Política

La Guàrdia Civil insisteix a criminalitzar la política

Un comandant del cos armat tergiversa, al Suprem, reunions dels acusats per desencallar el govern català el gener del 2016

Qualifica el major Trapero d’“imprescindible” per al procés

Un comandant de la Guàrdia Civil va insistir ahir a criminalitzar l’actuació de polítics catalans i d’entitats civils sobiranistes la tardor del 2017, tal com es recull en els atestats, que signa conjuntament amb el tinent coronel Daniel Baena. En la desena setmana de judici al Tribunal Suprem, el cap del cos armat, amb el número d’identificació N29100C, també va assegurar que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, era “imprescindible” per al procés independentista, i que estava en “connivència” amb el president Puigdemont. Les defenses dels dotze independentistes catalans van evidenciar, un cop més, tergiversacions de les seves investigacions i conclusions.

En l’interrogatori del fiscal, el segon de Baena va explicar que el document apòcrif Enfocats, trobat a casa de l’exsecretari general d’Economia, i la seva agenda Moleskine, datada del 2015 fins a principi del 2017, els van confirmar la voluntat del govern de tirar endavant “un referèndum pactat inicialment però després de forma unilateral”, fet que no s’amagava pas. De forma volguda o per error, el comandant va situar una reunió, titulada “l’últim intent” en l’agenda de Josep Maria Jové, per fer l’acció “unilateral”, quan en realitat era una reunió de responsables polítics independentistes davant la crisi oberta amb la presidència d’Artur Mas i el fet que calia trobar un substitut, el gener del 2016. “Els representants polítics es reunien i acordaven coses, ha manifestat”, li recriminava l’advocada Ana Bernaola, defensa de Jordi Sànchez. El cap del cos armat va explicar que esmentaven les diades des del 2013 fins a l’actualitat per “contextualitzar”, però no va saber què respondre quan Bernaola li va preguntar per què no hi posaven que eren sempre mobilitzacions pacífiques.

“La reunió en què Forcadell cita els polítics era l’abril de 2016 i els cita per parlar del pressupost, no? Les lleis de desconnexió són del 2017”, preguntava la penalista Olga Arderiu al comandament, que va tornar a barrejar dates per sostenir que la presidenta “era el canal per tramitar les lleis de desconnexió. El penalista Andreu van den Eynde, defensor d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, li va fer admetre que investigaven el govern català des del 2015, d’una forma prospectiva, i quan li va dir que no podien investigar aforats, en referència al vicepresident, el comandant va respondre: “Nosaltres investigàvem persones.” Resposta calcada de la que va donar Baena al Suprem.

L’advocada Judit Gené va collar el secretari dels atestats policials, que amb dubtes, va acabar admetent que els correus electrònics que enviava el major Trapero a l’exconseller Quim Forn no tenien cap resposta ni queixa per part del polític, i eren informatius perquè necessitaven recursos per complir les ordres de la fiscalia i després del TSJC. L’advocat Jordi Pina també li va recordar que les obres sospitoses al CTTI, valorades en 1,2 milions d’euros, van continuar amb el 155 i fins i tot el govern espanyol va aprovar una ampliació de mig milió d’euros.

Finalment, Benet Salellas va fer-li rectificar que el que deia un correu enviat a Jordi Cuixart, president d’Òmnium, no era que hi hagués “nens i gent gran als centres de votació”, com va dir el comandant per acusar-los d’usar persones vulnerables, sinó que deia: “Cal garantir que hi hagi gent de totes les edats.”

Amenaces amb ETA

D’altra banda, ahir també van declarar com a testimonis quinze agents de la policia espanyola, la majoria antiavalots, alguns dels quals van patir ferides lleus en dits, turmells i l’avantbraç en centres de votació de Barcelona. Uns quants van assegurar que els concentrats els cridaven amenaces de mort amb ETA, que no se senten pas als vídeos aportats. I només un agent va admetre haver vist una persona ferida a l’escola Mediterrània, a preguntes de l’advocat Àlex Solà.

LA XIFRA

15
agents de la policia
espanyola, la majoria antiavalots, van explicar ahir la seva actuació l’1-O i les ferides lleus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iglesias “no pensa fer un pas enrere” però valora positivament que Sánchez parli de govern de coalició

Madrid

La reunió de JxCat a Lledoners acaba sense acord sobre la investidura de Pedro Sánchez

Barcelona

Les bases de Podem aposten per un govern de “coalició integral” i “sense vetos”

Barcelona

Un diputat alemany exigeix explicacions al govern federal pel presumpte espionatge d’Espanya

Brussel·les

El TSJC no admet a tràmit la querella contra l’alcaldessa de Vic per la megafonia a favor dels presos polítics

Vic

Sánchez diu que el principal escull per un pacte amb Podem és Iglesias i la defensa dels presos polítics

madrid

Els observadors envien a l’Alt Comissionat de l’ONU l’informe sobre el judici de l’1-O

barcelona

El Govern denuncia el govern espanyol per discriminar el català en les oposicions de funcionaris de jutjats

Barcelona

Colau i Torra es reuniran el 30 de juliol per “reactivar” les relacions entre les dues administracions

barcelona