Política

el contrapunt

“Jo els conec i són bones persones”

Convindrem que la franquesa és un valor afegit en la política. Francesc Paneque, el candidat de Veïns, va tenir ahir una rauxa de sinceritat en ple debat. Es referia als polítics que ja tenen representació al consistori. Ho va fer, això sí, amb la ingenuïtat aquella del nouvingut que parla de la seva nova condició com si li fos aliena, obviant que quan s’entra en política, automàticament et guanyes la nominació de polític. Sincera la sortida de Paneque, com experta la sortida de l’experimentat moderador Jordi Grau, potser sorprès per l’ímpetu dels candidats després del primer bloc que, amb molt bon criteri va allargar, quan va afirmar: “Si no es posen d’acord, sempre hi som els de la premsa per assumir-ne la culpa.” Una fórmula simpàtica per destensar l’ambient abans del segon bloc.

Els candidats fa dies que es contraposen arguments diversos sovint amb les mateixes coincidències i enfocaments. Per això és d’agrair que apareguessin propostes com la creació d’una moneda local per part del candidat d’Aixequem, el mateix que va provocar un silenci allargat quan va afirmar: “Penso que soc l’únic que quan votin que marxi, sigui quan sigui, marxaré.” Ningú més es va apuntar a la proposta. Les tàctiques de candidatura van aflorar en diversos moments. Els que ja havien usat el concepte emfasitzat “tolerància zero” no es van oblidar de repetir-lo en el primer apartat, el de seguretat i civisme. D’altres, com el candidat del PSC va estar amatent a repetir la paraula “ordre” en cadascun dels seus desenvolupaments temàtics. I a la grada, la cleca de cadascun dels candidats. Ahir potser la més activa, la del candidat Paneque. La sinceritat, sens dubte, té premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.