Proclamació o suspensió
El recurs de Puigdemont, Ponsatí i Comín demana, com a cautelars, que se’ls torni a incloure a la llista mentre no es resol el cas
Proposen presentar una prejudicial a la justícia europea en què demanarien la suspensió del 26-M
El recurs, de 51 pàgines, carrega durament contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’apartar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes de la coalició Lliures per Europa-Junts. Una decisió que els advocats no consideren que sigui jurídica –“no es basa en cap llei”, indiquen–, sinó que es tracta d’una “manifestació de voluntat estrictament política, promoguda pel prejudici i l’odi” cap al president de la Generalitat a l’exili i altres membres del govern destituït pel 155.
L’escrit es va presentar anit davant, finalment, de tres organismes perquè l’ordenament jurídic és “poc clar” a l’hora d’establir quin és l’òrgan competent per recórrer contra les proclamacions de les llistes electorals. Així ho explica ja a l’inici de l’escrit la defensa dels candidats exclosos. S’adrecen a la Junta Electoral Central, al jutjat contenciós administratiu i també al Tribunal Suprem, que hauran de respondre, tractant-se d’una cita electoral pròxima, en un termini de dos dies.
Com a novetat, el nou recurs, que signa l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, demana aquesta vegada mesures cautelars a jutges i magistrats mentre no resolguin el recurs i, per tant, reclama que els tres candidats siguin inclosos de forma immediata en la candidatura “atesa la urgència de l’assumpte”. Tot i que aquesta seria la principal novetat del nou escrit, n’hi ha una altra de secundària però de relativa importància que podria afectar la convocatòria de les eleccions europees.
El 26-M, en risc
Així, els autors del recurs plantegen la sol·licitud d’una qüestió prejudicial per tal que traslladin al Tribunal de Justícia de la Unió Europa, a Luxembug, el cas. La raó principal és que l’acord de la JEC afecta el dret de la Unió Europea i vulnera els seus principis fonamentals, per la qual cosa en l’escrit apunten la possibilitat que en cas de dubte es reclami la prejudicial a Luxemburg. Alerten que, en aquest cas, es podria arribar a demanar la suspensió de la cita del 26-M amb la finalitat de no privar de drets, de manera irreparable, els candidats exclosos.
Pel que fa al contingut del recurs, entre els arguments que defensen els advocats es fan servir els mateixos postulats que el president, vicepresident i els dos vocals de la JEC que van emetre un vot particular al de la resta de membres de la junta. És a dir, que tant Puigdemont, com Comín i Ponsatí són perfectament elegibles perquè la situació de rebel·lió no s’inclou en els motius per apartar-los d’una convocatòria electoral i, en tot cas —afegeixen— la seva situació és imputable al Tribunal Suprem, que va optar per retirar les ordres d’extradició. També reiteren, com es va fer en el vot particular, que ser en el cens de residents europeus no és requisit, que l’obligatorietat de residència afecta candidats que no tenen la nacionalitat, i, finalment, que els eurodiputats són representants de la ciutadania de la Unió Europea, i no pas dels estats que la configuren.
Il·legal i arbitrari
És per tots aquestes arguments que la defensa dels tres candidats, ara vetats, qualifica l’acord de la JEC d’“il·legal i arbitrari” i, a més a més, n’acusa els signants d’actuar amb “mala fe” per haver obviat de forma expressa criteris legals en benefici dels seus arguments.
Com a prova dels arguments jurídics de la defensa, en el recurs també es recorda que aquests tres candidats ara vetats es van presentar a les eleccions del 21 de desembre del 2017, que Josep Maria Matamala i Lluís Maria Puig, també exiliats, s’han pogut presentar a les llistes electorals del 28-A, i per reblar el clau, hi indiquen que Ponsatí ha estat vetada per a les eleccions europees però, en canvi, forma part de la llista de primàries a l’Ajuntament de Barcelona i que Oriol Junqueras també és candidat europeu. “Anòmal, inaudit, d’extrema gravetat”. Els adjectius ressonen en l’escrit del recurs i també ho van fer ahir durant la presentació del text per part de l’advocat i ara substitut de Puigdemont a la llista europea, Gonzalo Boye, i els diputats de JxCat Josep Costa i Gemma Geis, que van denunciar que l’acord de la JEC vulnera el pluralisme. Finalment, el recurs també denuncia els tempos amb què la JEC va decidir el vet: es va reunir el 28-A i el va notificar als afectats l’endemà.
