El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya valora la citació al president Torra pel proper 15 de maig per presumpta desobediència
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va admetre a tràmit, fa un mes, la querella presentada per la fiscalia
Se l’acusa d’haver desoït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) estudia citar a declarar el proper quinze de maig el president de la Generalitat, Quim Torra, per la querella presentada per la Fiscalia per presumpta desobediència. El tribunal va admetre a tràmit, fa un mes, la querella presentada per la fiscalia contra el president de la Generalitat que l’acusa de desobediència per, presumptament, haver desoït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics, a instàncies de Ciutadans.
En una interlocutòria de set pàgines, el tribunal admetia a tràmit la querella i designava Carlos Ramos com a instructor de la causa. Es tracta de l’únic magistrat de la sala civil i penal del TSJC escollit a proposta del Parlament. Considerat progressista, té una carrera de vint anys com a fiscal a l’esquena. Està especialitzat en delinqüència econòmica i va investigar l’exconseller Jordi Planasdemunt, l’empresari Javier de la Rosa, l’exjutge Lluís Pascual Estevill o el cas Pallerols. Més recentment, va formar part del tribunal que va jutjar el president Artur Mas pel procés participatiu del 9-N.
“Presència delictiva”
Després de rebre un ultimàtum de la JEC el 18 de març, el president es va remetre a les recomanacions del Síndic de Greuges i va substituir la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat amb el llaç groc per una altra amb un llaç blanc i una franja vermella.
Una nova resolució de la JEC, la que va acordar dur el cas a la fiscalia, ordenava als Mossos d’Esquadra retirar els símbols de suport als represaliats i obrir un expedient sancionador al president.
La interlocutòria del TSJC conclou que, segons el relat que fa el fiscal Francisco Bañeres, la successió de cartells “presenta a priori una presència delictiva” que aporta “un principi de prova”, i per això l’accepta a tràmit. Contra aquesta resolució només cap recurs de súplica davant la mateixa sala civil i penal del TSJC.
En concret, Bañeres denunciava que Torra va desobeir de forma “conscient i deliberada” el mandat de la JEC i que va mantenir, “encara que fos de manera encoberta”, símbols i cartells “de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat” que els anteriors. El fiscal remarcava que el requeriment de la JEC va ser “clar i exprés” i, alhora, “reiteradament desatès”. El president va respondre amb la presentació d’una querella contra la JEC.
Ara el Tribunal Superior de Justícia valora aquesta data per tal que el president declari i es pugui determinar si va complir el requeriment de la Junta Electoral de retirar les estelades i els llaços grocs dels edificis públics.
La Fiscalia acusa Torra de “desatendre” el mandat de la Junta Electoral de manera “conscient i deliberada” i de mantenir simbologia “partidista” a la Generalitat, “encara que fos de manera encoberta”.
