Política

Lluc Salellas

Alcaldable per Guanyem Girona

“Volem una Girona que redueixi les desigualtats”

Proposa un model de ciutat “de drets, que cuida, justa, que és sostenible” i que “els barris en siguin el motor”

Sosté que la seva “és la proposta que garanteix aquest relleu polític, la resta és continuar mirant èpoques i dinàmiques passades”

Serem un govern que treballarà inequívocament per assolir la República catalana des dels municipis
Volem liderar el projecte perquè Girona sigui una ciutat amable, sostenible i que doni qualitat de vida a la seva gent

El regi­dor Lluc Sale­llas lidera aquest nou pro­jecte “de canvi en clau social, democràtica, popu­lar i repu­bli­cana”.

Gua­nyem Girona neix en aques­tes elec­ci­ons muni­ci­pals. D’on sor­geix?
Sor­geix d’una anàlisi com­par­tida de per­so­nes molt dife­rents i d’opci­ons polítiques que com­par­tei­xen el sobi­ra­nisme d’esquer­res que cre­uen que és l’hora d’un relleu polític a la ciu­tat que posi al cen­tre els drets, una ciu­tat que cuidi la seva gent, una ciu­tat sos­te­ni­ble i una ciu­tat que exer­ceixi la capi­ta­li­tat des de la coo­pe­ració. Aquest relleu polític neces­sita una força, com en aquest cas és Gua­nyem, que sigui trans­ver­sal, que sigui potent i que pugui aspi­rar a gua­nyar les elec­ci­ons muni­ci­pals. Aquest és el camí, i per això gent diversa ens hem tro­bat pel camí, ens hem ajun­tat i hem tirat enda­vant aquest pro­jecte comú. El nos­tre serà un govern que tre­ba­llarà inequívoca­ment per asso­lir la República cata­lana des dels muni­ci­pis. Aquest serà un ele­ment cen­tral, però no serà l’únic en la nos­tra tasca del dia a dia.
Heu aglu­ti­nat un munt de per­so­na­li­tats de molts àmbits. És una dinàmica força freqüent en aques­tes elec­ci­ons.
No és un fit­xatge de per­so­nes con­cre­tes, sinó que hi ha una feina prèvia de mesos, que comença ja el 2018, amb tro­ba­des amb orga­nit­za­ci­ons, amb per­so­nes, de com­par­tir anàlisis, pro­pos­tes, i que final­ment acaba cons­ti­tuint una can­di­da­tura on es tro­ben per­so­nes d’àmbits pro­fes­si­o­nals, polítics, d’enti­tats molt diver­sos. Això és molt dife­rent del que està pas­sant en altres opci­ons polítiques, que aca­ben sent molt per­so­na­lis­tes.
Quin és el model de ciu­tat ideal?
Com deia, la ciu­tat ideal seria una ciu­tat dels drets, que cuida, justa, que és sos­te­ni­ble, però sobre­tot que posi la vida al cen­tre. És aque­lla ciu­tat que redu­eix les desi­gual­tats que exis­tei­xen entre giro­nins i giro­ni­nes i que poten­cia que els bar­ris, allà on viu la gent, siguin el motor de la ciu­tat. Fer una ciu­tat con­junta, col·lec­tiva, par­ti­ci­pa­tiva, on els bar­ris pre­nen el pro­ta­go­nisme que no han tin­gut en els últims anys. Una ciu­tat que no només fun­ci­oni amb el dia a dia, sinó que pensi amb una pre­visió de deu o quinze anys. Per això, una de les pro­pos­tes que por­tem és un pla de ciu­tat que situï on volem Girona d’aquí a una dècada en aspec­tes tan impor­tants com ara el social, l’ambi­en­tal, de gènere, de model econòmic. Cre­iem que això és total­ment impres­cin­di­ble en el pròxim man­dat.
Els veïns de molts bar­ris diuen que se sen­ten inse­gurs. Què cal fer?
Que la gent se senti segura en el seu dia a dia és impres­cin­di­ble. A Gua­nyem, la segu­re­tat la veiem en dos àmbits. D’una banda, cal can­viar el model poli­cial actual, que és exces­si­va­ment cen­tra­lit­zat, i apos­tar per un model de poli­cia que se cen­tri en la presència en els bar­ris, en el tre­ball, en el cos a cos, en les per­so­nes i els veïns. A més, que ho faci for­mada des d’una òptica de diver­si­tat de gènere, d’opció sexual, de pro­cedència, cul­tu­ral. D’altra banda, segu­re­tat també és que la gent tin­gui dret a l’habi­tatge, tin­gui garan­tia d’una edu­cació pública de qua­li­tat, que tin­gui un accés a la salut, no només pel que fa a cen­tres sani­ta­ris, sinó també quant a conei­xe­ment, per exem­ple en ali­men­tació. Això implica fer polítiques en els bar­ris en aquests àmbits, que con­si­de­rem que s’han desatès. Si la gent té asse­gu­rat l’accés a l’habi­tatge, no hi haurà ocu­pa­ci­ons. Si no hi ha pro­ble­mes de llum en alguns bar­ris, doncs segu­ra­ment hi haurà menys con­flic­ti­vi­tat.
Els apar­ta­ments turístics entor­pei­xen el mer­cat immo­bi­li­ari a la ciu­tat?
Són 700 habi­tat­ges turístics que no s’uti­lit­zen per a habi­tatge diari, per a la gent que viu a la ciu­tat els 365 dies l’any. Per tant, són habi­tat­ges que sur­ten de l’oferta que per­me­tria equi­li­brar, per exem­ple, el preu del llo­guer. Si hi hagués més oferta, el preu segu­ra­ment bai­xa­ria. Qui digui que els pisos turístics no influ­ei­xen en el mer­cat de l’habi­tatge està equi­vo­cat, perquè les dades ho con­tra­di­uen. El pro­blema hi és. El més greu és que durant aquests anys no s’ha fet política per evi­tar que això vagi a més. Nosal­tres pro­po­sem una moratòria que ens per­meti ana­lit­zar on som, pro­moure que hi hagi un altre tipus d’habi­tatge i fer-ho junt amb la Mesa de l’Habi­tatge, que ara mateix està anul·lada pel govern.
Qui­nes solu­ci­ons pro­posa pel que fa als pro­ble­mes que genera el turisme?
El turisme és un actor impor­tant a la ciu­tat i ho ha de con­ti­nuar sent. Però les polítiques públi­ques han d’anar des­ti­na­des a pro­moure altres sec­tors econòmics que no han estat cen­trals. Un dels objec­tius és que la riquesa que genera el turisme rever­teixi no en pocs sinó en el con­junt de la ciu­tat. Així, el que hem de fer amb el turisme és reor­de­nar-lo. Per exem­ple, que el pres­su­post públic no hi des­tini tants diners, que bus­quem meca­nis­mes perquè la mobi­li­tat no afecti com està afec­tant els veïns, que bus­quem fórmu­les en l’àmbit dels resi­dus, que són molts i que aca­bem pagant entre tots. Tot ple­gat aju­darà a tenir un turisme de qua­li­tat i equi­li­brar el que ara mateix està dese­qui­li­brat. És un pro­blema que els veïns se sen­tin moles­tos pel turisme i hi hem de tro­bar solu­ci­ons.
En aquest model de ciu­tat ideal, la mobi­li­tat serà un punt clau?
El vehi­cle moto­rit­zat pri­vat ha de tenir més limi­ta­ci­ons. Avui dia ningú es quei­xarà perquè el Barri Vell fa uns anys fes l’aposta per con­ver­tir-se en illa de via­nants. En els últims vuit anys no hi ha hagut cap espai de la ciu­tat on s’hagi fet un pro­jecte d’aquest nivell. Cal una ciu­tat que pri­o­ritzi els via­nants, la mobi­li­tat en bici­cleta i el trans­port públic col·lec­tiu. Per fer això no només es poden cons­truir car­rils bici, s’han de fer polítiques de millo­res amb el bus i poten­ciar que els espais de vore­res gua­nyin pes en aquest model actual que està pen­sat per al cotxe pri­vat. Això no ho acon­se­gui­rem en un man­dat. Volem lide­rar el pro­jecte pel qual el 2030 Girona haurà evo­lu­ci­o­nat cap a una ciu­tat ama­ble, sos­te­ni­ble i que dona qua­li­tat de vida a la seva gent.
Què els diria als inde­ci­sos a qui els fa por votar Gua­nyem perquè el con­si­de­ren un par­tit més a l’extrem?
Ara mateix hi ha un con­sens que cal un relleu polític a la ciu­tat. Aquest relleu passa per una nova gene­ració de per­so­nes, for­ma­des, pro­fes­si­o­nals, amb idees, i que a més ho posen a dis­po­sició de la gent i de les neces­si­tats que tenen els bar­ris i els ciu­ta­dans. La nos­tra és la pro­posta que garan­teix aquest relleu, la resta és con­ti­nuar mirant èpoques i dinàmiques pas­sa­des. Jo els diria que nosal­tres el que som és un par­tit que estem mirant més al futur i que estem posant sobre la taula els temes cen­trals de la vida de cada dia de la gent per garan­tir-los, no perquè que­din exclo­sos de les deci­si­ons.
Sols està clar que no podeu tirar enda­vant els pro­jec­tes. Amb qui ho faríeu?
Nosal­tres sor­tim a gua­nyar. Tenim un pro­jecte molt sòlid capaç de gua­nyar les elec­ci­ons. Un cop ho hàgim fet, el que farem serà lide­rar també una nova manera de gover­nar. Neces­si­tarà pac­tes, i els pac­tes no es tre­ba­lla­ran a última hora o dues hores abans del ple, sinó que es faran amb un marge de temps, amb trans­parència i infor­mació. Per a nosal­tres, la política és alguna cosa més coral i més col·lec­tiva.

Periodista, politòleg i activista social

Lluc Salellas i Vilar (Girona, 1984), veí del barri del Mercadal, és periodista i politòleg. Té un màster en ciència política per la Universitat d’Edimburg. Ha treballat de periodista en diversos mitjans i ha participat en moviments socials de la ciutat. El 2015 va ser escollit regidor a l’Ajuntament de Girona per la CUP-Crida per Girona, que té quatre representats al ple, i diputat a la Diputació de Girona. El novembre passat va deixar el secretariat nacional de la CUP, del qual era el portaveu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia