Política

Jaume Collboni

CAP DE LLISTA DEL PSC A BARCELONA

“En una ciutat no pot semblar que ni n’hi ha ni es fan complir les normes”

“Surto a guanyar i, si guanyo, aposto per construir majories en funció de la matèria, pactes en temes estratègics de ciutat i acords puntuals”

“La meva confiança en Ada Colau és zero i és difícil reconstruir-la”

“La delinqüència i l’incivisme s’han disparat i, si vols esmenar-ho, primer de tot ho has de reconèixer”

Als manters se’ls ha d’acompanyar cap a una activitat legal, però no es pot normalitzar una il·legalitat
S’ha de tornar a fer promoció turística, però no per atreure’n més, sinó perquè vinguin els millors, els que nosaltres volem
L’Exposició Universal tornaria a posar Barcelona al món; es pot fer i no calen grans inversions, perquè s’han de fer igualment
Quan algú es pre­senta a unes elec­ci­ons és perquè vol gua­nyar-les, però després dels resul­tats de les gene­rals, deu pen­sar que és ben pos­si­ble.
Una de les lec­tu­res dels resul­tats que fem és que no només hi ha una onada de canvi a favor dels soci­a­lis­tes a Espa­nya i a Cata­lu­nya, sinó que també és per superar el con­flicte polític i entrar en la via del diàleg, d’una banda, i per par­lar dels pro­ble­mes reals de les per­so­nes, de l’altra. Aques­tes són les dues idees força amb què hem tret aquests magnífics resul­tats a Bar­ce­lona i arreu d’Espa­nya. Els resul­tats tenen a veure amb el retorn de la política. La política es fa par­lant, es fa amb acord. I, a més, crec que l’agenda social del pre­si­dent Pedro Sánchez i dels soci­a­lis­tes ha estat molt clara i aquesta onada de canvi és sobre la qual nosal­tres podem gua­nyar les elec­ci­ons muni­ci­pals d’aquest maig a Bar­ce­lona.
Tot sem­bla indi­car que es man­tindrà o s’incre­men­tarà la frag­men­tació al con­sis­tori. Quina és la seva idea de govern?
La prèvia és gua­nyar. Nosal­tres el que fem és una pro­posta com a par­tit d’esquer­res no inde­pen­den­tista i com a par­tit amb una àmplia experiència de govern. A par­tir d’aquí, el que ens carac­te­ritza és par­lar i dia­lo­gar. Jo insis­teixo que si jo soc esco­llit alcalde el meu tarannà serà cons­truir acords fona­men­tats en pro­pos­tes de ciu­tat. La meva idea és no pre­sen­tar un pro­grama elec­to­ral a l’ús, jus­ta­ment per aquesta frag­men­tació, sinó fona­men­tar la nos­tra pro­posta política en pac­tes i acords de govern. Pac­tes en temes estratègics, com ara la segu­re­tat i l’habi­tatge, i plans d’acció de govern que reque­rei­xin la majo­ria del ple per tirar-les enda­vant.
L’únic pacte d’esquer­res sense una força inde­pen­den­tista pos­si­ble és amb Colau.
Jo en Colau hi he per­dut la con­fiança política i per­so­nal després de la rup­tura. Crec que va come­tre un error històric perquè va mal­me­tre una coa­lició d’esquer­res que podia haver tin­gut recor­re­gut doble­gant-se a la lògica del procés inde­pen­den­tista. Per tant, la meva con­fiança en Colau és zero i és difícil recons­truir-la.
Per tant, en cas de gua­nyar, es decan­ta­ria per un govern en mino­ria?
Les majo­ries també es van cons­truint en funció de la matèria, no? Pensi que en aquest fracàs de l’alcal­dessa Colau, en aquesta decepció res­pecte a les expec­ta­ti­ves ini­ci­als, hi ha un exem­ple molt clar: el tema de l’habi­tatge. El pacte per l’habi­tatge que es va impul­sar el segon any de man­dat va tenir el suport des de Ciu­ta­dans fins al PDe­CAT, és a dir, no va ser un xec en blanc però sí que va rebre un ampli suport per a una política que era pri­o­ritària per a nosal­tres. I aquest és un exem­ple del model que jo tinc al cap per fer gover­na­ble la ciu­tat. Una altra cosa és que després s’hagi fra­cas­sat en la política d’habi­tatge, però aquesta ciu­tat té aquesta tra­dició i la política local afa­vo­reix aquesta manera d’arri­bar a acords que millo­ren la vida de la gent.
Valls i el PP l’inter­pel·len per fer un govern pura­ment cons­ti­tu­ci­o­na­lista. Això, vostè, ho té al cap?
Jo el que vull és gua­nyar les elec­ci­ons per un pro­jecte d’esquer­res no inde­pen­den­tista. Crec que l’opció del senyor Valls ha pun­xat clara­ment. La seva des­fi­lada a la plaça Colón jun­ta­ment amb Vox ha demos­trat que és un enviat del senyor Rivera, per molt que intenti expli­car una altra cosa, i això, en aquests moments, està molt lluny de les posi­ci­ons dels soci­a­lis­tes.
I el PP?
El PP s’ha gua­nyat, a pols, la irre­llevància a Cata­lu­nya. Ha estat un par­tit que ha girat l’esquena al país, sobre­tot en aquests anys tan crítics... Torno al prin­cipi: la política es fa par­lant, inten­tant enten­dre què fan els altres.
Què ha pas­sat perquè la inse­gu­re­tat sigui el prin­ci­pal pro­blema de la ciu­tat de Bar­ce­lona?
Doncs que la delinqüència s’ha dis­pa­rat. La delinqüència i l’inci­visme. I això és un fet, i els fets, quan els vols esme­nar, els has de reconèixer. Hi ha hagut un nega­ci­o­nisme de part de la senyora Colau d’un fet que ja es detec­tava abans de sor­tir a les estadísti­ques, par­lant amb els veïns, amb els comer­ci­ants, amb la gent que tre­pitja el car­rer... Ja fa més d’un any i mig, abans de fets més greus com ara els nar­co­pi­sos, ja es detec­tava que la petita delinqüència s’havia incre­men­tat a la ciu­tat. I això passa només a Bar­ce­lona, no és un feno­men glo­bal com diu el govern; no, a Madrid no ha pas­sat, a València no ha pas­sat, a Sevi­lla no ha pas­sat...
I per què ha pas­sat a Bar­ce­lona?
Doncs perquè la política de la senyora Colau ha estat la de no política de segu­re­tat, la de no con­fiar en la Guàrdia Urbana perquè la tenien estig­ma­tit­zada, la de no ser cons­ci­ent que hi ha un moment en què la política de pre­venció, la que iden­ti­fica la política de segu­re­tat d’esquer­res, ja no és sufi­ci­ent i s’ha de pas­sar a l’acció. I aquest pas­sar a l’acció els ha cos­tat molt, massa, i ho han fet mala­ment. I ara tenim una situ­ació a Ciu­tat Vella mai vista en vint o trenta anys, i aquí s’hi s’haurà d’actuar amb molta con­tundència. Jo defenso l’auto­ri­tat democràtica de l’Ajun­ta­ment; en una ciu­tat hi ha nor­mes i l’Ajun­ta­ment les ha de fer com­plir, i si no ens agra­den, les can­viem. Però el que no pot sem­blar és que no hi ha nor­mes o que no es fan com­plir, i això és el que ha pas­sat a Bar­ce­lona.
Entre les seves pro­pos­tes, hi ha un aug­ment del nom­bre de poli­cies, tot i que la ràtio de Bar­ce­lona ja és d’1,80, com marca la llei.
Sí, però hi ha un pro­blema amb els Mos­sos. El govern de la Gene­ra­li­tat no ha com­plert el des­ple­ga­ment pre­vist. La meva pro­posta de política de segu­re­tat és una política pública, que ha de tenir molt a veure amb la pre­venció i la pro­xi­mi­tat, i per fer millor això neces­si­tem més poli­cies al car­rer. Per això plan­te­gem l’aug­ment dels 1.000 efec­tius, com ja es va fer en la dar­rera etapa soci­a­lista, la de l’alcalde Hereu. Sabent, a més, que uns tres-cents d’aquests són només per suplir les jubi­la­ci­ons.
Què hem de fer amb els man­ters?
És una acti­vi­tat il·legal, no es pot per­me­tre que s’ocupi il·legal­ment la via pública, no es pot per­me­tre que es faci com­petència des­lle­ial al comerç que paga impos­tos i com­pleix les nor­mes i, el que és pit­jor per a una per­sona d’esquer­res, no es pot con­viure amb nor­ma­li­tat amb el que és una evi­dent explo­tació labo­ral. A més, jo que vinc del món sin­di­cal, no puc enten­dre que es doni carta de natu­ra­lesa al fet de la venda ambu­lant il·legal afa­vo­rint la cre­ació d’un sin­di­cat. I qui és la patro­nal? Al davant del sin­di­cat, qui s’asseu, la màfia? S’ha d’acom­pa­nyar la gent que està en aquesta acti­vi­tat perquè tin­gui una acti­vi­tat legal, que tin­gui els papers en regla i tin­gui una feina nor­mal, però no podem nor­ma­lit­zar una il·lega­li­tat.
Aquests pro­ble­mes d’inse­gu­re­tat i inci­visme, tenen a veure amb el model de turisme que hi ha a Bar­ce­lona?
És un fac­tor que s’ha de tenir en compte. La pressió turística ha produït una ocu­pació de la via pública, que siguin els matei­xos turis­tes objecte dels fets delic­tius... Jo, per això, tinc con­fiança en la incor­po­ració com a número 3 de la llista de l’Albert Bat­lle, ja que la seva incor­po­ració no només té a veure amb la volun­tat de la meva can­di­da­tura d’arri­bar a un espec­tre ideològic més ampli, en aquest cas el cata­la­nisme més de cen­tre, sinó per la seva exper­tesa en matèria de segu­re­tat. Quan pla­ni­fi­ques la pre­venció has de tenir en compte que tens una població flo­tant molt impor­tant, has de pre­veure els set mili­ons de per­noc­ta­ci­ons. El turisme no és la causa, però no és un fac­tor que no pots obviar.
Com podem fer que el turisme des­placi la seva pressió sobre el cen­tre?
Més que par­lar de pressió sobre una part de la ciu­tat, que és evi­dent al cen­tre, del que hem de par­lar és de quin turisme volem. Perquè si tens molt turisme però és res­pectuós amb el destí, no has de tenir cap pro­blema. El pro­blema del model turístic de Bar­ce­lona pri­mer ve gene­rat pel dis­curs anti­tu­rista del govern de Colau; segon, el turisme ha d’estar al ser­vei de la ciu­tat i no la ciu­tat al ser­vei del turisme, i, en ter­cer lloc, s’ha de tor­nar a fer pro­moció turística però no perquè vin­guin més turis­tes, sinó perquè vin­guin els millors turis­tes, i això vol dir expli­car la ciu­tat al món. Jo aquesta política que ha con­sis­tit en no fer pro­moció pen­sant que així no vin­dria la gent, em sem­bla ingènua i una irres­pon­sa­bi­li­tat. El que hem de fer és expli­car la Bar­ce­lona cul­tu­ral, la del patri­moni, la gas­tronòmica, la de la diver­si­tat..., no la del turisme de postal, que és la que fa que la gent només vin­gui a la Sagrada Família o al Picasso. Allà, a les ico­nes de la ciu­tat, els tin­drem igual, però, en canvi, si tre­ba­llem per tenir el turista que ens interessa, el que res­pecta el destí, jo crec que hi haurà un canvi fona­men­tal.
Cal aug­men­tar la taxa turística?
Sí, per redis­tri­buir els bene­fi­cis del turisme. De fet, en els 18 mesos que vam estar al govern vam acon­se­guir que la ciu­tat ges­tionés el 50% de la taxa turística, con­tra l’opinió del govern de la Gene­ra­li­tat. Nosal­tres defen­sem que el 100% de la taxa ha de que­dar-se a Bar­ce­lona.
I què va can­viar en la gestió?
El 50% de la taxa que es que­dava a la ciu­tat anava a cul­tura, i amb això vam reha­bi­li­tat patri­moni i vam posar oferta cul­tu­ral a l’agost allar­gant el Grec. D’aquesta manera es visu­a­lit­zava que hi havia un retorn de la taxa en coses que el bar­ce­loní també pot fer ser­vir. Cal aca­bar el dis­curs de la turis­mofòbia, que ens fa molt mal perquè la ciu­tat no pot sem­blar hos­til al visi­tant, perquè som una ciu­tat que rep con­gres­sis­tes de les fires, pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris o artis­tes que venen a fer residències, i no podem sem­blar una ciu­tat hos­til, això és l’anti-Bar­ce­lona.
Com rever­ti­ria la situ­ació que hi ha a Bar­ce­lona pel que fa a l’habi­tatge?
Perquè els preus del llo­guer bai­xin el que hi ha d’haver és més oferta. Plan­te­jar-ho d’una altra manera és enga­nyar.
Per tant, cal cons­trucció d’habi­tatge social de llo­guer?
Per tant, cal cons­trucció d’habi­tatge social de llo­guer. Pro­po­sem recu­pe­rar el ritme de cons­trucció de l’etapa soci­a­lista, de 1.000 habi­tatge per any. Ara estem en el mínim històric de cons­trucció i amb el màxim de gent en llista d’espera. I, molt impor­tant, una política d’habi­tatge pen­sada per a la classe mit­jana i la classe tre­ba­lla­dora. Nosal­tres el que volem és que les famílies tre­ba­lla­do­res no hagin de mar­xar de Bar­ce­lona. La política d’emergència resi­den­cial és molt impor­tant però no pot ser l’única, com ha pas­sat ara. El pro­blema que tenim ara és que les pare­lles joves, entre els sala­ris, encara que ara hagi pujat el salari mínim, i els preus de l’habi­tatge, han d’emi­grar. Nosal­tres ho vam fer, amb tota la modèstia i totes les man­can­ces del món, però el meu objec­tiu és que les famílies tre­ba­lla­do­res no hagin de mar­xar.
La mobi­li­tat i la qua­li­tat de l’aire van lli­gats. Pro­po­sen la gratuïtat del trans­port en epi­so­dis de con­ta­mi­nació.
El mitjà de trans­port que més fa ser­vir el bar­ce­loní és anar a peu. I una ciu­tat cami­na­ble és més soci­a­ble, més sana, no con­ta­mina, dona vida... No hem de per­dre aquesta pers­pec­tiva, això és una joia. La gratuïtat que pro­po­sem té a veure més amb una funció pedagògica, que la gent inte­ri­o­rit­zem que l’alter­na­tiva, usar el trans­port públic, és un acte de militància medi­am­bi­en­tal. Això forma part de la petita con­tri­bució que tots hem de fer per res­pi­rar l’aire més net. No és la solució, però sí que té un sen­tit pedagògic.
I quina és la solució, doncs?
L’aposta pel trans­port públic, la con­nexió del tram­via amb el traçat que tècni­ca­ment i econòmica­ment sigui més ade­quat i anar incor­po­rant solu­ci­ons de mobi­li­tat elèctrica, que són el futur.
I les superi­lles?
A mi m’agrada més par­lar de paci­fi­cació. Les dar­re­res experiències de superi­lles no han estat posi­ti­ves perquè s’han dis­se­nyat des d’un des­patx. Jo hi crec quan tenen a veure amb la mor­fo­lo­gia urbana. Nosal­tres, quan vam gover­nar, fèiem superi­lles tot i que no en dèiem així, però les fèiem a les viles, a la vila de Gràcia, a Sants, allà on la mor­fo­lo­gia d’una forma natu­ral et con­vida a res­trin­gir el trànsit. Al pro­grama plan­te­gem que vies impor­tants de la ciu­tat es paci­fi­quin o que s’hi redu­eixi la velo­ci­tat.
I el peatge de con­gestió?
No hi crec. El que hem de fer són incen­tius en posi­tiu. Quan alguna ciu­tat com ara Madrid, i li reco­nec el coratge, ho ha fet és perquè ja hi havia una situ­ació de no retorn..., i jo crec que no cal arri­bar a aquest extrem.
Par­lar de mobi­li­tat a Bar­ce­lona també és par­lar de Roda­lies. Què cal fer perquè l’Estat com­pleixi?
Doncs apro­var els pres­su­pos­tos de l’Estat de Sánchez, que pre­ve­ien 500 mili­ons per a la província de Bar­ce­lona en infra­es­truc­tu­res, i la majo­ria ana­ven a Roda­lies. És evi­dent que a Madrid també saben que la Bar­ce­lona metro­po­li­tana, perquè hi ha polítiques com aquesta o l’habi­tatge que s’han de començar a veure a escala metro­po­li­tana, no la podrem fer si no tenim el trans­port. Actu­al­ment, la decisió de moure’t d’un lloc a un altre no té a veure amb la distància, té a veure amb el temps, i, per tant, això vol dir fer­ro­car­rils pun­tu­als i amb freqüències ade­qua­des.
Pro­posa un salari de referència, què és?
En matèria econòmica, la pri­mera mesura, que no és menor, ha estat del govern espa­nyol: la pujada del salari mínim, que, con­tra el que deia la dreta, no ha des­truït ni un lloc de tre­ball. Nosal­tres hem esta­blert un salari mínim metro­po­lità, perquè la mesura econòmica natu­ral és l’àrea metro­po­li­tana, no el muni­cipi, de 1.200 euros. Donem aquesta xifra, treta d’un estudi seriós, del que costa viure a l’àrea metro­po­li­tana, com a referència per a les nego­ci­a­ci­ons dels con­ve­nis col·lec­tius. Hi ha dues mane­res de tocar el salari mínim, seri­o­ses: una és com a Madrid, via BOE, i l’altra és incen­ti­vant les nego­ci­a­ci­ons dels con­ve­nis col·lec­tius.
Faci­li­tar la cre­ació d’empre­ses i la tasca dels empre­ne­dors. Cada qua­tre anys hem d’escol­tar aquesta pro­mesa?
És que en la dar­rera etapa hi ha hagut una hos­ti­li­tat directa cap a l’eco­no­mia de la ciu­tat. I crec que Bar­ce­lona ha d’estar orgu­llosa del que s’ha fet amb el 22@, pla­ni­fi­cada fa 20 anys i on ara arri­ben més inver­si­ons, on es creen més llocs de tre­ball qua­li­fi­cats. En matèria de pro­moció econòmica, la ciu­tat pot fer dues coses: pro­moció i pla­ni­fi­cació urbanística. En pro­moció, expli­cant que aquesta és una ciu­tat ben con­nec­tada, amb mà d’obra qua­li­fi­cada, amb cul­tura empre­ne­dora, i, per tant, dient “Vine i inver­teix a Bar­ce­lona”. I urbanísti­ca­ment, pre­veure que ha d’aco­llir una acti­vi­tat econòmica i fer-la pos­si­ble. La meva visió de Bar­ce­lona és la d’una ciu­tat amb acti­vi­tat econòmica, i això a vega­des s’obvia. Els veïns i les veïnes viuen a Bar­ce­lona, però també hi han de tre­ba­llar. A més, cal posar les coses fàcils: pro­po­sem supri­mir la taxa d’inici d’acti­vi­tat, ja que ara tenim una forma molt curi­osa de rebre els empre­ne­dors: “Hola, com va? Són 300 euros.” Ja paga­ran els impos­tos quan l’empresa fun­ci­oni! I, com vam fer amb el pro­grama Llença’t, que encara està vigent, zero impos­tos el pri­mer any per als empre­ne­dors. I també la taxa Ballarín, com li dic jo, que és que les grans pla­ta­for­mes de dis­tri­bució digi­tal paguin una taxa per l’ús de la ciu­tat. Som empre­ses que estan esta­bler­tes fora, que paguen els impos­tos a fora però fan ser­vir la ciu­tat. Esti­mem que cobraríem uns 7 mili­ons d’euros que ser­vi­rien per digi­ta­lit­zar el comerç de pro­xi­mi­tat.
Pro­posa que Bar­ce­lona acu­lli l’Expo­sició Uni­ver­sal el 2030. Què en trau­ria Bar­ce­lona?
Jo vull que Bar­ce­lona el 2030 sigui una ciu­tat modèlica, a l’avant­guarda de la lluita con­tra el canvi climàtic i del crei­xe­ment inclu­siu, que és el que diu l’agenda 2030, un com­promís de 190 països del món. A més, l’any 2029 cele­bra­rem el cen­te­nari de l’expo­sició del 1929 i, també, l’espai firal de Montjuïc està pen­dent de remo­de­lar-se des de fa temps. Ajun­tant aquests fac­tors i esbri­nant que el lloc per a l’expo­sició del 2029 està vacant, he pro­po­sat aco­llir-la, i mun­tar l’ofi­cina tècnica per fer-la seria una de les mesu­res dels cent pri­mers dies.
Però, què en treu?
Que Bar­ce­lona es mar­qui en els pro­pers deu anys tor­nar-se a posar al món. Bar­ce­lona, el 2030, ha de tor­nar a posar-se al cap­da­vant en matèria medi­am­bi­en­tal i social, ha de ser la Bar­ce­lona on les ciu­tats vin­guin a com­par­tir les millors experiències. Es pot fer, no reque­reix una gran inversió en infra­es­truc­tu­res, perquè s’ha de fer igual­ment, i és un gran incen­tiu per tenir pro­pos­tes a mitjà ter­mini que la ciu­tat fa molt que no té.
Però encara pot fun­ci­o­nar aquest model dels grans esde­ve­ni­ments?
Si de Bar­ce­lona se n’ha dit la ciu­tat dels pro­di­gis és perquè ha acon­se­guit fer coses de gran mag­ni­tud trans­for­ma­dora i de reper­cussió inter­na­ci­o­nal, que és el que l’ha carac­te­rit­zat. I crec que el Fòrum 2004 també va fer la seva con­tri­bució.
Més sobre grans esde­ve­ni­ments: Manuel Valls parla d’uns Jocs d’Estiu el 2032, trenta anys després dels del 1992.
Al senyor Valls no li han expli­cat que a l’Ajun­ta­ment vam fer un debat durant un any en una comissió que va arri­bar a un con­sens prou ampli que incloïa que aquest tema no es faria ser­vir en cam­pa­nya elec­to­ral.
Alguns líders soci­a­lis­tes con­si­de­ren que en aquest man­dat Bar­ce­lona no ha lide­rat l’àrea metro­po­li­tana com cal.
Si Colau no ha lide­rat la ciu­tat..., li ha man­cat visió de ciu­tat, en aquesta visió de la gran Bar­ce­lona. És fona­men­tal que l’alcalde de Bar­ce­lona tin­gui visió metro­po­li­tana de tot, no només de les polítiques d’habi­tatge o trans­port. Bar­ce­lona, com a millor ambai­xa­dora de Cata­lu­nya al món, no es pot pre­sen­tar dient que és una ciu­tat d’1,6 mili­ons d’habi­tants... La gent se’t queda mirant i pensa: “Tan pocs?” S’han d’impul­sar polítiques que agre­guin ajun­ta­ments. Falta una visió més àmplia i trans­ver­sal del que és ser avui alcalde de Bar­ce­lona.

Aposta per un nou parc de la Ciutadella

Jaume Collboni, nascut a Barcelona l’any 1969, ha citat aquest diari al parc de la Ciutadella. I ho fa per denunciar l’estat de degradació de la zona de l’hivernacle, però també per avançar que la seva proposta és “donar un sentit científic a tot el parc, recuperar l’hivernacle, treballar el concepte del zoo del futur, connectar-lo amb el mar, renaturalitzar tot el front litoral”. Tot plegat un seguit de propostes per a un espai concret de la ciutat que anirà explicant al llarg de la campanya. Collboni, que va ser diputat entre els anys 2010 i 2014, és ara president del grup municipal del PSC. En aquest mandat, ha estat, durant 18 mesos, segon tinent d’alcalde gràcies a un pacte que Barcelona en Comú va trencar en una decisió que encara no comprèn “des d’una òptica d’esquerres”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia