem fer dues fra­ses d’expo­sició de cada vídeo per escrit, però no sabem si ho podrem fer entre vídeo i vídeo. Si no, serà un cinefòrum amb poc sen­tit. Ja veu­rem com ho arti­cula al final.
I en els inter­ro­ga­to­ris als tes­ti­mo­nis?
Sí. S’ha fet una inter­pre­tació res­tric­tiva d’un arti­cle de la llei, tot i que ho deixa força obert. Sem­pre s’ha inter­pre­tat que totes les pre­gun­tes són per­ti­nents si estan rela­ci­o­na­des amb l’objecte del judici. I la sala no ens ha permès inter­ro­gar un tes­ti­moni sobre altres fets objecte de judici si no ho havia fet abans qui el pro­po­sava. Això ha afec­tat sobre­tot les defen­ses. En canvi, s’ha fet una inter­pre­tació àmplia en el cas de les acu­sa­ci­ons, ja que, tot i que van pro­po­sar un tes­ti­moni per un fet con­cret, els han permès pre­gun­tar per d’altres. Això ens ha obli­gat a bus­car tots els poli­cies i tots els actes en què van par­ti­ci­par. Per tant, no té sen­tit que els fes­sin dir per què els pro­po­sa­ven.
Fal­ten per decla­rar una bona part dels tes­ti­mo­nis de les defen­ses. Qui falta en el cas de For­ca­dell?
Tenim un parell de lle­trats més del Par­la­ment, una per­sona que acom­pa­nyava la pre­si­denta els dies 20 i 21 de setem­bre del 2017, i com­panys i com­pa­nyes de la mesa del Par­la­ment.
Tots els advo­cats defen­sors teniu força bagatge, però com es viu aquest judici?
És un judici difícil, sobre­tot perquè es donen situ­a­ci­ons molt dife­rents de la pràctica habi­tual. No sols pel judici que és, sinó per les situ­a­ci­ons que es creen. Sobre la marxa, les defen­ses hem hagut de resol­dre situ­a­ci­ons amb què no ens havíem tro­bat, com en el cas dels vídeos. Els judi­cis són vius, i aquest és tot un repte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia