Diàleg amb condicions
JxCat i ERC s’obren a un acord amb Sánchez si “no nega” l’autodeterminació com a opció
Els socialistes avisen que no hi haurà plebiscit amb un govern seu i que exigir-ho per negociar la investidura impedirà el diàleg
Alguna cosa ha canviat en la predisposició a reiniciar el diàleg polític si recordem que la legislatura espanyola s’havia acabat pel desacord entre el govern del PSOE i els grups d’ERC i el PDeCAT, amb retrets mutus de falta de lleialtat i acusacions al rival d’haver renunciat a parlar.
En aquest inici de campanya s’ha parlat molt de línies vermelles, però més per eliminar-les o llimar-les que per refermar-les per part dels independentistes. En canvi, si bé els socialistes han defugit posar una línia vermella al diàleg en el seu programa electoral i durant l’inici de campanya, ahir la candidata catalana Meritxell Batet deixava clar que no acceptaran el referèndum d’autodeterminació com a condició per negociar la investidura de Pedro Sánchez i, fins i tot, anava més enllà en declaracions recollides per Efe: “Mentre hi hagi un govern socialista, no es farà cap referèndum d’autodeterminació.”
Porta oberta
Que prometi que no es farà i que no acceptarà aquesta condició per a la investidura, però, no tanca la porta a dialogar amb JxCat i ERC. El programa electoral del PSOE, que defensa reforçar l’autogovern, sosté que no pot “construir-se el futur” des del dret d’autodeterminació, però no veta el diàleg amb qui el defensi. I, amb més o menys matisos, JxCat i ERC sí que han eliminat o llimat aquesta línia vermella. Molt explícit va ser el candidat Junqueras des de la presó abans de començar la campanya. ERC, assenyalava el seu líder, no posarà línies vermelles a un diàleg amb el PSOE, perquè considera que fer-ho obre la porta a un govern de dretes. Tot seguit, però, hi afegia que tampoc donarà a Sánchez un xec en blanc perquè pugui vetar l’autodeterminació.
Primer, parlem
El vicepresident català, Pere Aragonès, responia ahir a Batet que no se’ls pot demanar que renunciïn al referèndum i insistia: “Com que tothom sap que, tard o d’hora, hi ha d’haver una votació, no perdem més el temps i iniciem el diàleg, sabent que ERC plantejarà un referèndum d’autodeterminació i l’altra part plantejarà la seva proposta. Aquest ha de ser el punt de partida.”
Una cosa semblant ha fet JxCat. Els candidats presos Sànchez, Turull i Rull s’han mostrat disposats a garantir un govern estable si hi ha un compromís de diàleg i no es nega l’autodeterminació “com una de les opcions de solució”, una posició que ratificava Puigdemont des de Waterloo. També és cert que, en campanya, les candidates Borràs i Nogueras han refermat que l’autodeterminació s’ha de poder exercir, no pas únicament reivindicar. Ahir mateix, la vicepresidenta del PDeCAT i número tres de JxCat, Míriam Nogueras, posava en dubte que es pugui negociar amb el PSOE, perquè, advertia, els socialistes no estan disposats a permetre l’autodeterminació. Així, Nogueras es preguntava si algú creu encara que “amb el PSOE es pot negociar alguna cosa quan els anys han demostrat que no es pot, i ells han manifestat que no negociaran i que no hi haurà independència ni referèndum”. Aquesta és la posició que sosté el Front Republicà, liderat per Albano Dante Fachin amb la llista impulsada pel sector Poble Lliure de la CUP: qualsevol negociació amb Sánchez ha d’incloure l’autodeterminació.
En certa manera, la situació torna a ser la mateixa que quan es va posar fi a la legislatura. La Declaració de Pedralbes que van signar els dos governs continua sent un document vàlid per a les dues parts. El govern català es comprometia a buscar una sortida en el marc de la “seguretat jurídica” constitucional, i l’espanyol s’obria a una “proposta política d’ampli suport a la societat catalana”. Però Sánchez, en minoria al Congrés, va barrar el pas en les seves declaracions a l’autodeterminació, sense la qual, i sense ni un gest envers els presos, ERC i el PDeCAT van presentar una esmena a la totalitat al pressupost espanyol.
LES FRASES
Una sortida per als presos
L’altra condició per negociar que posaven els partits independentistes era un gest cap als presos polítics. Com que Pedro Sánchez es va negar a interferir en els tribunals, el govern català va demanar un gest de la fiscalia o l’advocacia de l’Estat, on el govern espanyol té marge de maniobra. Però no n’hi va haver cap. En Comú Podem ha plantejat una modificació del Codi Penal per establir clarament que no hi pot haver rebel·lió ni sedició sense l’ús de la violència. I ERC ha anunciat una proposta de llei d’amnistia per als presos. El PSOE ha refermat que no posarà en dubte la separació de poders. Però un gest cap als presos també es podria visibilitzar quan hi hagués una sentència ferma. En qualsevol cas, Sánchez va decidir convocar eleccions també per reforçar-se parlamentàriament i deixar més enrere el PP i Cs, un objectiu que assoliria segons indiquen les enquestes. Si es confirma, caldrà veure si l’independentisme és prou fort per fer-se imprescindible o si el PSOE ja en farà prou amb Ciutadans o Podem.
