Política

Julian Assange rebutja la seva extradició als EUA

L’activista xinès Ai Weiwei participa en una concentració de suport a Berlín

El fun­da­dor del por­tal Wiki­le­aks, Julian Assange, detin­gut al Regne Unit, ha rebut­jat aquest dijous el seu lliu­ra­ment als Estats Units en defen­sar davant un tri­bu­nal de Lon­dres la seva aposta per un peri­o­disme “que ha pro­te­git a mol­tes per­so­nes”.

Assange, de 47 anys, ha com­pa­re­gut per vide­o­con­ferència davant la Cort de Magis­trats de West­mins­ter durant uns 10 minuts, en l’arren­cada de la seva bata­lla legal con­tra l’extra­dició als EUA, que li reclama per haver cons­pi­rat per a supo­sa­da­ment inter­cep­tar ordi­na­dors del Pentàgon.

Assange ho ha fet des de la presó d’alta segu­re­tat de Bel­marsh, un dia després que un altre tri­bu­nal lon­di­nenc, el de Southwark, el con­demnés a una pena de 50 set­ma­nes de presó per haver tren­cat en 2012 les con­di­ci­ons de la seva lli­ber­tat con­di­ci­o­nal.

En la seva decla­ració, l’acti­vista ha dene­gat avui for­mal­ment el seu con­sen­ti­ment al seu lliu­ra­ment a Was­hing­ton. “No desitjo lliu­rar-me per a ser extra­dit (als EUA) per haver fet un peri­o­disme que ha gua­nyat molts reco­nei­xe­ments i ha pro­te­git a mol­tes per­so­nes”, va afir­mar.

Durant la vista, el jutge Mic­hael Snow ha deter­mi­nat que l’informàtic aus­tralià haurà de com­parèixer nova­ment, també mit­jançant el sis­tema de vide­o­con­ferència, el pròxim dia 30, en el que es pre­veu serà una altra vista pre­li­mi­nar.

Assange va infrin­gir les con­di­ci­ons de la seva lli­ber­tat con­di­ci­o­nal quan el 19 de juny de 2012 es va refu­giar en l’ambai­xada de l’Equa­dor de Lon­dres per a no ser lliu­rat a Suècia, un país que el reque­ria per a inter­ro­gar-lo per uns pre­sump­tes delic­tes sexu­als que ell ha negat.

Després d’esgo­tar tots els recur­sos legals en aquest país, va sol·lici­tar ajuda a l’ante­rior Govern equa­torià de Rafael Cor­rea i va roman­dre refu­giat en la seva legació a Lon­dres durant gai­rebé set anys.

L’aus­tralià sem­pre ha sos­tin­gut que tenia por que, si era por­tat a Suècia, aquest país acabés lliu­rant-lo als EUA, on temia per la seva inte­gri­tat física i per la seva vida.

El pas­sat 11 d’abril, Assange va ser detin­gut per la força per la poli­cia britànica poc després que l’actual pre­si­dent equa­torià, Lenín Moreno, posés fi a l’asil diplomàtic.

Was­hing­ton sosté que el març de 2010, l’aus­tralià es va coor­di­nar amb la exsol­dat Chel­sea Man­ning –que en aquells dies tre­ba­llava com a ana­lista d’intel·ligència per al Depar­ta­ment de Defensa sota el nom de Brad­ley Man­ning– a fi d’acce­dir a mate­rial clas­si­fi­cat del Govern.

Aquesta col·labo­ració va pro­pi­ciar la fil­tració a través de Wiki­le­aks de més de 700.000 docu­ments clas­si­fi­cats com a secrets sobre les guer­res de l’Iraq i Afga­nis­tan i cables del Depar­ta­ment d’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia