Política

Tarragona, entre el bloc constitucional i el canvi

L’alcalde socialista obre la porta a canviar el pacte de govern amb el PP en favor d’una etapa de diàleg amb l’independentisme

El PSC confia en el vent a favor dels resultats del 28-A però ERC ha obtingut uns resultats històrics i Ciutadans ha rendibilitzat la caiguda del PP

La investigació pel cas Inipro sembra incertesa sobre el suport a Ballesteros i sobre la seva continuïtat futura
La majoria de llistes volen abandonar els grans projectes però Ballesteros es referma en el trasllat del MNAT

El PSC confia que el lideratge de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la recuperació de la base electoral socialista confirmada a les eleccions generals permetin revalidar la victòria en unes municipals, però, en què la repetida fragmentació i una nova tendència electoral marcaran els resultats. Efectivament, els socialistes han tornat a guanyar unes eleccions generals a la ciutat i també en altres poblacions principals del cinturó petroquímic tarragoní després de l’enfonsament del 2016, en què En Comú Podem es va imposar com a primera força política a Catalunya amb el referèndum pactat com a estímul.

Amb tres victòries consecutives a les municipals i amb la trajectòria de dotze anys a l’alcaldia, Ballesteros ha tingut un desgast menor en les dues anteriors revàlides respecte als rivals clàssics. Si fa quatre anys perdia tres mil vots, CiU i el PP en perdien quatre mil, els primers per la recuperació de les expectatives d’ERC i uns bons resultats de la CUP mentre que els populars notaven l’entrada amb molta força de Ciutadans, que passava a ser el segon grup municipal en vots i empatava a quatre regidors amb el PP i ERC. A més del vent a favor que els suposen els bons resultats al 28-A, els socialistes confien a treure rèdit de la divisió al si de CiU que s’ha produït en aquest darrer mandat en separar-se el regidor d’Units per Avançar –amb un acord electoral i parlamentari amb el PSC– dels dos del PDeCAT, una formació que, a més, ara es presentarà com a Junts per Tarragona amb el cap de llista Dídac Nadal, fill de l’històric alcalde convergent de la ciutat. Junts per Tarragona s’identifica aquest cop clarament amb la marca electoral del president Carles Puigdemont tenint en compte que, a Nadal, l’acompanya com a número quatre el diputat i secretari primer de la mesa del Parlament, Eugeni Campdepadrós, impulsor i cara més coneguda a Tarragona del naixement de Junts per Catalunya.

Ballesteros també es podria beneficiar de les expectatives incertes de l’entorn dels comuns tenint en compte que els nous lideratges de la candidatura d’En Comú Podem han deixat fora de la llista els candidats d’ICV en una crisi que ha generat malestar entre els ecosocialistes i tenint en compte que, amb uns resultats estables d’entre dos mil i tres mil vots, era la marca d’ICV qui formava grup municipal fins ara a Tarragona –la candidatura dels comuns, nouvinguda a la ciutat fa quatre anys, va obtenir més de 1.100 vots que no li van ser suficients per assolir regidor.

Més enllà de l’ajornament i les crítiques opositores als Jocs del Mediterrani, caldrà veure com pot afectar la imatge de Ballesteros el fet que estigui investigat per diversos delictes junt amb la regidora i número 4 de la llista, Begoña Floria, pel cas Inipro que va forçar dimissions al si del seu executiu. Sobretot, tenint en compte que els pronòstics apunten a resultats igualats amb les forces que estan a l’alça. Si bé a les eleccions al Congrés el PSC ha guanyat sis mil vots a la ciutat, ERC ha aconseguit uns resultats mai vistos, creixent també en sis mil vots i situant-se només a dos mil dels socialistes. Des de la perspectiva estrictament local, els republicans de Pau Ricomà ja són des de fa quatre anys la primera força independentista, al davant del PDeCAT –JxTarragona aquest cop–. També Ciutadans, amb el lideratge consolidat de Rubén Viñuales té, a priori, l’avantatge de ser segona força municipal, un graner de set mil vots assolit fa quatre anys i l’expectativa d’aprofitar la caiguda general del PP, primer a les eleccions catalanes i recentment a les espanyoles. En aquest sentit, el factor de la llista de la ultradretana Vox apareix com la principal incògnita si bé, fins ara, aquest partit ha malmès sobretot els resultats dels populars. El principal obstacle per a Ciutadans és que, tot i guanyar també dos mil vots en aquestes darreres generals, la marca ja no rendibilitza la divisió entre dos blocs com ho va fer a les eleccions al Parlament i, com probablement també ho havia fet a les municipals de fa quatre anys –els socialistes han recuperat bona part del vot que els havia pres Cs en clau espanyolista–. Caldrà veure si la crisi general del PP a Catalunya ajuda els de Viñuales a millorar resultats.

Sense ser la gran sorpresa de la nit electoral com va passar a Reus, la CUP tarragonina, però, va entrar amb 4.182 vots i dos regidors al consistori fa quatre anys i va mostrar que, en ple procés, l’independentisme havia virat majoritàriament cap a l’esquerra a la ciutat tenint en compte que ERC també obtenia els seus millors resultats amb gairebé sis mil vots i quatre regidors.

Ara Tarragona i la nova candidatura de Centrats per Tarragona dibuixen més incògnites. Amb 1.800 vots a les municipals del 2015 que no li van servir per obtenir representació, Ara Tarragona havia arribat a un acord amb Lliures de l’exconseller convergent Fernández Teixidó i Convergents de l’exconseller Germà Gordó: un acord que preveia que l’advocat tarragoní Carlos Calderón seria el cap de llista. Però, finalment, Calderón encapçala la llista nova de Centrats per Tarragona i Ara Tarragona presenta candidatura pròpia.

A més de Vox i Centrats per Tarragona, també és novetat la llista d’Assemblea per Tarragona. La dotzena candidatura en discòrdia és el Partit contra el Maltractament Animal (Pacma), amb arrelament d’anys però sense sortir-se’n d’obtenir representació, tampoc a l’Ajuntament –gairebé set-cents vots va sumar a les darreres municipals i més de mil a les generals del 28-A.

Pel que fa a la governabilitat, Ballesteros apunta que, en favor del diàleg polític entre l’independentisme i el constitucionalisme, “segurament caldrà un canvi en el pacte de govern”. Recorda que va pactar amb ERC el primer mandat i apunta la seva preferència per un acord d’esquerres, però al mateix temps deixa totes les portes obertes, excepte amb Vox si obté representació, i amb la CUP.

Però el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, assenyala la necessitat d’un canvi republicà i hi inclou JxTarragona, En Comú Podem i la CUP. Tot i admetre que probablement no podran governar tots quatre junts, demana facilitar l’alcaldia a la força més votada. I el cap de llista de JxTarragona, Dídac Nadal, no dubta a reconèixer que, amb qui se sentiria més còmode per formar govern, és amb ERC. Però difícilment hi serà En Comú Podem si hi és JxTarragona perquè la candidata Carla Aguilar-Cunill prioritza l’eix social sense definir-se entre PSC, ERC i CUP.

José Luis Martín, del PP, confia que el futur govern continuarà en mans d’una majoria constitucionalista, amb el PSC i Ciutadans com a socis. Viñuales va aprovar els pressupostos de Ballesteros i només tanca la porta a pactar amb els independentistes i Vox. Això sí, si Ballesteros acaba assegut al banc dels acusats, Ciutadans en forçaria la dimissió, diu.

Passada la festa dels Jocs Mediterranis que, per a l’oposició, deixa mala ressaca, la majoria de candidats proposen abordar projectes abastables i abandonar els faraònics: una ciutat “amable, neta, oberta al mar”, diu Martín, i la neteja però també la seguretat són prioritàries per a Nadal i Viñuales. Ricomà proposa petits creixements urbanístics que recusin la ciutat. La necessitat d’una participació real dels tarragonins en les decisions i la governabilitat a través de les entitats és una preocupació per a republicans, comuns i cupaires.

Però Ballesteros no renuncia a alguna gran urbanització i, sobretot, a abordar un altre gran projecte: “la ciutat de la cultura del sud de Catalunya” a l’antiga Tabacalera –112 milions en deu anys– amb el Museu Nacional (MNAT) i l’Institut Català d’Arqueologia. Assegura que comença a caminar admetent que ha costat molt pel recel, diu, d’Estat i Generalitat. Amb aquest incert projecte o sense, hi ha força consens que cal la revitalització cultural de la ciutat i, a Tarragona, la cultura va lligada al llegat clàssic.

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS
PSC
Amb dotze anys de bagatge al capdavant de l’alcaldia de Tarragona, aquest educador nascut el 1959 ja va ser regidor amb el primer alcalde de la democràcia, el socialista Recasens, però també amb el convergent Nadal. Diu que s’ha decidit a repetir perquè li ho han demanat i perquè “no hi ha lideratges clars i contrastats”.
RUBÉN VIÑUALES
CIUTADANS
Aquest jove advocat tarragoní ha marcat un perfil moderat allunyat del discurs de confrontació dels líders de Ciutadans a Madrid i Barcelona. Ciutadans ha facilitat a Ballesteros l’aprovació del pressupost i Viñuales s’obre a tornar-hi a pactar. Només tanca la porta a un acord amb els independentistes i amb Vox.
PAU RICOMÀ
ERC
Nascut el 1957, aquest llicenciat en història general i geografia es presenta com l’alternativa al govern del PSC i el PP amb el suport de Ciutadans. Conscient de ser la força independentista més votada i amb les bones expectatives que li donen els resultats del 28-A, Ricomà demana a JxTarragona, CUP i Comuns gestos pel canvi.
JOSÉ LUIS MARTÍN
PP
Regidor de l’Ajuntament des del 2007, Martín ha estat primer tinent d’alcalde i portaveu del PP en el govern de Ballesteros. Nascut el 1966 i advocat de professió, aposta per repetir govern amb el PSC i Ciutadans i s’ha proposat fer una campanya sense prometre “aquests grans projectes faraònics que al final ningú es creu”.
DÍDAC NADAL
JUNTS PER TARRAGONA
Nouvingut a la política per la mort sobtada d’Albert Abelló, Dídac Nadal és fill de l’històric alcalde convergent Joan Miquel Nadal. Amb 42 anys i practicant assidu de diversos esports, aquest advocat de professió demana un canvi generacional al capdavant de l’Ajuntament i no amaga la seva preferència per un pacte amb ERC.
LAIA ESTRADA
CUP
Nascuda el 1982, llicenciada en ciències ambientals i professora de secundària, Estrada ha protagonitzat l’entrada de la CUP a l’Ajuntament i ha estat condemnada a una multa per incidents de fa 9 anys amb la Guàrdia Urbana de Tarragona. Ha estat un corcó per a l’alcalde Ballesteros amb el cas Inipro de corrupció municipal.
CARLA AGUILAR-CUNILL
EN COMÚ PODEM
De 32 anys i llicenciada en ciències polítiques i de l’administració, Aguilar-Cunill lidera per primer cop la llista de confluència entre Catalunya en Comú, Podem, EUiA i ICV però la unió s’ha fet amb malestar dels caps ecosocialistes. Defensa un pacte d’esquerres pels drets socials sense definir socis.

Les frases

El diàleg segurament requerirà canvis en el pacte de govern
Hi ha quatre partits amb valors republicans que Tarragona necessita per canviar: JxTarragona, CUP, En Comú Podem i nosaltres
Jo crec que la majoria constitucionalista continuarà governant la ciutat
Amb qui més còmodes ens podem trobar al govern és amb ERC

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

ALCALDE I CANDIDAT DEL PSC

PAU RICOMÀ

CANDIDAT D’ERC A L’ALCALDIA

JOSÉ LUIS MARTÍN

CANDIDAT DEL PP A L’ALCALDIA

DÍDAC NADAL

CANDIDAT DE JUNTS PER TARRAGONA



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Els contorns del delicte de sedició

Advocat i professor de Dret Penal

Què en pensa la joventut que pren els carrers i es mobilitza?

barcelona

L’Elena i la Marta,

Toc d’atenció a l’Estat des del Consell d’Europa

Brussel·les

Interior recopila imatges per saber si hi ha hagut “actuacions abusives”

Barcelona

Òmnium i ANC: manifestació dissabte

Barcelona

Tanta roba i tant sabó

Barcelona

La premsa no es toca

Albert, 19 anys

“Ens manifestem per dignitat col·lectiva”